(Illa, Rosselló, 8 febrer 1891 – 11 agost 1967)
Lingüista. Fou professor universitari a Grenoble (1923-26), Estrasburg (1926-31) i París (1931-63), i membre corresponent de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Deixà obres importants, com Phonétique historique du Roussillonnais (1924), Morphologie historique du Roussillonnais (1924), La diphtongaison en Catalan (1925), Études de phonétique générale (1927) i Traité de prononciation française (1956).
(Viver, Alt Palància, 13 novembre 1891 – Madrid, 25 gener 1954)
Advocat i periodista. Fou membre de la Joventut Valencianista i col·laborador de “Pàtria Nova”, de València, i, posteriorment, de “La Correspondencia de Valencia”.
Advocat de l’estat a Madrid, acabada la guerra civil fou nomenat delegat de Belles Arts a València.
Obres: Valencia roja (1938), La hora de la economia (1939) i Urbanismo (1951).
(santuari del Lluc, Escorca, Mallorca, 1531 – 1891)
Institució, formada per nois (anomenats habitualment blauets) dedicats al cant litúrgic.
Va ésser fundada pel prior Gabriel Vaquer.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 1823 – 1891)
Escriptor i polític liberal.
És autor d’un opuscle titulat Economía política. Causas de la decadencia de la nación española (1859) i d’una història dels partits polítics a l’estat espanyol.
(Dénia, Marina Alta, 12 agost 1891 – València, 2 abril 1952)
(Antoni Montón i Corts) Cantant. Es formà musicalment a Barcelona.
Començà a cantar al Liceu com a corista. Actuà com a tenor, durant tres anys, al Real de Madrid, i després passà al de Roma, on actuà quatre anys més.
Després d’una temporada brillant a Barcelona, fou contractar per a cantar a Chicago, on actuà durant nou anys. Es presentà amb bon èxit a moltes altres ciutats dels Estats Units.
(Muro de Mallorca, Mallorca, 1812 – Madrid, 1891)
Metge. Llicenciat a Barcelona (1839), el 1840 s’establí a València, on fou un dels fundadors de l’Institut de Medicina i redactor del seu butlletí. Exercí posteriorment a Albacete, Cambil i Huelma, i el 1850, s’establí a Madrid.
Era membre de les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Barcelona, Granada i Mallorca. Col·laborà a “Siglo Médico”. Era admirador de Bacon.
Publicà diversos treballs sobre l’ús del cerat simple (1841), els tumors encefalítics (1846), el càncer, el còlera, les aigües termals, i tractats teòrics sobre la pràctica de la medicina, com: Tratado de la verdad en medicina (1853), ¿Es inútil la teoría en la práctica? (1854), Defensa de Hipócrates, en contra de Pere Mata i Fontanet.
(Saix, Alt Vinalopó, 3 novembre 1891 – València, 15 setembre 1976)
Economista i enginyer agrònom. A la dècada del 1920 ajudà, amb els seus treballs, a introduir el conreu del tabac al País Valencià. Formà part de la comissió tècnica encarregada de la redacció del projecte de reforma agrària arran del triomf del Front Popular.
En el període 1936-39 dirigí l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid, i el 1939, l’estació de viticultura i enologia de Requena, fins al 1961. Creà més de quaranta cooperatives vinícoles al País Valencià i a la Manxa i més de setanta bodegues.
Fundà les revistes “Acción Vitícola” i “La Semana Vitícola” i publicà Los latifundios en España (1932), La Reforma Agraria de la Segunda República y la situación actual de la agricultura española (1973) i Estudios sobre la agricultura española (1919-1971) (1974).
(Balaguer, Noguera, 27 març 1891 – 1968)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Al principi va destacat com a retratista, després reproduí escenes de la vida de Balaguer i més tard s’especialitzà en bodegons.
(Palma de Mallorca, 1838 – 1891)
Escriptor romàntic. De jove milità en el camp liberal, però acabà formant part dels grups més conservadors de la Restauració. Fou director o col·laborador en diversos periòdics.
És autor de sarsueles, com El castillo de Bellver (1860) i Una corda d’un cordó (1866), i de les novel·les Recuerdos de Mallorca, Simón Ballester el tuerto (1863) i Los explotadores (1879).
És autor també de la Reseña histórica descriptiva dels Castillo de Bellver (1867).
(Madrid, 1818 – País Valencià ?, 1891)
Polític. Professor d’arts plàstiques a l’Acadèmia de Sant Carles de València.
El 1868 s’allistà a la milícia republicana, de la qual fou després comandant. Elegit el 1873 president de la junta revolucionària del cantó valencià, s’enfrontà a l’exèrcit de Martínez Campos, que dominà València i dissolgué la junta.
Dades dels Països Catalans 