(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa, que forma un promontori de 200 m alt, a llevant de la badia de sa Calobra.
Vaca, morro de sa
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Escorca
Turixant
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Antiga possessió, situada en una vall tributària, per l’esquerra, del torrent des gorg Blau, dita la vall de Turixant.
Modernament ha estat desdoblada en Turixant de Dalt (l’antiga casa) i Turixant de Baix (ja vora l’esmentat torrent). S’hi estatja el venerat crist de Turixant.
Tuent
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
(hist: Tuient) Antic lloc, vora la costa de Tramuntana, al vessant septentrional del puig Major, vora cala Tuent (oberta entre els morros des Forat i de sa Corda), dominada pel nord-est per la torre de la mola de Tuent (461 m alt.) o de can Termes o de can Palou (obra del 1596).
Per al servei de Tuent i de sa Calobra existí ja des del començament del segle XVI l’església de Sant Llorenç, encara subsistent; tots dos llogarets formaven part de la Universitat d’Escorca (dita també d’Escorca i Tuent), però de fet es trobaven més vinculats a Sóller, cosa que fou l’origen de llargs plets.
Tossals Verds, es
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Possessió, al sud del terme, a la capçalera de la vall d’Almedà, sota el puig des Tossals (1.048 m alt), a la serra de Tramuntana.
Torrella, son -Escorca-
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Possessió, al fons de la coma de son Torrella, que des del puig Major davalla vers Cúber.
Tomir, puig
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Cim (1.100 m alt) de la serra de Tramuntana, vora el límit amb el terme de Pollença.
Separa les capçaleres dels torrents de Lluc (a l’oest), de Mortitx (al nord-oest), de Sant Jordi (al nord-est) i de Sant Miquel (al sud).
Sant Pere d’Escorca
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Antiga església parroquial i centre del municipi, situat vora la possessió d’Escorca, a ponent del monestir de Lluc, actual centre eclesiàstic i administratiu del terme.
Fou una de les primeres parròquies creades a l’illa després de la conquesta.
L’edifici, una de les més interessants esglésies bastides pels repobladors, ha estat restaurat el 1943.
Sant Llorenç de sa Calobra
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Església, situada al nord del terme, vora la costa, al coll de Sant Llorenç (250 m alt), entre la mola de can Termes (461 m) i els contraforts de la serra de Narius, dominant, a llevant, la vall de sa Calobra i, a ponent, la de Tuent, antics llogarets als quals servia per als actes religiosos.
Consta la seva existència el 1322, però és contemporània a les altres esglésies bastides pels repobladors del segle XIII.
Roja, cala -Mallorca-
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
(o cala Rotja) Cala de la costa de Tramuntana, al cap de la muntanya de Moncaire. S’obre entre el morro de cala Roja i la punta de cala Roja.
Lluc, santuari de
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Santuari (525 m alt) de la Mare de Déu de Lluc, situat en un replà de la serra de Tramuntana.
Deixant de banda la llegenda de la meravellosa troballa del monjo i el pastor, el seu origen es remunta a mitjan segle XIII. La primitiva i humil església aviat atragué un gran nombre de pelegrins, i el senyor del lloc, Bernat Sacoma, cedí, el 1322, tota la terra necessària per a fer-hi un alberg o una porxada per a utilitat dels pelegrins.
El 1343 Pere III el Cerimoniós féu convertir la vella casa de l’alqueria de Lluc en habitació d’un sacerdot i d’un donat. Més endavant s’eixamplà l’església primitiva, i a la fi del segle XIV l’aspre camí de Caimari a Lluc fou embellit amb set monuments als Set Goigs de Nostra Senyora.
A mitjan segle XV era obrer del santuari Tomàs Tomàs, el qual es proposà d’augmentar-ne al màxim el prestigi. Sol·licità que la parròquia, fins aleshores radicada a la solitària església de Sant Pere d’Escorca, fos traslladada a Lluc, i ho aconseguí, i fundà una col·legiata (comprà l’alqueria per dotar-la), que fou aprovada per Calixt III el 1456. Era formada per membres del clericat secular mallorquí, els quals havien de viure en comunitat sota l’obediència a un prior, i s’anomenaren canonges de la regla de sant Pere. Amb aquesta institució, el santuari prengué una gran volada.
El prior Gabriel Vaquer redactà, el 1531, uns nous estatuts, que foren aprovats per Climent VII, i fundà l’Escolania dels Nins Blauets perquè cantessin cada dia la missa matinal; en aquesta època fou fundada també la confraria de la Mare de Déu de Lluc, que s’estengué per tots els pobles de Mallorca i per les illes de Menorca i d’Eivissa i arribà a establir-se a l’església del Pilar de València.
El 1622 s’inicià l’església actual, projectada per Jaume Blanquer, que no fou enllestida fins el 1684. El 1685 el militar Pere Antoni Ferragut féu donació al santuari de dues possessions pròximes (Menut i Binifaldó).
El santuari arribà a l’apogeu el 1884, quan el bisbe Mateu Jaume, en nom de Lleó XIII, coronà la imatge davant 12.000 persones i la Mare de Déu de Lluc fou proclamada reina i patrona de Mallorca. El 1891 els antics col·legials foren substituïts pels pares missioners dels Sagrats Cors, els quals, des d’aleshores, han procurat constantment la millora del santuari.
El 1897 foren expropiats per l’estat els béns del santuari, que foren tornats, en part, el 1903 i el 1922. El 1939 fou restaurada la confraria de la Mare de Déu, que havia decaigut des del començament del segle XIX.
La imatge de la Mare de Déu, dreta, amb el nen als braços, és obra dels segles XIV-XV (és esmentada el 1417); té una alçada de 61 cm, i és de pedra fina; des de sempre té el color negre. Fou restaurada a la fi del segle XIX.
Enllaç web: Santuari de Lluc
Dades dels Països Catalans 