(Montevideo, Uruguai, 4 gener 1890 – 12 febrer 1929)
Pintor. Residí a Barcelona, on creà el moviment que anomenà vibracionisme sota la influència del cubisme i el futurisme.
Amic de Torres i García, col·laborà en revistes catalanes com “Un enemic del poble”.
(Barcelona, 17 abril 1890 – 8 gener 1980)
Operador i realitzador cinematogràfic. Format juntament amb el seu germà, Ricard, col·laborà amb ell en la majoria de les seves pel·lícules per a la Royal Films.
El 1910 anà com a documentalista oficial a Brasil, i s’hi estigué fins al 1914.
Posteriorment (1926) es dedicà a activitats tecnològiques.
(La Laguna, Tenerife, Canàries, 21 febrer 1890 – Ginebra, Suïssa, 25 octubre 1936)
Llatinista i professor. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, un dels promotors de la Universitat Autònoma i figura destacada de l’equip de la Fundació Bernat Metge.
Traduí Lucreci (1923-28) i els Sermons (1928) d’Aureli Agustí. Estudià, a mes, diversos autors llatins i fou un cap d’escola de llatinistes catalans.
S’exilià el 1936.
(Olot, Garrotxa, 1890 – Madrid, febrer 1937)
Diplomàtic i polític. Ocupà diversos consolats a Europa i Amèrica.
Participà a moltes conferències internacionals sobre qüestions de comerç. Ha publicat treballs de caràcter econòmic i de dret internacional.
Ocupà la Direcció General de Comerç i la sots-secretaria d’Hisenda del govern espanyol.
Fou diputat a Corts per Girona.
(Barcelona, juliol 1890 – segle XX)
Campanya iniciada amb una sèrie d’articles d’Eudald Canivell (La rutina del català escrit) i de Joaquim Casas i Carbó (Estudis de llengua catalana), publicats a la revista “L’Avenç”, campanya encarrilada “a millorar d’ortografia i a posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat“.
Tant la campanya de la revista com l’aparició de l’Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) foren rebudes més aviat amb fredor: gairebé no hi hagué controvèrsia.
Tot i això, la majoria de les reformes proposades foren adoptades després per l’Institut d’Estudis Catalans i incorporades, l’any 1913, a les seves Normes ortogràfiques.
(Barcelona, 1876 – 1890)
Entitat excursionista. L’objectiu principal era l’estudi de la terra catalana per mitjà d’excursions, també organitzà cursets d’arqueologia, geologia, literatura, etc; i salvà de la destrucció una bona part del patrimoni arqueològic del Principat.
El 1878 se n’escindí l’Associació Catalana d’Excursions i el 1890 totes dues es fongueren en el Centre Excursionista de Catalunya.
(Barcelona, 1878 – 1890)
Entitat. Sorgida d’una escissió en l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. En fou primer president Ramon Arabia i Solanas, el qual s’esforçà a agermanar l’excursionisme català amb les entitats alpinistes estrangeres.
Edità un butlletí on iniciaren llur obra literària diversos escriptors. Publicà l’estudi hidrogràfic de Montserrat degut a Ursul, el de toponomàstica catalana de Sanpere i Miquel, la flora de Núria d’Estanislau Vayreda, i alguns altres treballs importants.
Sota la presidència de Francesc Maspons i Labrós, el 1883, foren publicats set volums de la Biblioteca Folklòrica i diversos de “Memòries”, així com les guies itineràries d’Artur Osona.
Inicià la subscripció per a la reconstrucció del monestir de Ripoll i vetllà infatigablement per la defensa del patrimoni arqueològic.
Es fusionà de nou amb l’entitat de la qual s’havia separat, i ambdues constituïren (1890) el Centre Excursionista de Catalunya.
(Barcelona, 21 març 1820 – 2 desembre 1890)
Financer i banquer. Germà de Manuel. D’origen humil, fou funcionari d’hisenda de l’Ajuntament de Barcelona des del 1840 fins al 1843.
Entrà a la Borsa, i el 1852 inaugurà la seva casa de banca, que es convertí en una de les més fortes de la ciutat.
Fou el primer promotor del Casino Mercantil Barcelonès (1860). Fundà el Teatre Líric de Barcelona (1881), i fou president de la Casa de Caritat de Barcelona. Fou un dels promotors de l’Exposició Universal del 1888.
D’ideologia liberal i moderadament lliurecanvista, fou amic i col·laborador de Sagasta, del qual rebé el nomenament de senador vitalici, i del grup liberal barceloní de Comas i Masferrer.
El seu nét Gonçal Arnús i Pallós fundà el 1910 la Banca Arnús.
(Arenys de Mar, Maresme, 1832 – Barcelona, 1890)
Frare caputxí.
Edità una Flora oratoria seráfica catalana o sea sermones predicados por diversos oradores de la antigua provincia de Cataluña, antologia en quatre volums (1889), i algunes obres escrites del pare J. A. Catà de Calella.
(Torí, Itàlia, 30 maig 1845 – 18 gener 1890)
(o Amadeu de Savoia) Rei d’Espanya (1871-73). Fill segon de Víctor Manuel II d’Itàlia.
Atacat per carlins, alfonsins, republicans i organitzacions obreres, només comptà amb el suport del partit progressista.
El 1872, els problemes encara s’agreujaren més (insurrecció carlina, sollevaments republicans a Catalunya, escissió del partit progressista, atemptat contra el monarca), degut als quals arribà al convenciment que era impossible de governar, presentà la dimissió (11 febrer 1873) i tornà a Itàlia.
Dades dels Països Catalans 