Arxiu d'etiquetes: 1888

Castell de Pons, Antoni

(Esparreguera, Baix Llobregat, 1819 – Barcelona, 16 gener 1888)

Tenor, advocat i polític. Estudià batxillerat a Cervera i dret a València, alhora que adquiria una formació musical.

Debutà al Liceo Artístico de Madrid (1842) i actuà a París (1845) i a Itàlia (1846-48). De retorn a Barcelona, actuà al Liceu amb gran èxit (1848), i a la temporada següent, al teatre del Palacio Real de Madrid.

Fou diputat provincial i diputat a les corts (1876-78) per Igualada, i més tard, director general d’Agricultura, Indústria i Comerç.

El 1878 publicà una Cartilla ilustrada de viticultura y arte de elaborar y tratar debidamente los vinos.

Carreras i Vila, Marià

(Barcelona, 1831 – 1888)

Escenògraf. Deixeble de l’Escola de Llotja, amplià estudis a París.

A Barcelona treballà per al Teatre Odeon (1865) i, més tard, per al Liceu (decoracions per a Don Carlos de Verdi, i per a L’Africaine de Meyerbeer).

Fou mestre de Joan Ballester i de Francesc Soler i Rovirosa.

Va excel·lir pel seu magistral domini de la perspectiva i per la seva extraordinària sensibilitat pel que fa al color.

Carreras i Lastortras, Lluís

(Mataró, Maresme, 1840 – Barcelona, 1888)

Periodista i polític. Inicià estudis al seminari de Barcelona.

Milità al partit republicà i, essent diputat, proposà a la diputació de Barcelona la conversió de Catalunya en estat republicà federal dins l’estat espanyol (febrer 1873). Visqué anys a Madrid i a París.

Havia col·laborat als periòdics “El Café”, “El Principado” i “El Diluvio”, i publicà París a sangre y fuego. Jornadas de la Commune (1871), El rey de los carlistas (1879), Retratos a la pluma (1884), Estudios sobre el arte de escribir bien (1885) i la novel·la Elvira (1885).

Utilitzà el pseudònim de Manuel Manrique de Lara.

Carrasco i Formiguera, Lluís

(Barcelona, 29 agost 1888 – 1963)

Metge. Germà de Manuel. Es llicencià en 1911. Fou deixeble de Ramon Turró. Del 1918 al 1922 treballà a l’Argentina.

Destacà com a radiòleg. Col·laborà amb Vicenç Carulla.

Publicà nombrosos treballs professionals.

Domènec Carles i Rosich

Carles i Rosich, Domènec

(Barcelona, 31 maig 1888 – Olot, Garrotxa, 1962)

Pintor autodidacte, assistí a les acadèmies lliures de París (1910-13). Exposà a Barcelona (1911), a Berlín (1913) i al Salon d’Automne (París, 1912).

La seva pintura, tècnicament plana i d’empastament sobrí, pot ésser inclosa dins un neoimpressionisme on el color, d’harmonitzacions clares, és essencial. Es limita a cercar un art agradable, sobretot flors.

Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona, i als de Bilbao i Madrid.

Escriví articles d’art, des de París, per a “La Veu de Catalunya”. És autor de Memorias de un pintor (1944).

Es casà amb l’escultora Maria Llimona.

Carcassona i Garreta, Bartomeu

(Barcelona, 1830 – 1888)

Escriptor, actor i director teatral. Utilitzà els pseudònims de Pau Pi i Rosa Pic de Aldawala.

Relacionat amb Josep Anselm Clavé, publicà, entre altres obres d’estil satíric, romàntic o costumista, L’incendi d’Hostalric (1866), en col·laboració amb Ramon Móra, Los paquetaires (1869), Gent de barri (1877), Com succeeix moltes vegades (1877), Una noia collidora (1877) i La timba (1878).

També és autor de poemes, als quals posà música Josep Anselm Clavé. Deixà texts inèdits (entre ells la sarsuela Lo matrimoni civil i La guardiola, aquesta darrera en col·laboració amb Eduard Vidal i de Valenciano).

Carbó i Ferrer, Macià

(Barcelona, 1830 – 1888)

Escriptor en castellà. Llicenciat en medicina i cirurgia i doctor en filosofia i lletres. Treballà com a arxiver a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Publicà Miscelánea (1874), recull d’articles sobre filosofia, literatura, història i religió, Chois des morceaux littéraires tirés des meilleurs écrivains français (1875) i Ensayo crítico sobre la lengua griega y su enseñanza (1875).

Canudas i Soler, Joan

(Casserres, Berguedà, 1851 – Barcelona, 1888)

Pintor. Ingressà com a germà llec a la Companyia de Jesús.

Conreà la pintura religiosa. És autor de frescos per a alguns establiments del seu orde.

Caballero, Joaquim

(Tarragona, segle XIX – 1888)

Eclesiàstic. Dirigí la biblioteca provincial tarragonina. Excel·lí com a predicador.

Fou l’encarregat de pronunciar el sermó a l’ocasió d’instal·lar el sepulcre de Jaume I a la catedral de Tarragona, el 1856.

Destacà per la seva tasca de recuperació de fons bibliogràfiques procedents de Poblet i d’altres establiments religiosos abandonats en aquella època.

Bulbena i Estrany, Eveli

(Barcelona, 16 octubre 1888 – 10 octubre 1960)

Escriptor en castellà i dibuixant. Fill d’Antoni Bulbena i Tusell.

És autor de la biografia Ramón Amadeu (1927), d’un historial de l’Associació de Pessebristes de Barcelona (1954) i de diversos llibres de poesia.