(Barcelona, 1873 – París, França, 1946)
Pintor. A París residí molt anys i treballà alguns temps amb el seu nebot Gerard Anglada i Domènech.
Destacà com a retratista.
Anglada i Pintó, Lluís
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: 1873
Ametller i Isern, Josep Toribi d’
(Banyoles, Pla de l’Estany, 16 abril 1842 – 13 novembre 1873)
Polític. Va ésser un dels organitzadors del republicanisme a Girona i secretari de la Junta Revolucionària d’aquella província el 1868.
Elegit diputat aquell mateix any, intervingué en l’alçament republicà federal de les comarques gironines del 1869 i fou empresonat i condemnat a mort. Després d’un indult, pogué fugir a França.
De nou a Espanya, fou novament elegit diputat a Corts, i el 1873 morí en un atac carlí dirigit per Francesc Savalls.
Alpens, marquesat d’
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit pel pretendent carlí Carles VII, el 1873, al general Francesc Savalls i Massot, baró de Vidrà, amb motiu de la victòria en el combat d’Alpens.
Alpens, combat d’ -1873-
(Alpens, Osona, 9 juliol 1873)
Fet d’armes de la Tercera Guerra Carlina. El brigadier Josep Cabrinetty, que manava una tropa molt poc disciplinada, perseguí Francesc Savalls i Massot, el qual li preparà una emboscada a la vila. Cabrinetty caigué mort, i tots els seus soldats foren morts o capturats pels carlins.
El general Savalls fou recompensat amb el marquesat d’Alpens.
Vallmitjana i Colomines, Juli
(Barcelona, 18 desembre 1873 – 5 gener 1937)
Escriptor, pintor i argenter. Influït pel modernisme, donà al teatre obres de temàtica costumista i es valgué de la cultura gitana.
El corb (1911), Els zincalós (1911), La gitana verge (1912), La mala vida (1918), Rují (Rosa) (1917), etc, són obres dramàtiques de tipus impressionista.
La seva narrativa és d’una prosa àgil i viva, de la qual són exemples Sota Montjuïc (1908) i La xava (1910). Cal remarcar l’assaig Criminalitat típica local (1910), amb el vocabulari dels malfactors.
Fou el pare dels també artistes David i d’Abel Vallmitjana i Vallès.
Urgell i Carreras, Ricard
(Barcelona, 20 setembre 1873 – 6 juliol 1924)
Pintor. Fill i deixeble de Modest Urgell i Inglada, al costat del qual fou condeixeble d’Hermen Anglada i Camarasa. Format també a l’Escola de Llotja -on fou professor de dibuix artístic des del 1902-, amb Antoni Caba. Exposà sol per primer cop el 1889, a la Sala Parés de Barcelona, on tornà a exposar particularment el 1917.
Començà pintant figures i retrats, i arribà aviat a les escenes de teatre, circ, music-hall , boxa, etc, que el caracteritzaren. Obtingué diversos premis en exposicions generals de belles arts de Barcelona (1896 i 1907), en exposicions nacionals de Madrid, a la de Buenos Aires del 1910 i a la internacional de Brussel·les, així com la primera medalla a la de Barcelona el 1911. A l’exposició d’art barcelonina del 1923 li fou dedicada una sala d’honor.
Fou, amb Anglada, un dels pocs pintors que explorà a fons les possibilitats de la llum artificial, i al seu estudi de Gràcia tenia una complexa bateria d’il·luminació elèctrica per a pintar.
La seva integració plena en la Societat Artística i Literària de Catalunya -i potser la seva enemistat personal amb Nonell– el mantingué al marge dels grups renovadors postmodernistes, malgrat que pel seu estil hi pertany plenament.
Bàsicament realista, es dedicà al paisatge, però sobresortí, amb tècnica postimpressionista, en la descripció d’ambients d’interiors públics.
És ben representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.
Sensat i Vila, Rosa
(el Masnou, Maresme, 17 juny 1873 – Barcelona, 1 octubre 1961)
Mestra. Després d’estudiar a l’Institut Rousseau de Ginebra i de conèixer nombroses escoles noves europees, desenvolupà a Catalunya una important tasca, tant a nivell de divulgació dels nous corrents i experiències, com, i molt especialment, per la seva capacitat d’organització de centres escolars.
Pel que fa a la seva actuació com a mestra, cal assenyalar la direcció de l’Escola del Bosc de l’ajuntament de Barcelona (1914-30) i la del Grup Escolar Milà i Fontanals del Patronat Escolar (1930-39); féu cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat i a les escoles d’estiu i a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona.
Participà en diversos congressos: I Congrés Nacional d’Ensenyament Primari (1909), a Barcelona, III Congrès International d’Enseignement Menager (París, 1922) i al Congrès des Écoles Nouvelles (Niça, 1932).
Les seves publicacions, fonamentalment relacionades amb l’ensenyament domèstic, són: Rapport presenté au III Congrès International d’Enseignement Menager (1922), Les ciències en la vida de la llar (1923), Cómo se enseña la economía doméstica (1927) i Hacia la nueva escuela (1934).
El 1965 hom donà el seu nom a l’Escola de Mestres Rosa Sensat.
Mir i Trinxet, Joaquim
(Barcelona, 6 gener 1873 – 27 abril 1940)
Pintor. Inicialment es preparà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, però aviat abandonà tot estudi sistemàtic per deixar-se emportar pel seu temperament plàstic, que va abocar amb passió en el paisatgisme; dins aquesta especialitat es convertí en un dels millors artistes de l’època. A la fi del segle XIX col·laborà amb dibuixos al carbó dins el setmanari “L’Esquella de la Torratxa”.
El 1902 va fer un viatge a Mallorca que determinà el tomb decisiu i de fixació de la seva pintura dins la línia de l’impressionisme, molt personal, que caracteritzà la seva obra futura. Teles com La cala encantada són la manifestació de la poderosa incorporació de la llum descoberta a Mallorca en el paisatge plàstic.
Posteriorment pintà el paisatge del Camp de Tarragona i de la Cerdanya, amb una lluminositat i un colorit més atenuats. Moltes d’aquestes obres atenyen tal cromatisme compositiu que apropa en certa manera l’obra de Mir a l’informalisme posterior. Tanmateix, Mir no prescindí mai de l’anècdota, bé que l’oferí vista sempre a través del seu temperament, impregnat de l’exclusiva visió cromàtica de les coses.
Es diferència dels impressionistes francesos en el fet que construeix amb el color i només la llum desdibuixa la imatge concreta. Va obtenir diferents premis i exposà a l’estat espanyol i a l’estranger. Destaquen els seus quadres L’hort del rector, El goig de la Irene, La nuvolada i Cova de la llegenda.
Esteve i Seguí, Josep
(Manresa, Bages, 7 octubre 1873 – 4 octubre 1927)
Farmacèutic i escriptor folklorista. Durant trenta anys regentà l’antiga farmàcia Esteve, a la rebotiga de la qual es reunia el bo i millor de la intel·lectualitat manresana. Fou fundador i primer president del Centre Excursionista de la Comarca del Bages (1905), dirigí el butlletí de l’entitat, on publicà una interessant Permiologia de la comarca.
Fundador i directiu de l’Orfeó Manresà (1901), de l’Esbart Manresà de Dansaires (1909) i del diari “Bages-Ciutat”. Fou col·laborador, a Manresa, de l’Institut d’Estudis Catalans, i publicà articles de geografia comarcal i de folklore en diverses publicacions locals i de Barcelona.
Cabrinetty i de Cladera, Josep
(Palma de Mallorca, 1822 – Alpens, Osona, 9 juliol 1873)
Militar. Entrà a l’exèrcit el 1837 i lluità en la Primera Guerra Carlina, en que obtingué el grau de sots-tinent per la seva participació en l’assalt al castell de Morella, que dirigí Espartero. Hagué d’exiliar-se l’any 1843, però tornà el 1847. Quan fou proclamada la república (1873), era brigadier i comandant general de Lleida. Des d’aleshores, operà contra els escamots carlins, sobretot a la província de Girona.
Perseguí aferrissadament Francesc Savalls i l’obligà a aixecar el setge de Puigcerdà, però morí en el combat d’Alpens d’un tret al clatell quan entrava a cavall a la plaça del poble, hom digué que havia estat assassinat pels seus soldats. La notícia de la derrota i de la seva mort donà lloc a manifestacions anticarlines i a favor de la República a Barcelona (11 juliol).
Dades dels Països Catalans 