(Barcelona, 27 maig 1870 – Ginebra, Suïssa, 15 setembre 1942)
Enginyer. Fill de Pere Bosch i Labrús, del qual fou seguidor del seu ideari.
Presidí diversos organismes econòmics, entre ells el Foment del Treball Nacional (1929-36).
El 1928 publicà la narració poemàtica titulada Los almogávares.
(Reus, Baix Camp, 1870 – Barcelona, 1953)
Escultor. Col·laborà amb Gaudí a l’ornamentació de la Sagrada Família. Són remarcables les seves figures d’àngels músics a la façana del Naixement.
Visqué a París, on treballà a l’obrador de Rodin, i posteriorment s’establí als EUA.
(Barcelona, 4 maig 1870 – 16 febrer 1899)
Compositor i pianista. Deixeble d’Anselm Barba, d’Isaac Albéniz, de Joan Baptista Pujol i de Felip Pedrell.
Escriví peces per a piano (Masurques (1885), Serenade, Idilio, Barcarola, Canto árabe) i per a cant i piano (Sospir d’amor, Perdutta, Golondrinas, Donna adorata).
(Barcelona, 10 febrer 1870 – 2 abril 1929)
Dibuixant, ex-librista i pintor. Format a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, de la qual, després, fou professor de dibuix.
Féu pintura decorativa, entre altres llocs a l’Institut Pere Mata, a Reus, i al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat a Barcelona.
Però sobretot fou conegut per la seva tasca en les arts del llibre, especialment en el camp de l’ex-libris; fou director de la “Revista Ibérica de Ex-libris”. També projectà teixits, ceràmica, joies, etc.
Com a pintor féu notables marines i composicions de tipus popular.
(Reus, Baix Camp, 24 abril 1870 – Barcelona, 30 novembre 1952)
Arquitecte i polític. Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i va ésser deixeble d’Antoni Gaudí, amb qui col·laborà i de qui adoptà certs traçats funiculars d’estabilitat.
Són obres seves la casa El Frare Blanc de l’avinguda del Tibidabo, la casa Golferichs de la Gran Via, a Barcelona, i el pont neogòtic que uneix els edificis del Palau de la Generalitat per sobre el carrer del Bisbe.
Militant de la Lliga Regionalista, col·laborà amb Prat de la Riba a la Mancomunitat i fou regidor per Barcelona. Presidi el Cercle Artístic de Sant Lluc en dues etapes: 1904-06 i 1912-14.
(Arenys de Mar, Maresme, 1813 – Roma, Itàlia, 1870)
Teòleg jesuïta (1832). Es doctorà a la Universitat Gregoriana, en la qual després fou professor.
Passà a ensenyar a Orvieto (Itàlia) i després a França (1848) i a Anglaterra, i tornà el 1854 a Roma, cridat per Congregació General al càrrec d’assistent per a Espanya i la recent creada província d’Anglaterra. En 1859-68 residí a Barcelona, on tingué una intensa activitat pastoral.
Expulsat en la Revolució de Setembre, passà a Londres, on fou rector de Westminster. Acompanyà, com a teòleg, el bisbe d’Urgell al concili Vaticà (1870), i hi defensà el primat del bisbe de Roma.
Publicà un tractat sobre la Immaculada Concepció i en deixà d’altres, inèdits.
(Vinyols, Baix Camp, 26 febrer 1798 – Barcelona, 18 maig 1870)
Arquitecte. És autor de la plaça de toros de la Barceloneta, a Barcelona (1862) -ja desapareguda-, i de les esglésies de Vallbona de les Monges (1835) i de Pallejà (1862).
Fou arquitecte municipal de Barcelona i autor d’un projecte d’eixample per a la ciutat.
Fou el pare de Josep Fontserè i Mestre.
(Lleida, 13 setembre 1804 – Vichy, França, 23 juliol 1870)
Eclesiàstic. Es formà a les universitats de Barcelona, Alcalá, Valladolid i Bolonya.
Canonge de Tarragona i capellà d’honor de la capella reial, fou promogut a bisbe de l’Havana (1846-64), on organitzà el seminari tridentí.
El 1864 fou elegit arquebisbe de Tarragona. Prengué part, a Roma, en el Concili Vaticà I (1869-70).
(Manacor, Mallorca, 15 desembre 1870 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 3 novembre 1961)
Biblista i jesuïta. Fou director de l’Institut Bíblic de Roma (1918-24). Del 1929 al 1947 residí a Jerusalem. s’especialitzà en geografia bíblica.
És autor d’una Vida de N. S. Jesucristo (segona edició, Madrid 1954).
(Monistrol de Montserrat, Bages, 4 octubre 1870 – Sabadell, Vallès Occidental, 14 octubre 1954)
Pastor episcopalià. Acabada la seva formació eclesiàstica a Madrid, fou ordenat diaca (1895) i prevere (1897).
Exercí a Monistrol (1897-1903). Fundà una parròquia i una escola per a infants, a Sabadell (1903) i hi bastí un temple (1923). Reorganitzà la congregació de Barcelona i tingué cura de la que hi havia a Terrassa.
Escriví en català i en castellà.
Dades dels Països Catalans 