(Figueres, Alt Empordà, 1865 – 1926)
Periodista i escriptor. Fou redactor de “La Publicidad” de Barcelona.
Treballant en col·laboració amb Josep Maria Jordà, traduí al castellà un gran nombre d’obres de teatre.
(Manresa, Bages, 1865 – 2009)
Entitat financera creada i domiciliada a Manresa.
El 2009 es va fusionar amb Caixa de Catalunya i Caixa Tarragona, amb el nom de CatalunyaCaixa.
(Girona, segle XIX – 1865)
Erudit. Fou l’encarregat de formar el cens de la província de Girona, tasca reflectida en una memòria impresa el 1857. Féu una traducció de l’italià a l’espanyol.
(Barcelona, 1797 – Cardedeu, Vallès Oriental, 1865)
Industrial i polític. Soci de la fàbrica de teixits Bonaplata, fou membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona (1835) i alcalde de la ciutat (1836).
(Barcelona, 1801 – 5 agost 1865)
Mestre de dansa. Fou un dels primers estudiosos dels balls populars catalans.
Publicà Arte de danzar o reglas e instrucciones para los aficionados a bailar las contradanzas francesas o rigodones (1832).
(Barcelona, 1865 – 1888)
Pintor. Deixeble de Simó Gómez. Estudià també a París, on residí i treballà durant anys. La seva mort prematura sembla haver frustrat un artista estimable.
Algunes obres seves foren adquirides pel Museu de Pintures de Perpinyà.
(Lleida, 1824 – 1865)
Periodista i advocat. Fou cronista de Lleida.
Escriví una Memoria referente a las mejoras locales de que es susceptible Lèrida.
(Isona, Pallars Jussà, 1865 – Tarassona, Aragó, 1926)
Prelat. El 1913 fou nomenat bisbe titular d’Ascaló i auxiliar de Toledo. El 1917 rebé la mitra de Tarassona.
(Abando, Bilbao, País Basc, 1865 – Pedernales, República Dominicana, 1903)
Polític nacionalista basc. En 1883-88 estudià a Barcelona part de la carrera de dret.
L’elecció de Barcelona (el País Basc no tenia universitat) fou motivada, sens dubte, per raons d’afinitat amb el moviment catalanista, la influència del qual en el pensament d’Arana no ha estat objecte de prou atenció per part dels historiadors.
(Barcelona, 12 abril 1865 – 30 juliol 1914)
Excursionista i enginyer. Fou un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya.
Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran (1906, reeditada el 1933). Donà a conèixer les pintures rupestres del Cogul (1908).
Elegit president del Centre Excursionista de Catalunya (1913), refusà el càrrec i es dedicà a projectar el refugi de la Renclusa i a impulsar-ne les obres de construcció (1914).
Fou també fotògraf remarcable, especialment per les seves fotografies panoràmiques. Hom l’ha considerat un dels iniciadors de l’excursionisme d’alta muntanya.
Dades dels Països Catalans 