(Barcelona, segle XIX – 1862)
Industrial. Fill de Francesc Cros, del qual heretà l’empresa de productes químics Cros.
Transformà dita empresa en 1831-33 i novament vers el 1844.
Cros i Possel, Joan
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: 1862
Coranty i Llurià, Emília
(Barcelona, 19 febrer 1862 – 18 febrer 1944)
Pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
Destacà a la pintura de temes florals. Féu projectes per a randes i brodats de gran categoria artística.
Obtingué premis a diverses exposicions de Barcelona, Madrid i Chicago.
Cerdà i Bosch, Clotilde
(Barcelona, 28 febrer 1862 – Sant Cruz de Tenerife, Canàries, 12 abril 1926)
Arpista. Coneguda amb el nom d’Esmeralda Cervantes. Filla d’Ildefons Cerdà i Sunyer. Estudià a Barcelona, París i Viena, on debutà l’any 1873.
Féu una brillant carrera de concertista per tot Europa i Amèrica del Sud.
Escriví l’obra Historia del arpa (1885) i fundà a Barcelona una Acadèmia de Ciències, d’Arts i Oficis (1885-87), dedicada a la formació de la dona.
Visqué, entre d’altres llocs, a Istambul, Mèxic i Canàries.
Cavaillé i Coll, Domènec
(Tolosa de Llenguadoc, França, 1771 – Choisy-le-Roi, França, 1862)
Orguener. Fill de Joan Pere.
Construí l’orgue de Puigcerdà (1788), el de la catedral de Vic i el de Santa Maria del Mar de Barcelona, entre d’altres.
El 1807 s’establí a Montpeller, i hi restaurà l’orgue de l’església de Sant Pere.
Fou el pare d’Arístides Cavaillé-Coll.
Carreras i Duran, Francesc d’Assís
(Barcelona, 1797 – 1862)
Argenter i joier. Fill de Francesc Carreras i Matas.
Adquirí notorietat en el seu ofici: fou argenter i joier d’Isabel II de Borbó (1845) i fundà la casa Francesc d’Assís Carreras i fills el 1855, any que li fou concedit, entre altres premis, una menció honorífica a l’Exposició Universal de París.
A la seva mort la casa estigué integrada pels seus fills Gaietà, Josep, Francesc i Lluís Carreras i Aragó.
Campderà i Camins, Francesc
(Lloret de Mar, Selva, 1 octubre 1793 – 28 febrer 1862)
Botànic i metge. Pensionat per la ciutat de Girona, estudià medicina a Montpeller, on dirigí el Jardí de Plantes (1818) i publicà Propositions de semétologie générale, tesi doctoral (1819).
El seu estudi Monographie des Rumes, précédée de quelques vues générales sur la famille des Poligonnées (1819), elaborat sota la direcció de Félix Dunal, és una de les primeres monografies de gèneres realitzades segons els principis del mètode natural d’Augustin Pyrame de Candolle.
Posteriorment, s’establí a Lloret de Mar, on fundà (1844) la Torre Llunàtica (coneguda posteriorment per Torre Campderà), un dels primers centres de salut mental de la Península.
Altres obres seves són Indagación estadística acerca de la reproducción y mortandad en la ciudad de Gerona y en la villa de Lloret de Mar en el siglo último y en los siete primeros años del actual (1849) i diversos estudis sobre l’ensenyament als orbs.
Call i Morros, Domènec
(Barcelona, 1862 – Catalunya, segle XIX)
Enginyer agrònom. Fill de Domènec Call i Franquesa. Estudià a Madrid i a Lovaina.
Interessat pels problemes dels regadius i els nous conreus de fibres tèxtils, va treballar quatre anys a Veneçuela.
Publicà Memorándum sobre el pasado, el presente y el porvenir de la Sociedad Canal de Urgel (1887), Crisi agrícola: remeis (1888), Des agaves et de la possibilité de leur culture en Espagne (1883) i Bases para los proyectos de colonización y explotación del ramio en Venezuela (1888).
Calbó, Ramon
(Tarragona, 1862 – Bolívia, 1926)
Eclesiàstic i missioner. Ingressà a l’orde franciscà el 1883, i fou ordenat sacerdot el 1888.
A Bolívia es distingí extraordinàriament per la seva tasca missionera. Benet XV el nomenà bisbe titular de Catena (1919).
Calado i Colom, Màrius
(Barcelona, 23 octubre 1862 – 24 agost 1926)
Pianista. Actuà a París amb molt d’èxit i guanyà el primer premi de piano al Conservatori d’aquesta ciutat (1881), i després actuà per Europa i per Amèrica.
Essent encara jove abandonà la vida de concertista i es dedicà exclusivament a l’ensenyament.
Bordalba i Simón, Concepció
(Barcelona, 13 setembre 1862 – 6 juny 1910)
Soprano cantant d’òpera. Debutà a Gènova (1887) amb Don Carlo de Verdi.
Actuà a Europa i a Amèrica. Excel·lí en Lohengrin, de Wagner, i Mefistofele, d’Arrigo Boito.
Dades dels Països Catalans 