(Figueres, Alt Empordà, 29 setembre 1862 – Barcelona, 10 febrer 1932)
Diputat i senador. Fou comissari reial d’agricultura i foment.
El 1919 li fou concedit el vescomtat de Forgas.
Forgas i Frígola, Joan Maria
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1862
Font i Martí, Miquel dels Sants
(Reus, Baix Camp, 18 setembre 1862 – Barcelona, 1 abril 1929)
Escriptor i metge. Exercí la carrera de medicina a l’Aleixar des del 1893 i a Barcelona des del 1909.
De jove col·laborà a la premsa reusenca i fundà la revista “Reus artístic” (1887). Col·laborà a d’altres publicacions periòdiques.
Edità unes Crónicas barcelonesas i també uns Recuerdos de viaje que evoquen estades seves a França, Bèlgica i Alemanya.
Fou germà seu Josep Font i Martí (Reus, Baix Camp, 1847 – Madrid, 19 febrer 1897) Farmacèutic. Fou fundador de la Societat Espanyola d’Higiene i dirigí l’Academia de Farmacia de Madrid.
Fages i Virgili, Joan
(Tarragona, 31 juliol 1862 – Madrid, 4 agost 1911)
Químic. Llicenciat en ciències i farmàcia a Barcelona i doctorat a Madrid (1882), on fou ajudant i auxiliar de càtedra.
El 1903 guanyà la càtedra d’anàlisi química a la Facultat de Farmàcia d’aquella ciutat. El 1909 ingressà a l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, de Madrid.
Entre les seves moltes publicacions destaquen Examen de la acción de los sulfitos sobre los nitropusiatos (1905) i Los métodos indirectos de la química analítica (1910).
Estrada i Ribas, Salvador
(Barcelona, 1809 – 24 març 1862)
Advocat i escriptor. Dedicat a l’estudi de la llengua catalana, treballà possiblement en la formació d’un Diccionario catalán-castellano.
Fou premiat amb distinció extraordinària als primers Jocs Florals de Barcelona (1859).
Escriví en català i diverses obres teatrals en castellà. Figurava al recull Los trobadors nous (1858), seleccionat per Antoni de Bofarull.
Estades i Llabrés, Jeroni
(Sóller, Mallorca, 7 agost 1862 – Madrid, 2 desembre 1932)
Polític i financer. Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a les corts a la legislatura del 1914.
Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929.
Per servir amb plena dedicació la política local i l’empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs.
Escofet i Milà, Jaume
(el Pont d’Armentera, Alt Camp, 19 juliol 1862 – Barcelona, 1904)
Industrial. Fundà l’empresa Escofet i Fortuny, especialitzada en paviments hidràulics (1886), per a la qual arquitectes com Antoni Gaudí feien dissenys (la reedició d’un d’aquest, del 1903, fou premiada amb Delta d’Or el 1962).
Continuà la casa el seu gendre Emili Farré i Escofet.
Esclasans i Carbonell, Agustí
(Barcelona, 1862 – 1938)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Tècnica Tèxtil.
Es dedicà a l’ensenyament. Fundà a Barcelona l’Acadèmia Esclasans, especialitzada en dibuix de teixits, que realitzà una bona tasca formativa.
Escaler i Ullastre, Ramon
(Torelló, Osona, 6 febrer 1862 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 19 juliol 1893)
Dibuixant i comediògraf. Oncle de Lambert Escaler i Milà.
Excel·lí en la caricatura i les visions humorístiques.
Publicà un àlbum amb el títol de Fullaraca. És autor del drama Al peu de la creu (1892).
Dòria i Bonaplata, Eveli
(Barcelona, 24 maig 1862 – 22 juliol 1921)
Escriptor, decorador i industrial.
Publicà poemes tradicionals i faules: Música vella (1896), De sol a sol (1899), Branques mortes (1902) i Moneda curta (1908). També un assaig sobre el catalanisme: Lo nostre plet (1900).
Com a industrial, destacà en la construcció de materials per a la decoració.
Denís i Reverter, Lluïsa
(Barcelona, 20 maig 1862 – 28 gener 1946)
Autora teatral i pintora. Muller de Santiago Rusiñol.
Escriví Els caçadors furtius (1931), Una vengança com n’hi ha poques (1931) i unes quantes sarsueles, de les quals ella mateixa compongué la música.
Dades dels Països Catalans 