(València, 1839 – 1861)
Escriptor i litògraf. Fou un dels primers que establí la litografia a València.
Col·laborà com a poeta humorístic a la premsa valenciana, sobretot a “El Rubí”, i escriví l’obra teatral en vers Un assumpte de família (1863).
(Sogorb, Alt Palància, 1824 – 1861)
Músic. Actuà com a organista a diferents esglésies de Sogorb i escriví notables obres sacres per a veus i orquestra.
(Perpinyà, 29 gener 1861 – 30 agost 1930)
Periodista satíric i humorista. Director i redactor en cap de “L’Indépendant” a partir del 1893, procurà de mantenir el programa “ni réaction, ni révolution”, defensant la llibertat i la justícia, sense confiar, però, en el moviment socialista.
En la seva crònica diària combaté el diari clerical i de dreta “Le Roussillon”.
Un recull de reportatges seus fou publicat sota el títol de Carnets de route de Jean-Paul (1931).
(Palma de Mallorca, 1 setembre 1861 – 8 gener 1920)
Diari. Successor del “Diario Balear”.
D’ideologia conservadora i amb gran difusió a Palma.
(València, vers 1861 – Madrid, 24 març 1904)
Actor. Conreà el teatre en llengua castellana, amb veritable èxit, a l’estat espanyol, l’Argentina i l’Uruguai.
(Alcoi, Alcoià, 1861 – Madrid, 1922)
Enginyer de mines. És autor d’un Tratado de legislación de minas i d’una Economía minera.
Projectà el ferrocarril de València a Madrid i les línies de la Vila Joiosa a Dénia i a Alacant.
(Pollença, Mallorca, 14 gener 1861 – 21 desembre 1935)
Pianista i compositor. Es formà a Palma de Mallorca, Madrid i Berlín, on tingué d’alumne Arthur Rubinstein.
Escriví lieder i composicions per a piano: Sehnsucht (Anhel), Traümerei (Somieig), Nocturn i Tema i variacions.
Residí a Madrid, a Barcelona i a Palma de Mallorca, ciutats on exercí el professorat.
(València, 1861 – 9 novembre 1923)
Organista i compositor. Fou nomenat mestre de la capella de la seu de Tortosa (1886) i de la de Toledo (1892). S’ordenà jesuïta el 1896.
Entre les seves obres cal esmentar la missa Lux et origo i una Salve.
(Perpinyà, 1861 – 1931)
Historiador. Nebot de Víctor Aragon. L’arqueòleg F.P. Thiers influí decisivament sobre la seva orientació científica quan, el 1909, examinà uns fragments de marbre descoberts a Castellrosselló a l’antic emplaçament de Ruscino, propietat d’Aragon.
Del 1910 al 1921 dedicà una dotzena de treballs a aquestes descobertes i a la història medieval de Castellrosselló i d’altres sobre el Rosselló, en general en un to de divulgació.
El 1914 fundà la Societat d’Arqueologia i d’Història del Rosselló i de Filologia Catalana, i el 1919 el “Bulletin Historique des Pyrénées-Orientales”, de curta durada. El 1920 esdevingué president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.
(Quatretonda, Vall d’Albaida, 25 setembre 1861 – 26 gener 1933)
Escriptor. Fou poeta bilingüe. Publicà dos reculls de la seva producció en vers.
Estrenà amb èxit diverses obres teatrals escrites en català.
Dades dels Països Catalans 