(Catalunya, segle XIX -)
Títol, atorgat amb la grandesa d’Espanya el 1860 al general Joan Prim i Prats.
Fou convertit en ducat de Los Castillejos el 1870 per Amadeu I a favor del fill d’aquest, Joan Josep Prim i d’Agüero.
Passà als Salvadó-Prim i als Muntadas-Prim.
(Barcelona, 1860 – 1872)
Entitat recreativa i cultural (o Casino Barcelonès). Instal·lada al Teatre Principal.
El 1872 es fusionà amb l’Ateneu Català i constituí l’Ateneu Barcelonès.
(Reus, Baix Camp, 2 desembre 1860 – 5 març 1920)
Pintor i dibuixant. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i després a Roma, on es traslladà el 1883 i hi féu una llarga estada. Les seves obres són d’estil modernista, amb algunes produccions notables. Fou bon cartellista.
Es distingí més encara com a creador d’ex-libris, com ho demostra un àlbum d’obres triades en què en reproduí cent. Fundà la Societat Reusenca d’Amics del Llibre i d’Ex-libris.
Fou professor, a Reus, de l’escola municipal d’Arts i Oficis i de l’Acadèmia Fortuny, que dirigí fins a la seva mort.
(Barcelona, 23 març 1860 – 2 gener 1931)
Musicòleg, historiador i filòleg.
Estudià l’obra d’Haendel, de Cherubini i de Domènec Terradelles, col·laborà a la “Revista Musical Catalana”, i publicà El oratorio musical (1906), obra bàsica per a la història del gènere.
Amb materials inèdits edità Carles d’Àustria i Elisabet de Brunswick a Barcelona i Girona (1902), L’Acadèmia Desconfiada i sons acadèmics (1922) i Antoni de Villarroel, Rafael de Casanova i Sebastià de Dalmau, heroics defensors de Barcelona en el setge de 1714 (1912).
També publicà, en el camp de la filologia, L’article definit en la llengua catalana i una història de la llengua castellana.
(Barcelona, 1850 – 1860)
Societat creada per a construir la línia de ferrocarrils de Barcelona a Granollers (28,5 km), que entrà en servei el 1854, i que fou prolongada el 1860 fins a prop de Maçanet de la Selva.
Aviat canvià el nom pel de Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers, que el 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i donà lloc a la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona.
(Barcelona, 1844 – 1860)
Societat creada amb un capital de vint milions de rals, per tal de construir la primera línia de ferrocarril de la península, entre Barcelona i Mataró. La societat fou creada per Miquel Biada aprofitant la concessió atorgada pel govern (1843) a Josep Maria Roca, el qual assolí aportacions de capital angleses.
La línia, inaugurada el 28 octubre 1848, fou aviat prolongada fins a Arenys de Mar (1852-57).
El 1860 aquesta companyia es fusionà amb la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers (abans, Companyia del Ferrocarril del Nord de Catalunya): en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona (després anomenada Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres).
(Barcelona, 1860 – 1875)
Societat inicialment anomenada Companyia de Camins de Ferro de Barcelona a Girona, formada per la fusió de les dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i de Barcelona a Granollers.
El 1863 fou autoritzada la continuació a Figueres i el 1864 la prolongació de la línia fins a la frontera franco-espanyola, entre Portbou i Cervera de la Marenda.
El fracàs a assolir aquests objectius determinà la seva fusió amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell (1875) amb el nom de Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França.
(Palamós, Baix Empordà, 1860 – Barcelona, 1938)
Jurista i magistrat. Fou un defensor constant del dret català.
Col·laborà a “El Semanario” de Palamós, a “El Eco Bisbalense”, i a “La Lucha” de Girona.
Publicà El contrato enfitéutico en Cataluña, conocido con los nombres de censo o establecimiento (1889).
(Sabadell, Vallès Occidental, 27 octubre 1860 – Barcelona, 12 gener 1948)
Compositor i director. Dirigí l’escola i la banda municipal de música de Sabadell i professà a l’Escola de Sordmuts de Barcelona.
Escriví música religiosa, peces per a orgue, obres corals, música per a cobla i la sardana La nostra festa.
(Barcelona, 1 abril 1860 – Sant Julià de Vilatorta, Osona, 15 abril 1938)
Metge i entomòleg. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de l’Institució Catalana d’Història Natural, de la qual fou president dues vegades (1906-11), i de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Secció de Ciències, del qual fou també president (1911).
Dirigí la col·lecció de la “Fauna a Catalunya”, una publicació de l’Institut de Ciències.
La seva obra més important, en col·laboració amb Pere Antiga, és el Catàleg d’Insectes de Catalunya. Himenòpters (1902-96), publicat per l’IEC.
Dades dels Països Catalans 