(Barcelona, 1857 – Catalunya, segle XX)
Arquitecte. Residí molt de temps a Madrid, fins al 1911. En aquesta ciutat dirigí la restauració del famós temple de San Francisco el Grande.
Farrés, Anton
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1857
Cuchy i Arnau, Josep
(Arecibo, Puerto Rico, 1857 – Barcelona, 1925)
Pintor i il·lustrador. Estudià als EUA i, més tard, a Barcelona, on residí.
Fou molt popular per les seves il·lustracions per a revistes (“Madrid Cómico”), novel·les per fascicles i obres de divulgació.
Costa -varis bio-
Antoni Costa (Catalunya, segle XVII) Historiador. Era castlà de Corbins, Bellestar i Pallerols. Escriví Vida de Numa Pompilio, segundo rey de los romanos (1767), traducció de l’obra de Plutarc, amb anotacions, i Genealogía de la casa de Rocabertí, inèdita.
Guillem Costa (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Frare dominicà. Fou prior del convent de Barcelona. El 1328 fou ambaixador d’Alfons III el Benigne a Sicília, tractant de deturar l’acostament d’aquest reialme a Esteve de Baviera, el qual obtingué, tanmateix, la mà d’Isabel, filla del rei Frederic III de Sicília.
Marià Costa (Catalunya, segle XIX – 1857) Teòleg. Ensenyà al seminari de Barcelona. Publicà diverses obres de caràcter religiós i filosòfic.
Ramon Costa (Barcelona, 1640 – 1703) Teòleg i predicador. Frare dominicà. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, prior del convent de Santa Caterina, també a la capital, i finalment provincial de l’orde. És autor de diversos escrits i excel·lí com a orador sagrat.
Company i Fages, Pere
(Barcelona, 1857 – 1901)
Taquígraf i periodista. Estudià l’escriptura taquigràfica en català.
Realitzà una bona tasca de divulgació cultural des de la presidència del Cercle de la Joventut Mercantil.
Coll i Pi, Antoni
(Barcelona, 4 febrer 1857 – Santiago de Xile, Xile, 1943)
Escultor i pintor. Fou deixeble d’Antoni Caba i d’Agapit Vallmitjana. Dirigí l’Escuela de Bellas Artes de Santiago de Xile.
Entre les seves obres, molt nombroses en aquell país, figura el monument al poeta Ercilla a la capital xilena.
Carsy, Joan Manuel
(València, 18 desembre 1808 – 8 gener 1857)
(o Carsi) Periodista i polític. Oficial expulsat de l’exèrcit, es traslladà a Barcelona, on va col·laborar en el periòdic “El Republicano”.
En produir-se l’alçament del 1842 contra Espartero, presidí la Junta Revolucionària, però al cap de poc temps fou substituït per elements més moderats i hagué d’exiliar-se.
Borràs i Solana, Josep
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1857 – Barcelona, 1947)
Escultor. Fou figura destacada de les Exposicions de Madrid dels anys 1897 i 1901.
Bertran i Ros, Felip
(Barcelona, 1788 – 1857)
Teòleg i erudit. Germà de Josep. Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals (1822). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1837).
És autor d’una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí.
Moliné i Roca, Miquel
(Guissona, Segarra, 1857 – Barcelona, 1918)
Escriptor. Fou un dels professionals més coneguts de la crítica taurina, que exercí en diverses publicacions periòdiques, sota el pseudònim de Caricias.
Del 1878 al 1890 dirigí la revista “La Pica”, que havia fundat.
És autor de tres llibres sobre la seva especialitat.
Mercader i de Zufía, Arnau de
(Barcelona, 26 maig 1852 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 29 juliol 1932)
Meteoròleg i museòleg. Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch. Es casà amb Paulina Pozzali. Fou el segon comte de Bell-lloc i diputat provincial.
El 1899 finançà i fundà l’observatori meteorològic Belloch, a les muntanyes del Far (Llinars del Vallès), i amb el seu amic i col·laborador, Antoni Llorens i Clariana, publicà, a partir del 1901, unes Hojas Meteorológicas d’aparició mensual, primera publicació catalana sobre meteorologia. Acabà cedint el material del seu observatori a la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica.
Del 1924 al 1930 presidí la Junta de Museus de Barcelona, des d’on impulsà l’adquisició de les pintures romàniques de les esglésies del nord del Principat, que ara són al Museu Nacional d’Art de Catalunya, enriquit també amb retaules gòtics, com el cèlebre de Jaume Huguet.
També adquirí per a la Junta col·leccions valuoses, com la d’ex-libris, de Josep Triadó, la de monedes antigues de R. Bosch i Alsina, etc.
Fou germà de:
Francesc Xavier de Mercader i de Zufía (Barcelona, 1861 – 1932) Primer vescomte de Bell-lloc (1924). Militar, fou general de divisió, governador militar de Sevilla (1925) i inspector general de cavalleria, a Barcelona (1927).
Pere de Mercader i de Zufía (Barcelona, 1857 – 1928) Marí. Fou almirall i capità general del departament de Cadis fins al 1927.
Dades dels Països Catalans 