(Torrevella, Baix Segura, 1857 – ? )
Escriptor. Traduí al castellà poemes de Leopardi.
Publicà algunes poesies i narracions originals.
(Torrevella, Baix Segura, 1857 – ? )
Escriptor. Traduí al castellà poemes de Leopardi.
Publicà algunes poesies i narracions originals.
(València, 1857 – juny 1925)
Pianista, compositor i professor de música. Exercí a Alacant (1874) i a València (1891). Fundà una acadèmia de piano i dirigí, entre d’altres, l’orquestra de la Societat de Concerts.
És autor de Prontuario de instrumentación, d’un bon nombre de sarsueles i de diverses obres de música simfònica, coral, de cambra i de piano.
(València, 22 abril 1772 – Madrid, 2 gener 1857)
Comerciant i polític. Junt amb el seu fill Manuel Bertran de Lis i Ribes, lluità a la Guerra del Francès i durant el Trienni Liberal encapçalaren una milícia popular per reprimir una revolta absolutista (1822).
Tots dos s’exiliaren el 1824, Vicent residí a Brussel·les i a París, on mantingué contactes amb grups de liberals i també amb els apostòlics. El 1843 fou vicepresident de la Junta de Salvació de la Província de València.
També fou el pare de Fèlix Bertran de Lis.
(Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1788 – Palma de Mallorca, 1857)
Escriptor. Franciscà, fou mestre de gramàtica al convent de l’ordre i catedràtic de llatí a la Universitat de Mallorca (1814).
Escriví diversos llibres pedagògics, algun dels quals reeditat moltes vegades, i deixà manuscrit un resum de la vida de la vida de Caterina Tomàs, en versos hexàmetres.
(Tarragona, 1857 – 20 febrer 1927)
Eclesiàstic. Catedràtic de llatí al seminari de Tarragona i canonge d’aquesta seu.
Per les seves virtuts gaudí de gran estimació popular.
(València, 15 juliol 1791 – Granada, Andalusia, 30 agost 1857)
Militar. Prengué part en la guerra del Francès. Acusat de liberalisme, el 1823 fou expulsat de l’exèrcit. Rehabilitat el 1824, el 1843 fou nomenat membre d’una comissió encarregada de redactar la història de l’arma d’enginyeria.
Durant deu anys descobrí i catalogà diversos projectes de fortificacions i documents inèdits. El 1849 fou nomenat membre corresponent de l’Academia de la Historia.
Autor de l’Informe sobre la Comisión de Historia del Archivo de Simancas (1847-50).
(Sants, Barcelona, 28 juny 1857 – Rubí, Vallès Occidental, 25 agost 1900)
Músic. Germà de Jacint. És autor d’un bon nombre de composicions breus.
(Sant Vicenç de Calders, Baix Penedès, 1792 – Vic, Osona, 1857)
Escultor. S’establí a Vic. És autor del retaule de sant Isidre, a Campdevànol (Ripollès), i d’obres per a la seu de Vic, així com d’altres que es troben avui al Museu Episcopal de Vic.
(Barcelona, 1857 – Catalunya, segle XX)
Arquitecte. Residí molt de temps a Madrid, fins al 1911. En aquesta ciutat dirigí la restauració del famós temple de San Francisco el Grande.
(Arecibo, Puerto Rico, 1857 – Barcelona, 1925)
Pintor i il·lustrador. Estudià als EUA i, més tard, a Barcelona, on residí.
Fou molt popular per les seves il·lustracions per a revistes (“Madrid Cómico”), novel·les per fascicles i obres de divulgació.