(Tarragona, 1852 – 1899)
Escriptor. Passà la seva joventut a Anglaterra, on féu estudis de tècnica industrial.
Dirigí la fàbrica de gas de Tarragona. Hi promogué el sistema d’il·luminació per gas, que després organitzà a Xàtiva i a d’altres poblacions.
És autor de nombroses traduccions de l’anglès i d’alguns assaigs breus originals.
(Reus, Baix Camp, 30 gener 1852 – Barcelona, 23 maig 1905)
Anarco-col·lectivista. Adherit a la I Internacional (1870), fou secretari de l’Ateneu Català de la Classe Obrera (1872-73). Promotor de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1881). Defensà la línia sindicalista i s’oposà a l’anarco-comunisme.
Fundador de “La Teula” (1880) i del seu continuador “La Tramontana” (1887-95), setmanari anarquista català, satíric i anticlerical. Col·laborà a “La Asociación” (1883-89) i “El Productor” (1887-93).
L’onada terrorista a Barcelona implicà el seu abandó de la lluita obrera. Acabà dirigint “Los Deportes”, que ell mateix havia fundat.
Autor d’Estudios filosófico-sociales (1882), La revolució: poema en tres cants (1886), El ariete socialista internacional (1887), Qüestions socials (1881) i Los partits socialistes espanyols (1892).
Usà el pseudònim de Lo Dimoni Gros.
(Barcelona, 4 abril 1852 – 29 desembre 1924)
Il·lustrador, pintor, dibuixant i figurinista. Pare de Francesc Labarta i Planas.
Estudià a l’Escola de Llotja, institució on, després, fou professor. També tingué el mestratge d’Eusebi Planas.
Féu litografies, decorà el Teatre Principal, juntament amb Antoni Fabrés, i el teatre Espanyol, de Barcelona.
Es dedicà també al figurisme de teatre i fou professor d’indumentària a l’Institut del Teatre.
(Barcelona, 1787 – 11 juny 1852)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja. Durant la presa de Tarragona pels francesos (1811) fou fet presoner i deportat a França, on s’establí fins al 1851, després tornà definitivament a Barcelona.
Conreà, especialment, el gènere del retrat, de la natura morta (flors) i del paisatge.
Foren germans seus:
Llorenç Jubany i Carreres (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Gravador de medalles.
Miquel Jubany i Carreres (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Gravador de medalles.
(Tarragona, 15 agost 1852 – 2 setembre 1928)
Metge i escriptor. Exercí a la Canonja i Vila-seca.
Vers el 1897 s’instal·là a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura.
Entre els seus diversos estudis destaquen Memòria sobre la topografia mèdica de Vila-seca de Solsina (1891) i l’arqueològic Tarragona històrica i proto-històrica.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
(Barcelona, 1852 – 21 novembre 1900)
Escriptor. Col·laborà a “La Rondalla” (1874) i “La Bandera Catalana” (1875).
Escriví en castellà per al teatre i la premsa.
Traduí al català, i les publicà a “Lo Gai Saber”, Èdip, rei, de Sòfocles (1878), Ifigènia a Tàurida, d’Eurípides (1880), Els cavallers, d’Aristòfanes (1882-83), Rimes de Bécquer i els Cantars de Campoamor.
(Capellades, Anoia, 1773 – Barcelona, 1852)
Comerciant de colonials. Primer marquès de Casa Fontanelles (1849).
Establert a Vilanova i la Geltrú, durant el Trienni Constitucional s’establí a Barcelona. Organitzà un petit negoci de banca i des del 1842 fou comissionat del Banco de San Fernando.
Membre de diverses societats, era de la junta de govern dels Caminos de Hierro del Norte de España. Defensor del proteccionisme, el 1830 va ésser vocal de la Junta de Comerç.
El 1852 promogué un procés d’usurpació d’estat civil contra un impostor que pretenia d’ésser un fill seu segrestat el 1845 i que fou famós (durà fins al 1865) per les doctrines jurídiques establertes amb motiu de la seva discussió.
(Catalunya, 1852 – 1865)
Societat creada per a construir i explotar la línia de ferrocarril de Saragossa a Barcelona per Lleida. El 1855 hom inaugurà el tros de Montcada a Sabadell, el 1860 arribà a Lleida i el 1861 a Saragossa.
Fins el 1862 no fou inaugurada una línia pròpia entre Montcada i Barcelona, recorregut que hom feia per mitjà de la línia de Barcelona a Granollers. El 1864 començà a explotar també una petita branca de Tardienta (estació de la línia, a Osca).
El 1865 es fusionà amb la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona, i formà una nova societat, la Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona, que el 1878 fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.
(Lleida, 7 novembre 1852 – Madrid, 31 gener 1895)
Autor dramàtic i poeta. Residí a Madrid, on cursà la carrera de dret civil i canònic i la d’administració.
El 1873 estrenà Pruebas de fidelidad, i a partir del 1876 inicià la col·laboració amb Vital Aza (Noticia Fresca), Campos Arana (Los trapos de cristianar, 1879), Chueca, i sobretot Chapí (Música clásica, 1880; La serenata, 1881, etc). Com a poeta deixà el volum Fábulas y cuentos.
Col·laborà activament a “Madrid Cómico”.
Algunes obres seves foren traduïdes al francès, l’italià i el portuguès.
(Figueres, Alt Empordà, 13 febrer 1852 – Barcelona, 23 abril 1906)
Músic. De jove visqué a Figueres i posteriorment s’establí a Barcelona, on dirigí les orquestres de diversos teatres.
Compongué nombroses sardanes, sarsueles (El anillo mágico, 1902), i foren cèlebres els seus Portafolios musicales dins el gènere de la revista escènica.
Dades dels Països Catalans 