Arxiu d'etiquetes: 1846

Feliu i Codina, Antoni

2 Respostes

(Barcelona, novembre 1846 – 11 setembre 1917)

Periodista i polític. Germà de Josep. Es llicencià en dret.

Milità de molt jove, en el partit republicà federal i participà en diverses campanyes amb Francesc Pi i Margall i Estanislau Figueras.

Col·laborador de diversos periòdics i un dels redactors fundadors d’“El Estado Catalán” i del “Diari Català”, de V. Almirall. Més tard passà a la redacció d’“El Diluvio”.

Escriví unes Memorias de un veterano de la República, que no acabà.

Un altre germà seu fou Joan Feliu i Codina  (Barcelona, 1848 – segle XIX)  Escriptor. Fou rellotger d’ofici i autor d’una monografia sobre l’art de la rellotgeria. Col·laborà a diverses publicacions. Estrenà els drames La juiciosa (1894) i Sol ponent (1898).

Crous i Caselles, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 31 març 1846 – València, 20 maig 1887)

Metge. Fou catedràtic de pasologia a València. Hi fundà els “Archivos de la Medicina”.

Publicà un Tratado elemental de frenopatología, així com d’altres estudis.

Clapés i Puig, Aleix

Deixa un comentari

(Vilassar de Dalt, Maresme, 10 setembre 1846 – Barcelona, 17 desembre 1920)

Pintor. Es formà primer a Barcelona amb Claudi Lorenzale, i després a París amb Carrière.

Es dedicà al retrat i a la pintura de tapissos.

Carlina, Segona Guerra -1846/49-

36 Respostes

(Estat espanyol, setembre 1846 – maig 1849)

(o Guerra dels Matiners)  Guerra civil. Es limità pràcticament a Catalunya i, malgrat els esforços realitzats per Ramon Cabrera des del 1848, no passà d’una lluita de guerrilles d’escassa transcendència.

En acabar-se aquesta, el carlisme entrà en una fase letàrgica, interrompuda només pel fracassat pronunciament de Sant Carles de la Ràpita (abril 1860). A la mort de Carles VI (gener 1861), sense deixar fills, la seva herència passà al seu germà Carles, el futur Carles VII.

La resurrecció del partit carlí s’esdevingué a partir de la Revolució del 1868, la qual destronà Isabel II de Borbó i empenyé als seus rengles una gran part de les dretes espanyoles.

Després de l’assemblea de Vevey (1870), el carlisme fou dominat pels elements catòlics intransigents, els quals n’apartaren el vell Cabrera, únic cap militar de prestigi amb què comptava la causa.

Carbó i González, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Curaçao, Antilles Holandeses, 1822 – Barcelona, 1846)

Poeta. El 1851, Manuel Milà i Fontanals, cosí seu, va publicar les seves poesies de caire romàntic (odes i balades) juntament amb les de J. Semis i Pau Piferrer.

Dedicat a l’ensenyament, publicà la “Revista General de Instrucción Pública”, amb la col·laboració de Laureà Figuerola.

Capdevila i Alvia, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1760 – Madrid, desembre 1846)

Metge. Estudià a Cervera i fou catedràtic a València i a Madrid, i sotsdirector del Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Membre de l’Akademie der Wissenschaften de Göttingen i de l’Academia Naturae Curiosorum.

Publicà Teoremas y problemas para examinar y saber usar cualesquiera aguas minerales (1775), Manual para el modo de tratar las heridas hechas por mordeduras de animales rabiosos (1787), i deixà inèdits treballs sobre botànica, matemàtiques i medicina.

Busquets, Ramon

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 31 agost 1772 – Cocabambilla, Perú, 26 agost 1846)

Missioner del col·legi d’Ocopa. Participà amb Narcís Girbal a les exploracions de la conca superior del Marañón. Seguí el riu Santa Ana i Cocabambilla (1799-1807), i escriví un Diario de la expedición.

Morí quan acompanyava l’expedició científica francesa del comte de Castelnau pel riu Urubamba.

Brusi i Mataró, Antoni Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 octubre 1846 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 30 abril 1887)

Periodista. Fou el segon marquès de Casa Brusi. Fill d’Antoni Brusi i Ferrer, del qual continuà (1878) la seva tasca al capdavant del “Diario de Barcelona”.

Donà completa llibertat ideològica al director, Joan Mañé i Flaquer, home de confiança de la família. Durant la seva època, el diari continuà com el de més difusió a Barcelona, malgrat que en retrocés.

En morir deixà dos fills, però l’administració de l’empresa fou exercida pel seu germà Josep-Antoni fins que la seva filla, Maria Josefa Brusi i Garcia, tercera marquesa de Casa Brusi, restà lliure de la tutoria.

Botet i Sisó, Joaquim

3 Respostes

(Girona, 2 desembre 1846 – 27 gener 1917)

Arqueòleg, numismata i historiador. Col·laborà en diverses publicacions del país i “Lo Geronès” i el diari “La Renaixensa” de Barcelona.

President de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de l’Acadèmia de Bones Lletres i membre corresponent de la Real Academia de la Historia.

De la seva producció destaquen Noticia histórica y arqueológica de la antigua ciudad de Emporium (1879), Sarcófagos romano-cristianos esculturados que se conservan en Cataluña (1895), i la seva obra més important, Les monedes catalanes (1908-11), encara avui no superada com a visió de conjunt. Publicà també Condado de Gerona. Los condes beneficiarios (1890) i Cartoral de Carles Many (1905-09). Redactà el volum dedicat a la província de Girona de la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi.

Bosch i Alsina, Ròmul

3 Respostes

(Calella, Maresme, 8 agost 1846 – Barcelona, 14 febrer 1923)

Polític, comerciant i navilier. Armador a Cuba, de tornada a Catalunya fou un dels fundadors de la companyia naviliera Pinillos (1884) i de Crèdit & Docks i creà diverses fàbriques i empreses, fou vice-president de la junta d’obres del port de Barcelona (1900) i en dirigí les obres d’ampliació i modernització.

Diputat per Barcelona (1899), senador (1901) i alcalde d’aquesta ciutat (1905).

Reuní una important col·lecció numismàtica.