Arxiu d'etiquetes: 1846

Masriera i Manovens, Frederic

(Barcelona, 15 abril 1846 – 12 novembre 1932)

Escultor. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Josep i de Francesc. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Amb Francesc Campins fundà la Fundició Artística Masriera i Campins, entitat que amb gran encert i treball de qualitat es dedicà a tota mena de treballs de ferro i bronze que tipifiquen els elements decoratius de la darreria del segle XIX a Barcelona.

D’aquesta foneria sortí l’estàtua d’Alfons XII de Borbó que hi ha al parc del Retiro de Madrid.

Foren nombrosos els premis amb els quals fou distingida l’entitat.

Fou el pare Víctor, Rossend i Frederic Masriera i Vila.

Mas i Bargalló, Miquel

(Reus, Baix Camp, 14 març 1846 – Barcelona, 9 juny 1923)

Guitarrista i compositor. Deixeble de J. Brocà.

Féu una carrera de concertista i fou catedràtic de guitarra i mandolina a l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1894).

Escriví, especialment, peces per a piano, guitarra i mandolina i fundà les associacions musicals La Lira Barcelonesa i La Lira Española.

Lucini -escenògrafs-

(Itàlia, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)

Família d’escenògrafs. Iniciada pels germans:

Josep Lucini  (Itàlia, 1770 – Barcelona, 1845)  Escenògraf. Féu decorats per al teatre de la Santa Creu de Barcelona i fou l’introductor a Catalunya de la perspectiva obliqua en escenografia.

Francesc Lucini  (Reggio, Itàlia, 1789 – Madrid ?, 1846)  Escenògraf. Féu decorats per al teatre Municipal de Reus i el 1837 esdevingué acadèmic corresponent de San Fernando. Foren fills i deixebles seus Eusebi i Josep Lucini i Bidermann.

Llovera i Bofill, Josep

(Reus, Baix Camp, 7 gener 1846 – 7 novembre 1896)

Pintor i dibuixant. D’estil acadèmic, pintà a l’aquarel·la i a l’oli, tècniques amb les quals es servia amb desimboltura en la composició d’obres de gènere (Esperant la processó, Tornant del bateig, Damisel·les en el balcó).

Col·laborà com a il·lustrador en moltes revistes del moment (“La Ilustración Española y Americana”, “La Il·lustració Catalana”, “La Campana de Gràcia”, “Un Tros de Paper”, “L’Esquella de la Torratxa”, etc) tant de Barcelona com de Madrid, on residí de jove.

Juani i Frígola, Antònia

1 Resposta

(Barcelona, 1846 – 1903)

Actriu de teatre. Estrenà Tal faràs, tal trobaràs (1865), d’E. Vidal i de Valenciano, Els hereus i Margarida de Prades, d’Ubach i Vinyeta, el 1870.

Fou primera dama de diverses companyies.

Es casà amb el director i actor Emili Arolas.

Guzmán i Martínez, Joan Baptista

1 Resposta

(Aldaia, Horta, 1846 – Montserrat, Bages, 18 març 1909)

Músic i monjo del monestir de Montserrat.

Després d’haver estat organista a Salamanca i a Covadonga, actuà com a mestre de capella de les seus d’Àvila, Valladolid i València.

L’any 1888 ingressà com a monjo a Montserrat i, l’any següent, fou nomenat mestre de l’Escolania, que reorganitzà notablement.

És autor d’una àmplia, bé que desigual, producció religiosa.

Graell i Moles, Guillem

1 Resposta

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1846 – Barcelona, 12 setembre 1927)

Economista. Federalista pimargallià durant la joventut, fou secretari del president de la I República Estanislau Figueras; restaurada després la monarquia, s’hi adherí en una posició d’esquerra liberal.

Dirigí el diari “El Porvenir” (1879), fundà “El Monitor” i, el 1888, dirigí “La Nación”. Fou secretari del Cercle Proteccionista i el 1889 fou nomenat secretari del Foment del Treball Nacional, creat feia poc temps. A partir d’aquest moment fou el portaveu del proteccionisme regionalista i s’aconseguí, en gran part gràcies a ell, la reforma aranzelària del 1891.

Del 1904 al 1910 fou catedràtic d’economia política dels Estudis Universitaris Catalans, des d’on divulgà l’escola històrica alemanya d’economia i explicà la importància de la balança interior entre Catalunya i la resta de l’estat espanyol.

Les seves obres més influents foren La cuestión catalana (1902), obra que incloïa una dura crítica a l’administració central i a la discriminació regional en el tractament tributari i en els recursos destinats a Catalunya per a la despesa pública, la Conferencia sobre economía política (1910), Historia del Fomento del Trabajo Nacional (1911), El Arancel, los tratados y la producción (1905) i Programa económico, social y político para después de la guerra (1918).

Gorchs i Esteve, Ceferí

1 Resposta

(Barcelona, 1846 – 1920)

Impressor. Fill de Tomàs Gorchs i Casadevall, del qual fou continuador del negoci.

Creà models tipogràfics originals i fundà “El Correo Tipográfico”.

Fou president de l’Institut Català de les Arts del Llibre.

Gassó i Ortiz, Blanca

1 Resposta

(Barcelona, 26 novembre 1846 – Madrid, 15 abril 1877)

Escriptora. Col·laborà a la premsa madrilenya i escriví alguns llibres en castellà.

Morí d’accident.

Gandarias i Planzón, Just de

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 agost 1846 – Guatemala, 1933)

Escultor. Format a Barcelona i a París, participà en moltes exposicions i hi obtingué diversos premis oficials. El 1878 fou l’únic artista espanyol premiat a l’Exposició Universal de Viena.

Conreà la temàtica mitològico-anecdòtica. És notable el seu marbre L’amor i l’interès (1887), avui al Museu de Castelló de la Plana.

Residí a Guatemala, on dirigí l’escola de belles arts de la capital.