(els Omellons, Garrigues, 9 abril 1846 – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 16 desembre 1887)
Escriptor. Fou periodista actiu. Publicà una novel·la i poesies en castellà.
Llorach i Aguilar, Ezequiel
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1846
Girona, marquesat de
(Catalunya, segle XIX)
Títol senyorial, concedit el 1846 al ministre de la corona i president del congrés, Francisco de Paula Castro y Pérez de Orozco, en memòria del seu oncle el general Álvarez de Castro, defensor de Girona el 1809.
Frontanyà, Segimon de
(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà, 1775 – Figueres, Alt Empordà, 1846)
Frare caputxí. Ingressà a l’orde el 1795 i fou elegit provincial dels caputxins de Catalunya el 1833.
Arran de la crema de convents i l’exclaustració de 1835 hagué de veure la dispersió del seu orde.
Claramunt i Martínez, Agustí
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2 maig 1846 – Barcelona, 24 gener 1905)
Pintor i escultor. A la seva obra escultòrica predominava el temari religiós.
S’especialitzà en pintura sobre porcellana. Produí obres remarcables.
Castellarnau i de Lleopart, Lluís de
(Tarragona, 1846 – Barcelona, 1917)
Metge. Germà de Joaquim Maria. S’establí a Barcelona, on destacà pels seus estudis d’hidroteràpia.
El 1883 fundà l’Institut Hidroteràpic de Barcelona. Dos anys després publicà un “Boletín de Hidroterapia”.
És autor de notables escrits professionals.
Casas i Barbosa, Josep
(Barcelona, 1846 – 1896)
Electricista. Publicà diversos llibres de divulgació sobre els progressos tècnics del seu temps.
Fundà la revista “La Ciencia Eléctrica”.
Casacuberta, Francesc
(Barcelona, 1780 – 1846)
Metge. Prestà els seus serveis professionals a l’exèrcit i a la marina. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Deixà nombrosos escrits de caràcter polític.
Cardona i Grau, Antoni
(Tarragona, 1846 – Barcelona, 1924)
Franciscà observant. Arran del canvi polític del 1868 es traslladà al Perú (on acabà els estudis i inicià els treballs de missioner popular) i a Terra Santa (1878), d’on fou procurador general. Anà també a Xipre i a Turquia.
Nomenat definidor general de l’orde, no ocupà aquest càrrec per motius de salut.
Miret i Queraltó, Martí
(la Granada, Alt Penedès, 13 novembre 1846 – Barcelona, 15 abril 1896)
Guerriller carlí. Deixà els estudis eclesiàstic el 1873 per tal d’incorporar-se a la darrera carlinada i prengué les armes a favor del pretendent carlí.
Juntament amb Francesc Savalls, prengué Cardedeu i, malgrat la promesa en contrari, en féu executar els defensors. El pretendent li concedí el títol de vescomte de Castellfollit (1874).
Resultà malferit al combat de Prats de Molló i li fou conferit el grau de brigadier, que conservà, un cop acabada la guerra, a l’exèrcit regular espanyol.
Serví a Cuba i a les Illes Balears i més tard es retirà a Vic.
Mata i Ripollès, Pere
(Vilallonga del Camp, Tarragonès, 20 octubre 1780 – Reus, Baix Camp, 1 maig 1846)
Metge. Era el pare de Pere Mata i Fontanet.
Publicà un llibre titulat Refutación completa del sistema de contagio de la peste.
Dades dels Països Catalans 