Arxiu d'etiquetes: 1846

Chabret i Fraga, Antoni

(Sagunt, Camp de Morvedre, 28 maig 1846 – 4 setembre 1907)

Escriptor. Cronista de la seva ciutat. Estudià filosofia i medicina a València i, a partir del 1872, exercí de metge a Sagunt.

És autor de diversos escrits sobre història i arqueologia de caràcter local, com una Historia del término general de Sagunto y sus monumentos (1888). Escriví la lletra de l’òpera El Fantasma, estrenada el 1900 amb música de Salvador Giner.

Reuní una interessant biblioteca i una col·lecció de làpides i monedes de la zona. Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia.

Castellote i Pinazo, Salvador

(València, 10 març 1846 – Jaén, Andalusia, 23 desembre 1906)

Prelat. Bisbe de Menorca (1896-99) i de Jaén (1899-1902). Canonge de València.

A més de fulletons apologètics i periodístics, és autor de Memoria histórica sobre la creencia de los españoles en la Concepción Inmaculada de María Santísima (1881).

Capuz i Gil, Antoni

(Godella, Horta, 1846 – País Valencià, segle XIX)

Escultor d’imatgeria religiosa. Seguí la tradició familiar dels Capuç dels segles XVII i XVIII.

Fou el pare de Josep i de Pasqual Capuz i Mamano.

Capdevila i Masana, Ramon

(Palma de Mallorca, 14 gener 1790 – Madrid, 10 desembre 1846)

Metge militar. El 1819 s’establí a Madrid, on fou catedràtic de terapèutica del Colegio de Cirugía de San Carlos, president de l’Academia de Medicina (1839) i director general de sanitat militar.

Escriví uns Elementos de terapéutica y materia médica (segona edició el 1825).

Calatayud i Bonmatí, Vicent

(Asp, Vinalopó Mitjà, 18 octubre 1846 – 25 juliol 1908)

Escriptor i llatinista. Fou catedràtic de llatí a instituts de Maó, Orense, Alacant i València.

Publicà mitja dotzena d’obres docents i els assaigs Las lenguas muertas (1883), Discurso sobre el tema “La cesación en el trabajo en días festivos” (1884), El culto externo (1889), Principios morales, políticos y sociales que han de servir de base al ejercicio de la libertad (1890), Influencia de la prensa periódica en la cultura e ilustración de los pueblos (1890), La pobreza de Cervantes (1905) i Poesía litúrgica (1909).

Cabrer i Verger, Antoni

(Palma de Mallorca, 1785 – 1846)

Escriptor. Rector de Sant Nicolau de Palma de Mallorca, molt perseguit per les seves idees antiliberals.

En el seu llibre Venganza de la hipocresía contra el amigo de la verdad (1842), publicat en part, ridiculitzà la formació del Llibre verd, padró dels liberals del 1820. També escriví un Viaje a la famosa gruta llamada Cueva de la Ermita… de Artá (1841).

Alcoi, comtat d’

(País Valencià, segle XIX)

Títol senyorial creat el 1846 a sol·licitud de la milícia nacional d’Alcoi (Alcoià), per al tinent general Federico de Roncali y Ceruti, mort el 1857.

Alberola i Berenguer, Rafael

(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1846 – 1923)

Pintor. Estudià a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.

Com a aquarel·lista participà en diverses exposicions del 1871 al 1881. A l’Exposició d’Alacant del 1894 presentà natures mortes, flors i paisatges.

Llorach i Aguilar, Ezequiel

(els Omellons, Garrigues, 9 abril 1846 – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 16 desembre 1887)

Escriptor. Fou periodista actiu. Publicà una novel·la i poesies en castellà.

Girona, marquesat de

(Catalunya, segle XIX)

Títol senyorial, concedit el 1846 al ministre de la corona i president del congrés, Francisco de Paula Castro y Pérez de Orozco, en memòria del seu oncle el general Álvarez de Castro, defensor de Girona el 1809.