Arxiu d'etiquetes: 1845

Castellarnau i de Magrinyà, Josep Antoni de

2 Respostes

(Tarragona, 1763 – 1845)

Noble i financer. Patrocinà la construcció del port de Tarragona (1802), en part finançat per ell, amb utilització de ferro de les seves mines d’Alins de Vallferrera, al Pallars Sobirà.

El 1809 presidí la comissió de finances del congrés celebrat a Tarragona, i el 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis. El 1822 fou alcalde primer de Tarragona.

Féu construir a la seva ciutat, al carrer de Cavallers, la casa Castellarnau, decorada per Josep Flaugier, i convertida en museu el 1969.

Fou el pare de Josep Antoni de Castellarnau i de Camps.

Canut i Coll, Josep

Deixa un comentari

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, 1845 – Barcelona, segle XX)

Militar. Ingressà a l’exèrcit als 15 anys i fou traslladat a Cuba (1863), on destacà en diverses accions de les dues guerres d’independència (1868-78 i 1895-98).

El 1872 ingressà al cos de la guàrdia civil i arribà al grau de tinent coronel.

Retornat a Catalunya, intervingué amb tacte i moderació en diversos conflictes, com la vaga general de febrer 1902 a Barcelona.

Cabot, Jaume

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1782 – Barcelona, 1845)

Teòleg. Doctor en teologia i catedràtic del seminari de Barcelona.

Publicà tres opuscles polèmics sobre les pastorals del bisbe Fèlix Torres i Amat, entre els quals Algunas serias reflexiones sobre Jesucristo y sobre la carta pastoral del Ilmo. Sr. Don Félix Torres Amat, obispo de Astorga (1842).

Butsems i Marià, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 11 febrer 1845 – 13 febrer 1902)

Industrial. Treballà amb excel·lents resultats en la producció de pedra artificial, mosaics i conglomerats.

Introduí notables perfeccionaments, que posaren en bon lloc la indústria catalana d’aquestes matèries.

Busquets i Cornet, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1845 – 1915)

Tapisser decorador. Succeí el seu germà Josep en la direcció de l’obrador barceloní d’ebenisteria, que, fundat el 1840, assolí un prestigi elevat el darrer quart de segle.

Fundador del Foment de les Arts Decoratives, n’exercí el càrrec de vice-president del 1903 al 1907.

Bofill i Roig, Joan Maria

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1845 – 29 maig 1914)

Polític. Membre del federalisme republicà. Participà en l’alçament contra les lleves militars (Barcelona, 1869) i el 1873 fou secretari del president de la República, Estanislau Figueras. El 1903 fou elegit diputat.

Abandonà la política en caure la República i exercí com a catedràtic de ciències fisicoquímiques a l’institut de Figueres (1880-1914).

Bivern, Maria Àngela

Deixa un comentari

(Girona, 1787 – Palol d’Onyar, Gironès, 1845)

Dama. Formà part de la companyia de Santa Bàrbara que defensà Girona, el 1809, contra els napoleònics. Li fou conferit el grau de comandant.

Fou condecorada i pensionada el 1816. Al Museu Provincial gironí fou posat el seu retrat.

Batlles i Bertran de Lis, Marià

1 Resposta

(València, 13 febrer 1845 – Barcelona, 14 octubre 1922)

Metge i polític. Fill de Marià Batlles i Torres-Amat. Fou catedràtic d’anatomia a les universitats de Granada (1878) i de Barcelona (1879).

De tendència conservadora, fou tinent d’alcalde de Barcelona (1890) i diputat provincial (1898), dues vegades governador civil interí i delegat d’instrucció pública a la mateixa ciutat.

És autor d’un Atlas completo de anatomía humana descriptiva (1897).

Balle i Milans del Bosc, Joan de

1 Resposta

(Tarragona, 1780 – Barcelona, 1845)

Advocat i home públic, establert a Barcelona. Fou apoderat per a Catalunya del duc de Medinaceli.

Diputat a les corts de Cadis, de les quals fou president (1814), només hi actuà a les darreres sessions contra les senyories, defensant el proteccionisme i fent rebaixar la contribució sobre Catalunya; fou el que plantejà la debatuda qüestió que els diputats catalans ho eren de Catalunya i no per Catalunya. Liberal moderat, el 1820 fou elegit diputat amb el màxim nombre de vots.

Durant la legislació 1820-21 propugnà la formació del mercat espanyol; publicà el mateix any la seva important intervenció del 5 novembre 1820, i votà per la disminució dels delmes.

Depassat pels esdeveniments, el 1837 escriví contra l’eliminació dels delmes per Mendizábal, però no ho féu públic fins el 1842.

Arús i Arderiu, Rossend

3 Respostes

(Barcelona, 16 juliol 1845 – 22 agost 1891)

Periodista i dramaturg. Col·laborà a diversos diaris de l’època i escriví nombroses peces escèniques (La Llúcia dels cabells d’or, 1872, Mai més Monarquia!, 1874, Lo comte en Jaume, 1874 i La taverna, 1884).

Militant republicà, fou secretari del Primer Congrés Catalanista (1880).

Deixà diversos llegats, el més conegut dels quals és la Biblioteca Arús.