Arxiu d'etiquetes: 1831

Fiol i Pujol, Joaquim

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1831 – 1895)

Advocat i polític. Demòcrata i republicà, fou fundador i director de la revista “El Iris del Pueblo”, de Palma de Mallorca (1855-56). Col·laborà a l’Ateneu Balear (1863). Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera del 1865.

Com a polític, fou membre de la Junta de Govern de les Balears (octubre 1868), cònsol d’Espanya a Alexandria (novembre 1868) i governador civil d’Almeria (abril 1870).

Membre de diverses corporacions científiques, espanyoles i estrangeres, va escriure Poesías (1868) i Una preocupación mallorquina (1877), sobre la qüestió xueta.

Campaner i Sastre de la Geneta, Nicolau

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 20 desembre 1742 – 29 octubre 1831)

Advocat i polític. Fill de Jaume Campaner i Crespí. Es doctorà en dret civil i canònic (1763). S’establí a Madrid (1771, on exercí càrrecs públics. Ingressà a l’Academia de Derecho Público (1772). Posteriorment fou alcalde d’Oriola (1787) i de Tortosa, i oïdor de l’audiència de Mallorca.

Es mostrà contrari a la pena de mort. Durant les guerres napoleòniques fou vocal de la Junta Suprema de Mallorca.

Uns versos publicats durant el Trienni Constitucional li valgueren una sanció del règim absolutista. Posseí una de les millors biblioteques mallorquines.

Boscana i Mulet, Jeroni

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca, 1776 – San Gabriel, Califòrnia, EUA, 1831)

Missioner franciscà. Treballà a les missions californianes de La Purísima Concepción (1806), San Luis Rey (1811), San Juan Capistrano (1814) i San Gabriel (1826), on morí de mort violenta.

Féu una descripció etnològica dels indis de San Juan Capistrano, publicada en anglès (Nova York, 1846).

Bestard i Mesquida, Joan Bonaventura

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1763 – 1831)

Missioner franciscà. S’embarcà cap a Nova Espanya (1786), on fou ordenat sacerdot. Fundà (1804) un col·legi a Orizaba, com els que havia fundat el mallorquí Antoni Llinars.

Retornat a Mallorca (1815), fou nomenat comissari general d’Índies (1816-20, 1823-30).

Escriví contra les teories mil·lenaristes de Manuel de Lacunza.

Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca

8 Respostes

(Palma de Mallorca, 18 març 1831 – )

Institució. Encara està vigent. Té el títol de reial. A conseqüència de no voler admetre-hi els professionals que eren exclusivament cirurgians, aquests fundaren el 1847 l’Acadèmia Quirúrgica Mallorquina, de curta durada.

Durant el segle XX es transformà en l’actual Acadèmia de Medicina de les Illes Balears (RAMIB).

Enllaç web: Acadèmia de Medicina de les Illes Balears

Martínez Campos, Arsenio

20 Respostes

(Segòvia, Castella, 1831 – Zarauz, País Basc, 1900)

Militar. El 1893 fou nomenat capità general de Catalunya. Durant el seu comandament fou objecte d’un atemptat per l’anarquista Paulí Pallàs, en represàlia per les repressions a què sotmeté les organitzacions obreres.

Marfà, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1831 – segle XIX)

Advocat. És autor de bon nombre d’obres de caràcter jurídic i d’alguns llibres moralitzants i didàctics.

Jepús i Roviralta, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 1831 – 1898)

Impressor. Algunes produccions del seu taller foren distingides amb premis a diverses exposicions.

Fou un dels millors impressors catalans del seu temps.

Guerra i Gifré -germans-

Deixa un comentari

Amador Guerra i Gifré  (Garriguella, Alt Empordà, 1835 – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1885)  Advocat. Publicà el tractat en dos volums Legislación y jurisprudencia (1880). Era professor auxiliar de la Universitat de Barcelona.

Lliurat Guerra i Gifré  (Catalunya, 1831 – 1870)  Mestre. Fundà i dirigí durant cinc anys la revista “La Pedagogía”, des de la qual propugnà bones reformes per a l’ensenyament. Publicà obres docents.

Comerma i Bonet, Domènec

Deixa un comentari

(Sant Quirze de Besora, Osona, 1766 – Barcelona, 1831)

Historiador i eclesiàstic. Frare dominicà. Fou provincial de l’orde. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Publicà algunes monografies de caràcter religiós i històric.