(Terrassa, Vallès Occidental, 25 maig 1825 – Argentona, Maresme, 22 gener 1890)
Farmacèutic i enòleg. Els seus treballs més importants foren sobre la millora dels vins (Enología española, 1865) i sobre el conreu de la vinya (Viticultura y enología española, 1869).
Estudià també la fil·loxera i la introducció dels ceps americans, amb el llibre Memoria sobre los medios de combatir la filoxera, que fou premiat (1878) per la Sociedad Económica Matritense.
(Reus, Baix Camp, 1825 – Barcelona, segle XIX)
Ballarí i coreògraf. Fill del mestre de dansa Marià Camprubí, fou deixeble de Fabiani i formà parella amb Manuela Garcia, amb la qual recorregué les principals ciutats europees.
Després d’una estada de tres anys a Rússia, viatjaren a Pèrsia.
Estrenaren al Liceu de Barcelona La Rondeña (1847), amb música de Josep Jurch i coreografia de Camprubí. El seu repertori incloïa el ball pla i el ball rodó.
(Rosselló ?, 1780 – Molina de Aragón, Aragó, 26 agost 1825)
Aventurer. Entrà a la península ibèrica amb els exèrcits de Napoleó, serví d’espia a favor dels revoltats i romangué a Barcelona acabada la guerra del Francès.
El 1821 organitzà un complot republicà en aquesta ciutat; descobert, fou condemnat a mort; amnistiat, però, a última hora, es convertí en capitost absolutista.
Actuà a Catalunya occidental i a Aragó (conquerí i retingué el castell de Montsó).
Morí afusellat pel comte d’Espanya.
(Barcelona, 1825 – 23 agost 1880)
Pintor. Professor de perspectiva a l’Escola de Belles Arts.
Conreà la pintura d’interiors (els de la catedral de Barcelona (1866) i els de l’església de Santa Maria del Mar (1868), que presentà a l’exposició de Madrid). Conreà també la pintura a l’aire lliure (Vista panorámica de Barcelona).
Autor de Viaje óptico por España i Tratado elemental de perspectivas.
(Barcelona, 1825 – Madrid, 14 setembre 1876)
Gravador. Fou deixeble del seu pare, Pau Alabert i Moles i nebot de Ramon. Intervingué en la il·lustració de l’Atlas Geográfico de España i realitzà una gran quantitat de làmines per a llibres de versos. Marxà a l’estranger per tal de perfeccionar-se en l’ofici.
Treballà en un mètode que impedís la falsificació de bitllets de banc i de documents de crèdit. Contribuí notablement a la revaloració del gravat a Catalunya.
A Madrid, ocupà el càrrec de primer gravador a la Fábrica del Sello.
(Palma de Mallorca, 16 maig 1825 – Barcelona, 6 juny 1897)
Poeta i bibliògraf. Germà de Plàcid. Estudià dret a Barcelona, on va fer amistat amb Pau Piferrer i Rubió i Ors, que l’introduïren en el moviment literari de la Renaixença.
Poeta de caràcter amorós i místic, dominat per un clima romàntic, sentimental i patriòtic, la seva poesia es caracteritza pel popularisme inspirat en cançons amoroses i curtes, anomenades corrandes, i en les històries tretes del romancer. Fou proclamat Mestre en Gai Saber l’any 1866. La seva obra poètica va ser recollida pòstumament en el Llibre de la Mort (1898), Records de jovenesa (1900), Fochs Follets (1909) i en Poesies completes (1925).
Del seu viatge per Catalunya a la recerca de material, fou resultat la publicació del Romancer popular de la terra catalana (1893), recull de cançons cavalleresques que conté més de trenta llegendes amb les seves variants; el Cançoneret de les obretes en nostra llengua materna més divulgades… (1900), col·lecció de cobles religioses, històriques i morals, i el projecte del Diccionari Aguiló d’acord amb les seves notes i utilitzant el material de frases, girs, sinònims, etc., que havia recopilat.
Dels seus treballs de bibliògraf queden el Catálogo de obras en Lengua Catalana, premiat per la Biblioteca Nacional, i publicat l’any 1928, on descriu més de quatre-cents llibres escrits en català, impresos de 1474 a 1860, i la Biblioteca Catalana, en la qual va publicar obres com Tirant lo Blanch, Libre dels feyts del Rey En Jacme, Libre de Consolatio, de Boeci, etc.
Fou bibliotecari de la biblioteca provincial universitària de Barcelona, de la de València i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Fou el pare del bibliotecari i erudit Àngel Aguiló i Miró.
Dades dels Països Catalans 