(Barcelona, 1820 – 1903)
Pedagog. Fou professor de l’Escola Normal de Mestres de Barcelona.
Cooperà de forma decisiva a l’extensió a Espanya de l’organització de les Escoles Normals per a magisteri.
Martí i Framis, Zenó
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1820
Fidalgo, Joaquim Francesc
(Urgell, segle XVIII – Sevilla, Andalusia, 1820)
Marí. Participà a diverses accions de guerra, sobretot durant el bloqueig de Gibraltar.
Fou professor de l’Acadèmia de Guàrdies Marines el 1781-82. Realitzà estudis hidrogràfics remarcables.
Dirigí l’observatori de Sant Ferran de Sevilla.
Argerich, Cosme Marià
(Buenos Aires, Argentina, 26 setembre 1758 – 14 febrer 1820)
Metge. Fill d’un cirurgia militar català, destacat al Riu de la Plata. Estudià medicina a la Universitat de Cervera.
Organitzà l’ensenyament de la medicina a Buenos Aires. En morir fou donat el seu nom a un dels hospitals més importants d’aquesta ciutat.
Mestre, Mateu
(Santa Perpètua de Gaià, Conca de Barberà, 1719 – Mataró, Maresme, 1820)
Religiós escolapi. Fou provincial de l’orde i jutge del Sant Ofici.
És autor de diversos escrits, entre els quals destaquen els reunits al volum titulat Circulares (1768).
Masgoret i Marcó, Josep
(Miramar, Figuerola del Camp, Alt Camp, vers 1820 – França, 1883)
Guerriller carlí. Durant la primera guerra carlina assolí el càrrec de general.
A la guerra dels Matiners col·laborà amb Ramon Cabrera (1848), i fou nomenat segon comandant general de Catalunya.
Col·laborà amb Tomàs Bertran i Soler en l’intent de constituir una Diputació General de Catalunya.
Llorens i Barba, Francesc Xavier
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 octubre 1820 – Barcelona, 23 abril 1872)
Filòsof. Va estudiar filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, on poc després i fins a la mort va ocupar la càtedra de metafísica i va crear escola.
Va publicar Sobre el desarrollo del pensamiento filosófico (1855). Pòstumament, el 1920, la Universitat va editar Lecciones de filosofía, a partir d’apunts presos a les seves classes.
Seguidor de l’escola escocesa i màxim representant de l’Escola de Barcelona, el filòsof exercí una forta influència en Milà i Fontanals i Menéndez y Pelayo, entre altres.
Faraudo i Stagno, Antoni
(Barcelona, 1820 – Red Oak, Iowa, EUA, 1878)
Diplomàtic. Pare de Lluís Faraudo i de Saint-Germain.
Seguí la carrera diplomàtica, i el 1859 fou vice-cònsol espanyol a Nova Orleans. Fou cònsol a Veracruz (Mèxic) (1863-66), on cooperà amb el desembarcament de tropes comandat pel general Prim, i intervingué en la proclamació de Maximilià com a emperador de Mèxic.
Fou cònsol a Bordeus i a Hong Kong, on denuncià la introducció d’opi a les Filipines.
Viatjà per tot el món.
Fages i de Sabater, Marià
(Figueres, Alt Empordà, 1820 – 1872)
Polític i jurisconsult. Germanastre de Narcís Fages i de Romà.
Fou diputat per Girona i Figueres a les corts espanyoles entre 1857 i 1866. Era afiliat al partit moderat.
Col·laborà assíduament al diari “La Corona”. El 1865 va publicar els seus discursos polítics.
Estruch, Joan
(Barcelona, vers 1820 – Madrid, segle XIX)
Gravador. Possiblement fou fill de Domènec Estruch i Jordan i germà d’Albert.
Es formà a l’Escola de Nobles Arts, on fou premiat i passà un temps estudiant a Itàlia (1836-40), i de retorn féu diversos retrats i diplomes, i s’especialitzà en el gravat a l’acer.
Ingressà a la direcció d’hidrografia de Madrid.
Escolà i Cugat, Josep Maria
(la Fatarella, Terra Alta, 1820 – Lleida, 9 octubre 1884)
Sacerdot. A Lleida fundà l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana.
Publicà un Repertorio de planes de sermones i un Breviario Mariano.
Dades dels Països Catalans 