Arxiu d'etiquetes: 1820

Capdepón y Martínez, Tomás

Deixa un comentari

(Almoradí, Baix Segura, 3 abril 1820 – Múrcia, 4 febrer 1877)

Polític i escriptor. Es retirà de la carrera militar per dedicar-se al periodisme i a la política, que practicà activament. Milità a la Unió Liberal i fundà els periòdics “El Correo” i “La Península”.

Fou diputat per Oriola (1858), es mostrà contrari a la política d’Isabel II de Borbó i s’hagué d’exiliar el 1866. Retornà després de la revolució del 1868 i fou novament diputat i també sots-secretari de Finances.

Publicà Hacienda de la nación (1872).

Càntics catalans

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1820)

Recull de càntics en català. Versió dels de sant Sulpici, fet per un capellà anònim de Perpinyà.

Aplegà glosses litúrgiques, himnes religiosos, etc, alguns amb notacions musicals, el ritme dels quals correspon a cançons franceses.

Cambouliu, Francesc

Deixa un comentari

(Palaldà, Vallespir, 9 agost 1820 – Montpeller, França, 29 octubre 1869)

Historiador de la literatura. Fou professor a les universitats d’Estrasburg (1859-62) i de Montpeller (1862-69).

Publicà diversos treballs sobre literatura castellana i un Essai sur l’histoire de la littérature catalane (1857), on mostrà la diferència, des de l’origen, entre el català i l’occità. Féu estudis sobre els límits de la invasió cèltica i d’etimologia catalana. Escriví tres novel·les en francès.

Fou un dels fundadors i el primer president de la Société pour l’Etude des Langues Romanes (1869), destinada a l’enaltiment de les llengües occitana i catalana.

Boher, Jaume

Deixa un comentari

(Prats de Molló, Vallespir, 1820 – Perpinyà, 1908)

Poeta i eclesiàstic. És autor del poema religiós en deu cants La Immaculada (1891) i de Nina.

Publicà en francès Harmonies eucharistiques, La dévotion i una Tragédie catalane.

Malgrat la forma clàssica del seu vers, denota ja una sensibilitat romàntica.

Banyuls i de Forcada, Joan Baptista de

1 Resposta

(Perpinyà, Rosselló, 1735 – 1820)

Noble i militar (dit el Cavaller de Montferrer). Fou delegat per la noblesa del Rosselló com a diputat als Estats Generals francesos el 1789; formà part de l’ala contrarevolucionària de l’Assemblea Constituent. Durant la Legislativa i la Convenció abandonà la vida política i es retirà a la Roca d’Albera.

Pel maig de 1793 fou empresonat a la ciutadella de Montpeller, acusat de conspirar contra el règim i d’entendre’s amb les autoritats espanyoles per posar el Rosselló sota llur sobirania. Posat en llibertat després del 9 Termidor, tornà al Rosselló.

Andrés i Morell, Carles

Deixa un comentari

(Planes de la Baronia, Comtat, 1753 – 5 gener 1820)

Jurista. Estudià filosofia i dret a la Universitat de València. Exercí d’advocat de l’audiència de València fins que el 1780 es traslladà a Madrid. Mantingué amistat amb diversos erudits i literats.

El comte de Floridablanca li encarregà la traducció castellana de l’obra del seu germà Joan Andrés, que publicà amb el títol d’Origen, progresos y estado (1784). Es retirà posteriorment a València i el 1802 fou nomenat oïdor de l’audiència de Mallorca, càrrec al qual renuncià. Fou membre de l’Acadèmia de Florència.

Elegit diputat a les corts de Cadis (1811) es distingí per la seva ideologia absolutista. El 1813 es retirà de nou a la seva vila natal. Traduí, a més de la ja esmentada, diverses obres del seu germà.

Alegre i Gil, Miquel

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, 1820 – 1875)

Polític i advocat. Havia cursat la carrera militar, però les seves idees liberals el feren participar lliurement a la revolució de 1848, al front d’una formació de voluntaris. Derrotat el moviment, fugí a França, on visqué un temps.

Fou diputat diverses vegades i governador de Conca.

Masoliver, Ramon

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1820 – 1890)

Metge. Pertanyia a diverses corporacions doctes. Gaudí de gran prestigi professional.

Masdéu i de Montero, Baltasar de

3 Respostes

(Palerm, Itàlia, 1741 – Palma de Mallorca, 1820)

Escriptor i eclesiàstic. Germà de Joan Francesc i de Josep Antoni, i fill de pare barceloní i militar al servei de Carles III de Catalunya (Josep Ignasi de Masdéu i de Grimosacs).

Jesuïta, a Catalunya, des del 1755, fou professor de lletres humanes al col·legi de Cordelles i passà a Quito, on el sorprengué la supressió de la Companyia. Residí a Ravenna i a Faenza.

Ensenyà filosofia a Piacenza (1799-1806), i influí en el naixement del neoescolasticisme italià. Passà a Cremona i a Bolonya i el 1812 tornà a la Península i col·laborà en les tasques de restauració de la Companyia. Finalment (1815), fou professor de filosofia a Palma de Mallorca.

Autor d’Ethicae seu moralis philosophiae epitome (1804).

Mas i Porcell, Caterina

Deixa un comentari

(Barcelona, 1820 – 4 abril 1887)

Cantatriu. Havia obtingut bons èxits cantant òpera. Dirigí els cors dels teatres de Mont-Sió i del Liceu.