Arxiu d'etiquetes: 1820

Buxeres i Abat, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Martorell, Baix Llobregat, 1820 – Barcelona, 1884)

Jurista i escriptor. Fill d’Antoni Buxeres i Rosés.

Assessor del Reial Patrimoni des del 1849, s’especialitzà en qüestions agrícoles, fundà l’Associació Rural de Catalunya i fou un assenyalat defensor del dret foral català (col·laboracions a “El Paladín” (1875), “La Veu de Montserrat” i al “Diario de Barcelona”).

Amic de Josep Coroleu, intentà que la Restauració del 1874 defensés el regionalisme. Fou inspirador del missatge de protesta contra la supressió dels furs del Baís Basc (1876).

Publicà Exposició que adressa a les Corts… en súplica de que es conservi al Principat son dret civil especial (1882) i Apuntes al “Fomento de la Población Rural” por Fermín Caballero (1871).

Bruguera i Lladó, Mateu

1 Resposta

(Mataró, Maresme, 1820 – Barcelona, 28 novembre 1882)

Historiador i eclesiàstic. Nomenat protonotari apostòlic el 1862, el 1867 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

És autor de Cronicón de Barcelona, Historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia (1861), Historia general de la Religiosa y Militar Orden de los Caballeros del Temple (1882) i d’Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña, en 1713 y 1714 (1871-72), la seva obra més important i en la qual utilitza, sense gaire ordre ni sistematització de les referències bibliogràfiques, una gran quantitat de materials documentals, alguns dels quals perduts actualment.

Bassegoda -llinatge-

6 Respostes

(Bassegoda, Alt Empordà, segle XIX – Barcelona, segle XX)

Família d’arquitectes i escriptors.

Procedent del poble de Bassegoda i establerts a Barcelona al començament del segle XIX, com a paletes.

Fou iniciada pels germans:

Pere Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Empordà, 1817 – Barcelona, 1908)  Mestre d’obres i contractista. Fou autor de la casa de Ròmul Bosch i Alsina i de la de davant la Companyia Telefònica, totes dues a la plaça de Catalunya.

Josep Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Empordà, 1820 – Barcelona, 1914)  Paleta.

Bonaventura Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Emporda, 1822 – Barcelona, 1889)  Paleta. Fou el pare de Bonaventura, Joaquim i Ramon-Enric Bassegoda i Amigó.

Bassecourt i de Bryas, Joan Procopi de

1 Resposta

(Barcelona, 22 abril 1740 – 12 abril 1820)

Noble. Comte de Santa Clara i baró de Maials, fill de Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane.

Governador de la Louisiana i de la Florida, fou també capità general de Cuba (1796-99) i de Catalunya (1802-08).

A Cuba construí la bateria anomenada Santa Clara i inicià la colonització de l’illa de Pinos.

Era casat amb Maria Teresa de Sentmenat i de Copons.

Barrau i Esplugues, Joan

2 Respostes

(Barcelona, 27 abril 1820 – Catalunya, segle XIX)

Mestre de música. Fou professor de cant al Conservatori del Liceu.

El 1851 anà a Itàlia, i el 1855 s’establí a l’Havana, on ensenyà i fou director d’un teatre.

Novament a Barcelona, continuà dedicant-se a l’ensenyament i fundà la Societat Lírico-dramàtica del Cercle del Liceu.

És autor d’algunes fantasies i d’un mètode de cant.

Barceló i Combis, Francesc

Deixa un comentari

(Peratallada, Baix Empordà, 1820 – Palma de Mallorca, 1889)

Metge i naturalista. Va cursar la carrera de medicina i la de ciències i va ésser catedràtic d’història natural a l’Institut Balear.

Va escriure importants treballs sobre frenologia i cranioscòpia. És autor de notables catàlegs d’ocells, peixos, mol·luscs, rèptils i mamífers de les illes Balears.

L’any 1879 publicà la Flora de las Islas Baleares, considerada la seva obra cabdal.

Arnús i de Ferrer, Evarist

3 Respostes

(Barcelona, 21 març 1820 – 2 desembre 1890)

Financer i banquer. Germà de Manuel. D’origen humil, fou funcionari d’hisenda de l’Ajuntament de Barcelona des del 1840 fins al 1843.

Entrà a la Borsa, i el 1852 inaugurà la seva casa de banca, que es convertí en una de les més fortes de la ciutat.

Fou el primer promotor del Casino Mercantil Barcelonès (1860). Fundà el Teatre Líric de Barcelona (1881), i fou president de la Casa de Caritat de Barcelona. Fou un dels promotors de l’Exposició Universal del 1888.

D’ideologia liberal i moderadament lliurecanvista, fou amic i col·laborador de Sagasta, del qual rebé el nomenament de senador vitalici, i del grup liberal barceloní de Comas i Masferrer.

El seu nét Gonçal Arnús i Pallós fundà el 1910 la Banca Arnús.

Anglasell i Serrano, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 gener 1820 – Premià de Dalt, Maresme, 18 desembre 1863)

Economista. Catedràtic d’Economia Política a la Universitat de Santiago el 1851, dos anys més tard vingué a la Universitat de Barcelona per substituir Laureà Figuerola en la càtedra de Dret Administratiu i Economia Política.

Deixeble de Eudald Jaumeandreu, fou l’autor d’una obra que és la continuació del pensament del mestre: Compendio de las lecciones de economía política dadas en la Universidad de Barcelona (1858).