Arxiu d'etiquetes: 1813

Gay i Tibau, Maria

1 Resposta

(Llagostera, Gironès, 24 octubre 1813 – Girona, 10 març 1884)

Religiosa. Es 1850 es traslladà a Girona i serví al Dr. Ros, cirurgià de l’Hospital de Santa Catalina.

El 1870 fundà, amb Carme Esteve, l’Institut de les Religioses de Sant Josep, dedicat a l’atenció dels malalts tant a les cases particulars com als hospitals. El 1880 la congregació inaugurà el noviciat i els anys següents fundà noves comunitats en diverses poblacions catalanes (la Bisbal d’Empordà, Banyoles, Lloret de Mar, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols, Blanes).

El 1928, el papa Pius XI concedí l’aprovació pontifícia i el Decretum Laudis a la congregació, i l’aprovació definitiva del Vaticà tingué lloc al juny de 1936.

L’any 1998 es clogué l’etapa diocesana del seu procés de beatificació.

Actualment, les congregacions de les religioses de Sant Josep de Girona són presents a l’estat espanyol, França, Itàlia i en diversos països d’Amèrica i de l’Àfrica central.

Forn i Roget, Joaquim

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 1813 – Roma, Itàlia, 1870)

Teòleg jesuïta (1832). Es doctorà a la Universitat Gregoriana, en la qual després fou professor.

Passà a ensenyar a Orvieto (Itàlia) i després a França (1848) i a Anglaterra, i tornà el 1854 a Roma, cridat per Congregació General al càrrec d’assistent per a Espanya i la recent creada província d’Anglaterra. En 1859-68 residí a Barcelona, on tingué una intensa activitat pastoral.

Expulsat en la Revolució de Setembre, passà a Londres, on fou rector de Westminster. Acompanyà, com a teòleg, el bisbe d’Urgell al concili Vaticà (1870), i hi defensà el primat del bisbe de Roma.

Publicà un tractat sobre la Immaculada Concepció i en deixà d’altres, inèdits.

Flaugier, Josep Bernat

6 Respostes

(Lo Martegue, Provença, 10 desembre 1757 – Barcelona, 1813)

Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona, ciutat on s’instal·là cap al 1773.

Durant la invasió napoleònica defensà les idees del neoclassicisme importades de França, i viatjà entre el 1793 i el 1800, amb una possible estada a París, on rebé la influència de David, que ell introduí a Catalunya, i es convertí en el màxim representant del neoclassicisme.

Treballà en principi a Tarragona, realitzant pintura religiosa: féu encàrrecs per al monestir de Poblet (1789), com La mort de sant Bernat i La Verge de la Misericòrdia. Instal·lat a Barcelona, pintà obres per al palau de la Virreina i altres palaus i esglésies, com la Coronació de la Mare de Déu (1800), a la cúpula de Sant Sever i Sant Carles Borromeu, la seva obra més important.

Pintà els retrats de Carles IV i Maria Lluïsa (1802), per a l’ajuntament de Barcelona, el del rei Josep I Bonaparte (Museu d’Art de Catalunya) i un autoretrat (Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona) i elaborà dibuixos i teles de tipus i escenes populars, dins una tendència plenament neoclàssica.

El 1809 es féu càrrec de la direcció de l’Escola de Dibuix de Llotja, de Barcelona, que ocupà fins a la mort. A més de les seves activitats pedagògiques, fou remarcable el seu intent d’establir un museu públic de pintures.

Ferrer i Subirana, Josep

Deixa un comentari

(Olost, Osona, 1813 – Vic, Osona, 1843)

Jurista i publicista. El 1838 obtingué la càtedra de dret natural de la Universitat de Barcelona, any en què fundà el diari d’idees moderades “La Paz”.

L’any següent traduí, en col·laboració, Historia general de la civilización europea, de F. Guizot, i començà la publicació de la “Biblioteca de l’Advocat”, que edità nou volums. Fou editor d’una nova edició de les Partides (1840) i col·laborà a “La Civilización”.

Amic íntim de Jaume Llucià Balmes, amb qui mantingué una extensa correspondència, formà part de l’Escola Apologètica Catalana.

Ferrer, Leopold Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1752 – Roma, Itàlia, 1813)

Religiós jesuïta.

Fou poeta en castellà i en català, així com autor de traduccions en vers de textos religiosos, de les Geòrgiques de Virgili i de l’Art poètica d’Horaci.

Fargas i Soler, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1813 – Barcelona, 17 juliol 1888)

Compositor i crític musical. Rebé la seva formació musical a Barcelona, ciutat on residí.

Fundà la Societat Filharmònica de Barcelona (1844), després (1850) Centre Filharmònic. Fou crític musical al “Diario de Barcelona” a partir del 1845, i són notables les seves ressenyes operístiques.

És autor de diverses obres sobre música, com Diccionario de la música (1852), Biografías de los músicos más distinguidos de todos los países (1866), Influencia de la música en la sociedad (1885) i Utilidad de la música (1878).

Sostingué una polèmica amb Joaquim Marsillach, en defensa de l’òpera italiana.

Fou germà seu Pau Fargas i Soler  (Barcelona, 1818 – 1 novembre 1883)  Compositor. En la seva producció destaca una Missa de Rèquiem.

Fages i de Romà, Narcís

6 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1813 – 21 desembre 1884)

Jurisconsult i agrònom. Germanastre de Marià Fages i de Sabater. Estudià lleis a les universitats de Cervera, Osca i Saragossa.

Fundà la Societat d’Agricultura de l’Empordà (1845), la primera del seu gènere a l’estat espanyol. El 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona. Promogué diverses activitats que contribuïren a l’avanç agrícola.

Publicà les revistes agrícoles “El Bien del País” (1845-49) i “La Granja” (1850-55), i publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles: Defensa de Abdón Terrades (1842), Aforismes rurals (1849) i Sobre la conveniencia y necesidad de establecer la enseñanza agrícola en granjas escuelas (1853), que tingueren una gran popularitat.

El seu fill fou Carles Fages i de Perramon.

Coscollano i Llorach, Andreu

Deixa un comentari

(Benicarló, Baix Maestrat, 5 febrer 1813 – Tortosa, Baix Ebre, 1879)

Compositor. Estudià amb fra Jaume Ferrer i amb Joan Antoni Nin i Serra, mestres de capella d’El Escorial i de Tortosa, respectivament.

Fou organista de la catedral de Tortosa des del 1847, i compongué obres religioses notables.

Casanova i de Mir, Francesc de

1 Resposta

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1813 – Barcelona, 1898)

Militar i tècnic agrònom. Germà de Ramon. Arribà a brigadier del cos d’enginyers.

Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1871-72), on impulsà bones iniciatives.

Bonet i Vinyals, Josep

3 Respostes

(Barcelona, 14 juliol 1813 – 20 setembre 1870)

Matemàtic. Germà de Joaquim. Professor de cosmografia i pilotejament (1851) i director (1861) de l’Escola de Nàutica de Barcelona.

És autor, amb Ezequiel Calvet, de les Tablas de Logaritmos Españoles (1847) i una Colección de tablas para varios usos. Del 1852 al 1866 publicà amb Joan Dey unes Tablas de declinaciones del Sol y ecuaciones del tiempo.