(Canet de Mar, Maresme, 1807 – 1869)
Mestre de capella. Organista de Canet des del 1836.
Escriví unes vint misses amb acompanyament orquestral, dos tedèums, nadales i altres composicions religioses.
Clausell i Llauger, Ramon
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1807
Cambra de la Sumària
(Nàpols, Itàlia, segle XV – 1807)
Tribunal instituït pel rei Alfons IV de Catalunya i presidit pel lloctinent del gran canceller.
La seva competència s’estenia a les qüestions referents al patrimoni reial i a les causes feudals.
Fou reformat per Felip II i per Felip IV, i fou abolit el 1807.
Bouvij, Paul
(Amsterdam, Holanda, 1807 – Barcelona, 1867)
Enginyer. S’exilià a Barcelona el 1835.
Establert poc temps després a Mallorca, intentà diverses explotacions mineres, introduí els molins de vent per a fer pujar aigua i dirigí la dessecació del prat de Sant Jordi (1846-49). Es relacionà amb els intel·lectuals mallorquins liberals i fou membre actiu de l’Ateneu Balear.
És autor de Reseña geognóstica de la isla de Mallorca (1852) i Ensayo de una descripción geológica de la isla de Mallorca (1867).
Andrés i Andrés, Marcel·lí
(Vilafranca, Ports, 14 maig 1807 – Barcelona, 20 abril 1852)
Metge i naturalista. Féu treballs sobre flora i fauna a Dahomey i als països veïns.
Escriví Relación del viaje de Marcelino Andrés por las costas de Àfrica, Cuba e Isla de Santa Elena.
Milà de la Roca i Guilla, Josep Nicasi
(Barcelona, 1807 – 1883)
Escriptor i polític. Col·laborà en diferents periòdics de Barcelona i destacà per les seves idees contrarevolucionàries.
Per tal d’arribar més fàcilment a les capes populars, en determinades ocasions publicà textos en català.
És autor de les obres Los Misterios de Barcelona (1844), Los diablos de España (1846) i De Godoy a Sagasta (1876).
Mestre i Tudela, Joan
(Lleida, 1807 – 17 octubre 1889)
Dirigent carlí. Alcalde de Lleida, fou destituït durant la Revolució de 1868 i es passà al partit carlí, del qual presidí la junta provincial.
Fou vicepresident de la Diputació General de Catalunya (1874) i participà en la defensa de la Seu d’Urgell, durant la qual fou ferit i empresonat.
Fou un dels fundadors del “Diario de Lérida”, on defensà una postura catòlica integrista.
Mata i d’Alòs, Francesc de
(Girona, 13 novembre 1807 – Madrid, 25 març 1884)
Militar. Lluità en els rengles liberals a la primera guerra carlina i ascendí a tinent coronel (1839). Va haver d’emigrar a França a conseqüència dels esdeveniments de Barcelona (1841).
El 1863 fou ministre de Marina i, després d’haver estat senador per Lleida, fou nomenat senador vitalici (1861).
Magarola i de Clariana, Miquel Joan de
(Barcelona, 1730 – 1807)
Jurista. Era nét de Miquel de Clariana, comte de Múnter, i nebot d’Antoni de Clariana i de Gualbes.
Fou president de sala de la Reial Audiència de Catalunya. Era membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i també de la de Bones Lletres. Tingué el títol de marquès de Cordelles.
És autor del discurs El abogado perfecto (1789) i de l’assaig De officio praefecti praetorii.
Fill seu fou l’escriptor Benet de Magarola i de Castellví.
Díaz de Valdés y García Argüelles, Pedro
(Gijón, Astúries, 8 setembre 1740 – Barcelona, 15 novembre 1807)
Bisbe de Barcelona (1798-1807). Fou rector d’Agramunt i canonge i provisor d’Urgell.
Partidari de la regeneració del clericat i de l’ensenyament, com a fonament de canvis econòmics i socials, doctrina il·lustrada que posa en pràctica a Barcelona des del seu càrrec d’Inquisidor, de membre de l’Acadèmia de Ciències (1788), i en el govern de la diòcesi, on es distingí, a més, pel seu regalisme.
Dara i Zamora, Maria Lluïsa
(Saragossa, 23 juny 1807 – Tortosa, Baix Ebre, 1888)
Es destacà en l’organització de la defensa de Gandesa durant els repetits atacs que sofrí, per part de Cabrera i d’altres caps carlins, durant la Primera Guerra Carlina, i participà en diverses accions dels liberals al camp enemic, fets que li valgueren una gran popularitat.
Dades dels Països Catalans 