(Santanyí, Mallorca, 5 agost 1752 – 2 setembre 1807)
Teòleg. Rector del col·legi de la Sapiència de Palma de Mallorca, intervingué en la polèmica amb el bisbe Juan Díaz de la Guerra en defensa de Ramon Llull. Es doctorà en teologia el 1776.
Fou rector d’Alaior (Menorca) (1791-93) i de Santanyí, i assessor del bisbe Bernat Nadal.
Deixà inèdits nombrosos escrits morals, religiosos i polítics.
(Palma de Mallorca, 1641 – 1737)
Fill de Francesc Cotoner i d’Olesa i germà de Marc Antoni.
Fou el fundador de l’única línia avui existent.
El seu fill fou Francesc Cotoner i de Sales (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1807) Regidor i militar. Arribà a brigadier. Fou regidor de Palma durant nou anys. Féu la guerra contra França. Fou el pare de:
Joan de Boïl (País Valencià, segle XIV) Cavaller. Fou un dels caps principals de l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Mallorca, en 1343, per desposseir de l’illa el seu rival Jaume III de Mallorca.
Joan Tomàs Boïl (València, segle XVIII – 1807) Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i mestre en arts. Excel·lí pels seus sermons, molts dels quals foren publicats.
Pere de Boïl (País Valencià, segle XV – Burgos, Castella, 1475) Cavaller. Serví l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, a la campanya empresa a Castella per reduir aquest reialme a l’obediència d’Isabel, muller de Ferran. Morí al setge de Burgos.
(Alacant, 1807 – 1884)
Pintor i gravador. Format a Alacant, a València i a Itàlia. Participà en exposicions de València (1845) i d’Alacant (1845 i 1860), amb retrats, paisatges, natures mortes i composicions de flors.
Col·laborà en la col·lecció de litografies sobre quadres del Museu del Prado, dirigida per José de Madrazo.
(Nájera, Rioja, 1 agost 1743 – València, 22 desembre 1807)
Militar. Defensà, a la Guerra Gran, el castell de Roses (1794), que finalment hagué d’abandonar el febrer de 1795.
Fou capità general de Catalunya (1799-1800) i de València (1803-07).
(Valls, Alt Camp, 1807 – 1861)
Professor mercantil. Fou catedràtic de càlcul mercantil a Tarragona.
Publicà alguns llibres de la seva especialitat.
(Barcelona, 1807 – segle XIX)
Flautista i compositor. Era conegut amb el nom d’el Gilet.
Escriví obres per a flauta, simfòniques, per a dansa i nombroses misses.
(Ripoll, Ripollès, 1807 – Vic, Osona, 1884)
Advocat i historiador. Col·labora al Diccionario geográfico universal de Bergnes de les Cases.
Destacà també pels seus treballs de numismàtica.
(Canet de Mar, Maresme, 1807 – 1869)
Mestre de capella. Organista de Canet des del 1836.
Escriví unes vint misses amb acompanyament orquestral, dos tedèums, nadales i altres composicions religioses.
(Nàpols, Itàlia, segle XV – 1807)
Tribunal instituït pel rei Alfons IV de Catalunya i presidit pel lloctinent del gran canceller.
La seva competència s’estenia a les qüestions referents al patrimoni reial i a les causes feudals.
Fou reformat per Felip II i per Felip IV, i fou abolit el 1807.
Dades dels Països Catalans 