(Barcelona, 1730 – 1807)

Jurista. Era nét de Miquel de Clariana, comte de Múnter, i nebot d’Antoni de Clariana i de Gualbes.

Fou president de sala de la Reial Audiència de Catalunya. Era membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i també de la de Bones Lletres. Tingué el títol de marquès de Cordelles.

És autor del discurs El abogado perfecto (1789) i de l’assaig De officio praefecti praetorii.

Fill seu fou l’escriptor Benet de Magarola i de Castellví.