Arxiu d'etiquetes: 1806

Barceló i Potgi, Onofre

(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1806)

Mariner. Patró del xabec correu de Mallorca, el 1775 passà a formar part de la flotilla de xabecs reials que manava el seu oncle, el tinent general de l’armada Antoni Barceló i Pont de la Terra.

L’any següent fou ascendit a alferes de fragata, i es distingí en els combats contra els corsaris barbarescs. Prengué part en diverses expedicions a Alger, a Melilla, al blocatge de Gibraltar, a la conquesta de Menorca i al bombardeig d’Alger (1784), i fou ascendit a tinent de navili.

Manà el “Sant Blai” en les operacions navals contra la república francesa (1794) i fou ascendit a capità. Fou comandant de marina de Maó.

Aragon, Víctor

(Millars, Rosselló, 9 desembre 1806 – Montpeller, França, 10 juny 1886)

Magistrat i erudit. Fou procurador reial a Perpinyà (1843), conseller (1847) i president de l’audiència de Montpeller (1849), i més tard (1874), de la de Chambéry, a Savoia. El 1877 es retirà a Montpeller. Durant onze anys representà Ceret al consell general dels Pirineus Orientals.

És autor de diversos estudis històrics i literaris sobre el Rosselló, d’entre els quals Le Roussillon aux premiers temps de sa réunion à la France (1882), Les anciens châteaux forts des Corbières roussillonnaises (1882) i La voie romaine en Roussillon (1880), publicats a Montpeller.

Figuerola i Agustí, Manuel de

(Barcelona, 23 març 1806 – febrer 1891)

Militar. Ocupà els càrrecs de governador civil i militar de Barcelona.

Dorca i Parra, Francesc Xavier

(Girona, 12 maig 1737 – 31 març 1806)

Escriptor, catedràtic i eclesiàstic. Estudià a la Universitat de Cervera.

Escriví diversos estudis defensant l’origen diví del poder monàrquic, un recull de dades sobre els màrtirs gironins i un episcopologi de Girona.

Costa i Colomer, Fermí

(Flaçà, Gironès, 1806 – Tortosa, Baix Ebre, 1894)

Jesuïta. Fou rector del noviciat de Veruela (Aragó), del Col·legi Màxim de Tortosa i del seminari de Barcelona.

Assistí com a teòleg al Concili Vaticà.

Córdoba i Miguel, Bonaventura de

(Tortosa, Baix Ebre, 1806 – València, 1854)

Advocat i historiador. Exercí a Barcelona i a Madrid. Fou diputat en repetides ocasions.

Publicà en castellà biografies de Ramon Cabrera i Grinyó i de Jaume Balmes.

Aumatell, Francesc

(Barcelona, 1806 – 1862)

Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja. Fou pensionat a Roma per la Junta de Comerç, el 1826.

Conreà de preferència els temes d’inspiració religiosa.

Abad y Lasierra, Manuel

(Estadella, Aragó, 1729 – Saragossa, Aragó, 1806)

Eclesiàstic i historiador. Fou prior de Meià (1770) i bisbe d’Eivissa (1783).

Deixà una sèrie de manuscrits sobre història de monestirs catalans, especialment del Pallars i de la Ribagorça.

Paluzie i Cantalozella, Esteve

(Olot, Garrotxa, 26 gener 1806 – Barcelona, 9 juliol 1873)

Pedagog, historiador i editor. Cursà estudis a València, on es traslladà en ésser perseguit per les seves idees liberals.

El 1840 obrí un col·legi a Barcelona, i el 1845 fundà “El Instructor de la Juventud”. Deixà, més endavant, l’escola per dedicar-se a l’edició de llibres de primer ensenyament.

Els seus Manuscritos adquiriren un gran prestigi arreu de l’estat espanyol.

A la seva mort, el seu fill Faustí Paluzie i Tallé  (Barcelona, 1833 – 1901), prosseguí la tasca editorial i en mantingué el prestigi, sobretot en el que fa a l’edició d’obres tècniques i textos de primera ensenyança.

Gener i Solanes, Josep

(Reus, Baix Camp, 1806 – Madrid, 1868)

Polític i economista. D’idees liberals, emigrà a França i s’establí a París, on va estudiar finances. En produir-se la revolta del 1832, va lluitar amb Espronceda i altres emigrats a les barricades de París.

Indultat el 1833, va retornar a Espanya. Col·laborà a “El Propagador de la Libertad” (1835-38). Conspirà (1836) per proclamar la Constitució del 1812.

Membre de la Unió Liberal, fou diputat a corts per Reus i director general de la Loteria i de la Casa de la Moneda.

És autor de Memorias sobre la reforma del sistema monetario (1861).