(Flaçà, Gironès, 1806 – Tortosa, Baix Ebre, 1894)
Jesuïta. Fou rector del noviciat de Veruela (Aragó), del Col·legi Màxim de Tortosa i del seminari de Barcelona.
Assistí com a teòleg al Concili Vaticà.
Costa i Colomer, Fermí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1806
Córdoba i Miguel, Bonaventura de
(Tortosa, Baix Ebre, 1806 – València, 1854)
Advocat i historiador. Exercí a Barcelona i a Madrid. Fou diputat en repetides ocasions.
Publicà en castellà biografies de Ramon Cabrera i Grinyó i de Jaume Balmes.
Aumatell, Francesc
(Barcelona, 1806 – 1862)
Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja. Fou pensionat a Roma per la Junta de Comerç, el 1826.
Conreà de preferència els temes d’inspiració religiosa.
Abad y Lasierra, Manuel
(Estadella, Aragó, 1729 – Saragossa, Aragó, 1806)
Eclesiàstic i historiador. Fou prior de Meià (1770) i bisbe d’Eivissa (1783).
Deixà una sèrie de manuscrits sobre història de monestirs catalans, especialment del Pallars i de la Ribagorça.
Paluzie i Cantalozella, Esteve
(Olot, Garrotxa, 26 gener 1806 – Barcelona, 9 juliol 1873)
Pedagog, historiador i editor. Cursà estudis a València, on es traslladà en ésser perseguit per les seves idees liberals.
El 1840 obrí un col·legi a Barcelona, i el 1845 fundà “El Instructor de la Juventud”. Deixà, més endavant, l’escola per dedicar-se a l’edició de llibres de primer ensenyament.
Els seus Manuscritos adquiriren un gran prestigi arreu de l’estat espanyol.
A la seva mort, el seu fill Faustí Paluzie i Tallé (Barcelona, 1833 – 1901), prosseguí la tasca editorial i en mantingué el prestigi, sobretot en el que fa a l’edició d’obres tècniques i textos de primera ensenyança.
Minyons Catalans
(Buenos Aires, Argentina, 1806 – segle XIX)
Cos de soldats.
Format per immigrants catalans a l’Argentina, que lluitaren contra la invasió britànica de Buenos Aires.
Mas i Gas, Sinibald
(Torredembarra, Tarragonès, juny 1735 – Barcelona, 31 juliol 1806)
Marí i pedagog. Començà a navegar des de molt jove i obtingué el títol de pilot d’altura a Cartagena; anà a Amèrica (1762) i fou capturat diferents vegades per corsaris anglesos i després per algerians, que el feren treballar a llurs naus (1762-68); alliberat per l’orde dels redemptors, passà a Barcelona.
Per la gran experiència assolida en qüestions de navegació, la Junta de Comerç de Barcelona li encarregà (1769) de muntar i dirigir l’Escola de Nàutica que aquella volia establir a la ciutat; intentà d’oposar-se, anys més tard, a l’uniformisme imposat per Madrid als plans d’estudi de nàutica.
Vers l’any 1796 anà a Londres, on comprà aparells per a l’Escola.
Realitzà nombrosos treballs de cartografia oceànica i mediterrània.
Martí, Josep -historiador-
(Barcelona, 1732 – Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1806)
Historiador. Juntament amb Jaume Caresmar i Jaume Pasqual constituí l’escola de Bellpuig de les Avellanes.
Ingressà en el monestir de Bellpuig el 1755, en fou abat dues vegades (1795 i 1801) i morí essent-ne prior.
De la seva activitat compiladora sobresurten Memorias (1788) de l’arxiu de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona, un Extracto de l’arxiu del monestir de Mur, un Estado de la vida canónica de las catedrales y colegiatas de Cataluña i un Diccionari de termes bàrbars o antiquats de la llengua catalana, entre altres estudis, la majoria perduts.
Madoz Ibáñez, Pascual
(Pamplona, Navarra, 17 maig 1806 – Gènova, Itàlia, 13 desembre 1870)
Polític i advocat. Des del 1835 exercí d’advocat a Barcelona, i es lligà als interessos industrials catalans. Diputat a corts per Lleida, defensà el projecte de construcció del canal d’Urgell.
Situat a l’oposició durant el decenni moderat de 1844-54, fou empresonat durant uns quants mesos. El 1854, amb el triomf de les forces progressistes, fou nomenat governador civil de Barcelona: afavorí el diàleg entre les associacions obreres i els patrons, i endegà els primers contractes col·lectius del bienni.
És considerat un dels capdavanters de l’estadística a Espanya. És autor del famós Diccionario geográfico, estadístico e histórico de España y sus posesiones de ultramar (1845-50).
Llinars i de Magarola, Rafael de
(Barcelona, 1739 – 1806)
Erudit. Fou regidor vitalici de Barcelona (1772) i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres a partir del 1778. L’any següent hi presentà un projecte de diccionari català.
Col·laborà al “Diario de Barcelona” durant la Guerra Gran (1793-95).
Dades dels Països Catalans 