(Palma de Mallorca, 1792 – 1827)
Escriptor i advocat. Deixà manuscrites diverses obres, entre elles sengles reculls poètics, en bona part en llengua catalana, traduccions i un llibre d’òpera.
Vich i Santandreu, Ignasi
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1792
Silva-Meneses y de Rabatta, Juan de
(Castella, 29 juny 1737 – Menorca, 2 març 1792)
(o y Pacheco) Militar. En 1782-83 fou capità general de Mallorca. Participà en l’expedició del duc de Crillon a Menorca (1782) i fou governador de l’illa del 1783 al 1792.
Respectà el català com a llengua oficial, l’antiga administració de l’illa i el sistema judicial creat pels britànics.
Salvà i Munar, Miquel
(Algaida, Mallorca, 4 novembre 1792 – Palma de Mallorca, 5 novembre 1873)
Eclesiàstic i erudit. Germà de Jaume. Secretari de la diputació provincial de Mallorca (1820-23) fins que fou desterrat. Visqué després a Madrid, on fou redactor en cap de la “Gaceta”, auditor honorari del Tribunal de la Rota i bibliotecari del duc d’Osuna i de la reina Isabel II de Borbó. El 1851 va ésser nomenat bisbe de Mallorca.
És autor de diverses obres, com Memoria de los sucesos y varia fortuna del arzobispo de Toledo don Fray Bartolomé de Carranza, Ilustración sobre las Cortes de León del año 1020 y de Coyanza de 1050 i Historia del estado civil de los judíos en el reino de Aragón en los siglos XIII i XIV, entre d’altres.
Barrière, Pròsper de la
(Toulon, França, 13 maig 1792 – Perpinyà, 14 setembre 1844)
Arquitecte i impressor. Treballà al departament dels Pirineus Orientals durant la Restauració i el regnat de Lluís Felip de França. Cavaller de Basterot.
Popularitzà els monuments rossellonesos amb la publicació, a Perpinyà, dels reculls de litografies Voyage pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales (1824-25) i Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales (1829), aquest darrer amb text.
Folc i Cardona, Francesc
(València, 1737 – després 1792)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. El 1787 era director de l’Academia de Bellas Artes de Múrcia. Destacà com a retratista.
Pintà al fresc les voltes de l’església de Jumella (Múrcia).
Ferrer de Sant Jordi i Figuera, Nicolau
(Palma de Mallorca, 1712 – 1792)
Doctor en lleis. Nebot d’Antoni Figuera i Garcia.
És autor d’un Llibre de coses memorables que han succeït en Mallorca…, que comprèn de l’any 1730 al 1758 i que ha servit de font a historiadors posteriors, com Àlvar Campaner.
Espinós, Josep
(València, 1721 – 1792)
Pintor, gravador, bibliòfil i col·leccionista d’estampes.
És autor de la Mare de Déu de les Angúnies per al convent del Peu de la Creu.
Els seus gravats foren també, generalment, de tema religiós.
Fou el pare del pintor Benet Espinós i Navarro.
Bordoi i Frau, Marià
(Palma de Mallorca, 1730 – 1792)
Teòleg carmelità. Fou prior del convent de Palma de Mallorca.
Escriví, entre altres obres, una refutació d’un famós libel antilul·lista: Respuesta a un manuscrito anónimo intitulado “La verdad sin rebozo”.
Ferrer i Pons, Magí
(Barcelona, 18 octubre 1792 – Madrid, 16 abril 1853)
Escriptor. El 1807 ingressà a l’orde de la Mercè. Fou rector del col·legi de Sant Pere Nolasc de Tarragona (des del 1824) i secretari dels bisbes d’Urgell i de Solsona.
Durant la primera guerra carlina escriví La cuestión dinástica (publicada el 1869), a favor de Carles M. Isidre de Borbó, i proposà a la Junta carlina de Berga que demanés al pretendent el restabliment de les constitucions catalanes suprimides el 1714. Acabada la guerra passà a França.
El 1840 féu publicar a Barcelona, amb el pseudònim de Fèlix Ramon de Tresserra i Fàbregas, isabelí imaginari, una Historia de la última época de la vida, del conde de España y de su asesinato. Publicà, a Tolosa de Llenguadoc, De la doctrine, des droits et des malheurs de l’Eglise d’Espagne (1841) i La alocución de Gregorio XVI vindicada (1841).
Tornà a Catalunya i publicà Las leyes fundamentales de la monarquía española (1843), on atacava el centralisme i propugnava l’absolutisme. Atacà l’actitud liberal del bisbe de Canàries, José Romo, en una Impugnación crítica… (1844) i En historia del derecho de la Iglesia en España (1845).
Deixà també un Diccionario catalán-castellano (1836) i un Diccionario castellano-catalán (1836), reeditats el 1854.
Esparó i Giralt, Valentí
(Llívia, Baixa Cerdanya, 1792 – 9 febrer 1859)
Industrial. Intervingué en la fundació de la fàbrica El Vapor (1832), associat amb Josep Bonaplata i altres industrials, i n’exercí la gerència. Comprà els tallers de Bonaplata després d’ésser destruïts el 1835, i hi establí la seva foneria (1839). Fou un dels elements principals de la burgesia catalana.
Formà part de la Comissió de Fàbriques i en fou president durant el període 1838-40. Es distingí com a progressista i defensor del proteccionisme. Promogué la fundació de l’Institut Industrial de Catalunya (1848), entitat derivada de la Junta de Fàbriques, i fou un dels fundadors de La Maquinista Terrestre i Marítima (1855).
Dades dels Països Catalans 