(Palma de Mallorca, 1787 – 1800)
Institució. Creada per la Societat d’Amics del País de Mallorca amb la finalitat d’observar i estudiar les malalties esporàdiques, endèmiques i epidèmiques i alhora de fer recerca sobre temes d’història natural i medicina.
La seva documentació es guarda a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca, entitat fundada l’any 1831 i encara vigent.
(Barcelona, 1731 – 1787)
Religiós mercedari i escriptor. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Assolí una gran fama com a orador sagrat.
(Mataró, Maresme, 1787 – Igualada, Anoia, 1858)
Impressor. Treballà també amb taller propi a Puigcerdà i, el 1832, a Igualada, on fundà la primera impremta local.
Fou el pare de Joan Abadal i Casalius (Mataró, Maresme, segle XIX – Barcelona, segle XIX) Gravador al boix i litògraf. Documentat a Barcelona entre el 1850 i el 1873.
(Calella, Maresme, 13 març 1787 – Matanzas, Cuba, 15 agost 1835)
Polític liberal. Féu estudis de pilot a Barcelona.
De molt jove va emigrar a Cuba, i després de la Constitució de 1820 va ésser elegir diputat per la província de l’Havana (1822-23), on votà per la regència.
El 1823 les autoritats espanyoles el perseguiren per liberal i hagué de refugiar-se als EUA. Retornà a Cuba el 1832 emparat en una amnistia. Va lluitar per l’abolició de l’esclavitud i per defensar el dret de Cuba a tenir representació a les Corts espanyoles.
És autor de Bancos de los Estados Unidos.
(Girona, 1787 – 31 desembre 1812)
Publicació bisetmanal. Publicat amb diferents títols i llengües.
Amb el títol de “Gazeta de Gerona”, fou publicat en castellà del 1787 al 1800, i amb el de “Gaseta del Corregiment de Gerona” es publicava en català el 1810.
Amb el títol de “Gazette de Gironne”, fou publicat per l’exèrcit napoleònic en francès i català primer i, més tard, en francès i castellà. Sortí del 2 de gener al 31 de desembre de 1812 i se n’editaren 105 números. És remarcable per les cròniques oficials de guerra.
(Mataró, Maresme, 13 desembre 1787 – Barcelona, 25 març 1867)
Escolapi i matemàtic. Fugí a Mallorca en produir-se l’entrada de les tropes napoleòniques el 1808.
Fou professor de matemàtiques en diverses escoles militars. Actuà com a comissari apostòlic de les Escoles Pies per a l’estat espanyol (1846-67).
És autor de textos de matemàtiques i geometria per a usos docents, com un Tratado elemental de matemática (1841-48) i unes Tablas de logarítmos (1847).
(Barcelona, novembre 1787 – 1821)
Pedagog. Trinitari calçat, secularitzat el 1820; fou l’impulsor i el director de l’Acadèmia Cívica i Gratuïta de Barcelona, que disposava també d’escoles especials per a cecs i sords-muts, on introduí el mètode d’ensenyament mutu, imitació dels de Bell i de Lancaster.
Publicà un Manual práctico o compendio del método de enseñanza mutua i un altre manual ajustat a l’ensenyament mutu dels soldats.
Morí durant la pesta del 1821, i la seva obra restà interrompuda.
(Girona, 1787 – Palol d’Onyar, Gironès, 1845)
Dama. Formà part de la companyia de Santa Bàrbara que defensà Girona, el 1809, contra els napoleònics. Li fou conferit el grau de comandant.
Fou condecorada i pensionada el 1816. Al Museu Provincial gironí fou posat el seu retrat.
Dades dels Països Catalans 