(València, abans 1783 – 1818)
Pintora. Excel·lí en les obres al pastell.
Fou nomenada acadèmica de mèrit de pintura de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de València.
Ferrer i Crespí de Valldaura, Assumpció
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1783
Fàbregas i Marimon, Josep
(Barcelona, 1783 – 1826)
Frare agustí. Pertanyent a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Hi llegí treballs notables en 1816 i 1817.
Díaz, Josep
(Peníscola, Baix Maestrat, 1713 – Ferrara, Itàlia, 1783)
Escriptor i jesuïta. L’expulsió de la Companyia de Jesús en temps de Carles III de Borbó malmeté la seva carrera literària.
Deixà escrites algunes tragèdies.
Cloostermans i Buiza, Josep
(París, França, 1783 – l’Alcora, Alcalatén, 1836)
Escultor. Establert des de la infantessa al País Valencià, on el seu pare dirigí la fàbrica de ceràmica de l’Alcora. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual fou, posteriorment, director d’escultura.
L’any 1808 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Sant Carles.
Bertran i Casanova, Felip
(la Serra d’En Galceran, Plana Alta, 20 octubre 1704 – Madrid, 1 desembre 1783)
Inquisidor general (1774-83). Format a València dins el corrent escolàstic, el protegí el marquès de Dosaigües. Doctor en dret, fou catedràtic de filosofia a València. Rector de Bétera i de Massamagrell i, posteriorment, canonge lectoral de València.
Nomenat bisbe de Salamanca (1763), fou favorable a l’expulsió dels jesuïtes, i a partir del 1770 dirigí la reforma dels col·legis majors universitaris. El 1774 fou nomenat inquisidor general, càrrec en el qual portà a terme una política de relativa tolerància.
És autor, entre d’altres escrits, de les Constitucions del Reial Seminari de Sant Carles de Salamanca. Fou un orador de fama.
Balaguer -varis bio-
Antoni Balaguer (Algaida, Mallorca, 1723 ? – Palma de Mallorca, 1783) Franciscà observant. És autor de diverses obres, entre les quals destaquen Significat de les vuit parts de l’oració, Diccionari mallorquí, Compendi de la vida d’en Ramon Llull i Vides de sants, en imatges.
Joan Balaguer (Illes Balears, 1859 – 1915) Actor. Conreà amb èxit el teatre en castellà i obtingué bons triomfs a Madrid.
Joan Baltasar Balaguer (València, segle XV – segle XVI) Poeta i eclesiàstic. Religiós cistercenc. El 1489 ingressà al monestir de la Valldigna, i en fou prior l’any 1504. Escriví poesia original i traduccions al català d’altres obres de diverses llengües, sempre d’inspiració religiosa.
Marià Balaguer (Catalunya, segle XIX – Cuba, segle XIX) Independentista cubà. Defensà l’emancipació de l’illa, a despit de les persecucions de les autoritats.
Ramon Balaguer (Catalunya, segle XV) Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Arguimbau i Mercadal, Llorenç
(Maó, Menorca, 26 gener 1783 – 19 agost 1854)
Militar. Al servei de l’exèrcit britànic, intervingué en les guerres contra Napoleó.
Perdé un braç a la batalla de Sant Sebastià i, més tard (1815), fou promogut a tinent general.
Arabí i Pons, Pere Josep
(Palma de Mallorca, 1783 – 1860)
Metge. Es distingí en la lluita contra l’epidèmia del 1821 a Palma de Mallorca, i sobre la qual calamitat escriví un treball mèdic.
Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i de la Junta Provincial de Sanitat.
Fluvià -varis bio-
Francesc Xavier Fluvià (Olot, Garrotxa, 1699 – Ferrara, Itàlia, 1783) Jesuïta. Fou catedràtic de filosofia i teologia a Barcelona. Escriví Vida de san Ignacio de Loyola… (1753) i Afanes apostólicos de la Compañía de Jesús en las Indias (1753).
Hug de Fluvià (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Anà a combatre a Sardenya el 1323, a l’expedició per sotmetre l’illa que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Alfons III de Catalunya.
Joan de Fluvià (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1413 col·laborà amb Jaume II d’Urgell a la revolta d’aquest contra Ferran I d’Antequera.
Jordi de Fluvià (Barcelona, segle XVII) Cavaller. Fou conseller tercer el 1620 i primer o en cap el 1630. El 1636 era nomenat administrador de places de Barcelona. L’any següent fou designat capità de les forces de la ciutat, però renuncià al càrrec per raons de salut i d’edat.
Ramon Fluvià (Catalunya, segle XV) Marí. Possiblement parent del gran mestre de l’orde de l’Hospital Antoni de Fluvià. En diverses ocasions navegà per la Mediterrània per compte de l’orde esmentat.
Calvo i Morató, Joan
(Olot, Garrotxa, 1783 – 1855)
Poeta en castellà. Conreà la poesia religiosa: Corona de veinticinco actos de amor a Dios (1885, pòstumament), i deixà inèdit un Diario espiritual.
Dades dels Països Catalans 