Arxiu d'etiquetes: 1776

Vergara i Gimeno, Ignasi

5 Respostes

(València, 6 febrer 1715 – 13 abril 1776)

Escultor. Un dels més importants del seu temps a València. De família d’artistes, aprengué al taller del seu pare, Francesc Vergara, el modelatge en fang, i a l’escola del pintor Evarist Muñoz estudià dibuix. Amplià estudis més tard a Madrid i a Roma, costum que aleshores començava a instituir-se.

Les seves obres són molt extenses, d’un estil molt correcte, que delata ja, clarament, la transició de les arts cap al que fou més tard el neoclassicisme. Les més importants i conegudes són la façana del palau del marquès de Dosaigües, obra realitzada amb el pintor Hipòlit Rovira, l’estàtua de Carles III que corona el Palau de Justícia, i un grup escultòric de la façana barroca de la catedral, tot a València.

L’interès més gran de la seva personalitat, però, és d’haver estat, amb el seu germà Josep i altres companys, un dels principals promotors de l’Acadèmia creada el 1765, primer amb el nom de Santa Bàrbara i després amb el nom definitiu de Sant Carles. El 1773 en fou nomenat director.

Amb la creació de l’Acadèmia de Belles Arts diverses coses es modificaren en el camp artístic i es donà un primer pas d’enllaç amb l’època moderna: l’ensenyament s’institucionalitzà i deixà d’estar dins el món dels gremis, alhora que es formà una dependència amb la cort que fomentà una unificació general dels estils.

Tous i Massanet, Rafael

Deixa un comentari

(Artà, Mallorca, 1776 – Palma de Mallorca, 1816)

Poeta. Mercedari, gaudí d’una gran fama com a organista.

Deixà una gran quantitat de poemes catalans inèdits i publicà Dècimes desbaratades… (1815, reeditades el 1843 i el 1874).

Rubió, Francesc

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVIII – País Valencià ?, 1776)

Metge. Estudià i es graduà a la Universitat de València. Fou metge de la família reial.

Escriví un Historial del origen, generación y efectos de las lombrices y su curación (1750) i una Medicina Hipocrática o arte de conocer y curar las enfermedades por reglas de la observación y experiencia (1761), seguida d’una dissertació sobre el vaccí antivariolós.

Esteve i Dolç, Josep

1 Resposta

(País Valencià, segle XVIII – vers 1776)

Impressor. Conegut també per Estevan o per Josep Dolç. S’establí a València el 1732, on actuà fins al 1776. Des del 1746 fou impressor del Sant Ofici.

Entre els seus treballs excel·leixen la impressió d’Escritores del Reino de Valencia, de Vicent Ximeno (1749), i la Prosodia de la lengua latina, de Gregori Maians i Siscar (1768). El 1771 era majordom de la confraria d’impressors.

Fou el pare de Josep i Miquel Esteve i Cervera.

Despuig i Dameto, Joan

6 Respostes

(Palma de Mallorca, 1735 – 1813)

Fill de Ramon Despuig i Cotoner i germà de Antoni. Fou el quart comte de Montenegro i sisè de Montoro.

Carles IV de Borbó, el 1795, per la seva participació de la guerra de Portugal (guerra de les Taronges), li concedí tractament i honors de gran d’Espanya.

Fou el pare de Ramon Despuig i Safortesa, i de:

Joan Despuig i Safortesa  (Palma de Mallorca, 1776 – 1853)  Sacerdot. Exercí diversos càrrecs públics i destacà com a entès en antiguitats i com a poeta en llengües clàssiques.

Maria Lluïsa Despuig i Safortesa  (Palma de Mallorca, 1777 – 1867)  Es casà amb l’hereu de la branca dita del Rellotge i, per mort (1848) sense fills i renúncia dels seus germans, traspassà als seus descendents els béns i títols de la seva línia de Mallorca.

Boscana i Mulet, Jeroni

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca, 1776 – San Gabriel, Califòrnia, EUA, 1831)

Missioner franciscà. Treballà a les missions californianes de La Purísima Concepción (1806), San Luis Rey (1811), San Juan Capistrano (1814) i San Gabriel (1826), on morí de mort violenta.

Féu una descripció etnològica dels indis de San Juan Capistrano, publicada en anglès (Nova York, 1846).

Esteve -varis bio-

2 Respostes

Francesc Esteve  (València, 1682 – 1766)  Escultor. Nombroses obres seves poden ser contemplades a les esglésies de la seva ciutat natal. Fill seu era Josep Esteve i Bonet, el qual continuà la tradició familiar.

Gaspar Esteve  (Barcelona ?, segle XV – segle XVI)  Escriptor dominicà. Excel·lí com a predicador. Assolí gran fama. Fou prior del convent de Barcelona i posteriorment provincial. Escriví Tractatus in defensionen ecclesiasticae immunitatis et libertatis, impresa a Roma el 1520, en que defensà diversos aspectes del fur eclesiàstic.

Jacint Esteve  (Llíria, Camp de Túria, 1776 – País Valencià, segle XIX)  Pintor. El seu quadre representant Alfons IV el Magnànim en rebre el cardenal de Foix es troba al Museu de València.

Joan Esteve  (València, segle XV)  Escriptor. Escriví, cap al 1473, un recull de frases llatines amb l’equivalent en català, de gran valor lingüístic i dialectològic: Liber elegantiorum latina et valentiana lingua (Venècia. 1489).

Josep Esteve  (País Valencià, segle XVI)  Escultor. És autor del retaule de l’església de Bocairent, amb pintures de Joan de Joanes, i del retaule de la Concepció al monestir de Sant Miquel dels Reis de València.

Llucià Esteve  (País Valencià, segle XVIII)  Escultor. Treballà amb Ignasi Vergara a la seu de València. No és parent de Josep Esteve i Bonet i la seva família d’escultors.

Rafael Esteve  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Metge. Pertanyia al Consell de Cent. En 1712-13 fou conseller tercer. Coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó, malgrat l’evacuació de les tropes imperials, actitud que el Consell afavorí. Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.

Tomàs Lleonard Esteve  (València, segle XVII)  Arquitecte i escultor. Autor de la portalada de l’església parroquial de Llíria (1627-72) i del frontal de l’altar major de la seu de València (1684). Amb Vicent Abril acabà l’església principal de Benigànim (vers 1637).

Vicenç Esteve  (Barcelona, segle XVIII – 1788)  Religiós mercenari. El 1771 fou provincial de l’orde. Tingué fama de bon predicador. Deixà escrita una col·lecció extensa de sermons i panegírics.

Castellar i de Lledó, Josep de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1776 – 1836)

Brigadier. Originari d’una família de Pineda de Mar. En iniciar-se el Trienni Constitucional (1820) fou elegit cap polític de Barcelona (1820-22) per pressió popular.

Prengué part en la Primera Guerra Carlina. El 1835 era comandant general accidental.

Amat, illa d’

Deixa un comentari

(Polinèsia, 1772 – 1776)

Nom amb que fou denominada l’illa de Tahití en passar al domini hispànic a conseqüència de l’expedició promoguda pel virrei del Perú, Manuel d’Amat i de Junyent.

Bros i Bartomeu, Joan

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1 gener 1776 – Oviedo, Astúries, 12 març 1852)

Compositor i organista. Estudià composició a Barcelona. Fou mestre de capella a Barcelona, a Lleó (1806-23) i a Oviedo (1834-52).

Compongué misereres, misses, lamentacions, salms i el poema simfònic El juicio universal (1854).