(Polinèsia, 1772 – 1776)
Nom amb que fou denominada l’illa de Tahití en passar al domini hispànic a conseqüència de l’expedició promoguda pel virrei del Perú, Manuel d’Amat i de Junyent.
(Polinèsia, 1772 – 1776)
Nom amb que fou denominada l’illa de Tahití en passar al domini hispànic a conseqüència de l’expedició promoguda pel virrei del Perú, Manuel d’Amat i de Junyent.
(Encinacorba, Aragó, 4 octubre 1776 – Barcelona, 23 juny 1839)
Metge i botànic. Seguí cursos de medicina a Saragossa, Madrid i València, alhora que s’especialitzava en botànica.
Home d’idees liberals, s’exilià a Anglaterra, on exercí de professor.
A la mort de Ferran VII de Borbó retornà de l’exili i s’instal·là a Barcelona, on entre altres obres va escriure Flora española, Lista de las plantas útiles para los prados i Hortus siccus Lindinensis (1827).
(Tortosa, Baix Ebre, 1 gener 1776 – Oviedo, Astúries, 12 març 1852)
Compositor i organista. Estudià composició a Barcelona. Fou mestre de capella a Barcelona, a Lleó (1806-23) i a Oviedo (1834-52).
Compongué misereres, misses, lamentacions, salms i el poema simfònic El juicio universal (1854).