(Llucmajor, Mallorca, 23 desembre 1772 – Palma de Mallorca, 16 març 1847)
Frare franciscà exclaustrat.
L’any 1840 publicà a l’illa un Diccionari mallorquí-castellà i el primer que s’ha donat a llum, que inclou un recull d’adagis mallorquins, i un interessant Diccionaret de vàrios termes mallorquins antiquats o que ja no se usen, compost per N. Per a entendre el cèlebre poeta llemosí Ausiàs March.
(València, vers 1715 – febrer 1772)
(o Ferrandis) Jurisconsult i economista. Advocat dels Reials Consells, exercí els càrrecs d’alcalde major de Gandia i de València, i alcalde del crim de l’Audiència valenciana.
Publicà Arte histórico y legal de conocer la fuerza y usos de los derechos nacional y romano en España y de interpretar aqués por éste y por el propio origen (1747), Oración que exhorta a estudiar las leyes de España por ellas mismas (1752) i Tratado legal y político de caminos públicos y posadas (1755).
(València, 1 juliol 1772 – Madrid, 1 octubre 1847)
Gravador. Fill de Josep Esteve i Bonet, i germà d’Agustí i de Josep. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, fou deixeble de Manuel Monfort.
Pensionat per la cort espanyola, realitzà diversos viatges per Europa. Fou acadèmic de mèrit de Sant Carles (1796) i gravador de cambra de Carles IV de Borbó (1802) i de Ferran VII de Borbó (1818).
Entre les seves obres excel·leix la reproducció del quadre de Murillo Les aigües de Moisès, que presentà a l’exposició de París del 1839 i que li valgué la medalla d’or. Retratà, entre altres, José Palafox.
Eren fills de Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i també germà de Llorenç Despuig i Cotoner.
Ramon Despuig i Cotoner (Palma de Mallorca, 1694 – 1772) Durant l’empresonament del seu pare fugí de Mallorca i es posà al servei del marquès d’Asfeld en el setge de Palma de Mallorca. Fou capità del nou Regiment de Dragons de Palma que el seu pare creà el 1719. Fou pare d’Antoni i de Joan Despuig i Dameto.
Francesc Despuig i Cotoner (Palma de Mallorca, 1696 – Piacenza, Itàlia, 1746) Mariscal de camp. Morí a la batalla de Piacenza, amb el seu germà Joan.
Nicolau Despuig i Cotoner (Palma de Mallorca, 1703 – 1775) Fou batlliu de Mallorca i comanador del Masdéu (1730-34), a l’orde de Sant Joan.
Joan Despuig i Cotoner (Palma de Mallorca, 1718 – Piacenza, Itàlia, 1746) Morí a la batalla de Piacenza, amb el seu germà Francesc.
Lleonard Burguès-Safortesa (Illes Balears, segle XVI – segle XVII) Cavaller d’Alcàntara i jurat en cap de Mallorca. Fill i successor de Lleonard de Safortesa i de Safortesa, i avi de:
Tomàs Burguès-Safortesa i d’Olesa (Illes Balears, segle XVII – 1713) Fou creat marquès del Verger el 1708. Fou avi de:
Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga (Illes Balears, 1720 – 1772) Regidor perpetu de Palma de Mallorca. Heretà el vincle dels Berga. Fou pare de Tomàs i de Josep Quint-Safortesa i Sureda, i de Joan Burguès-Safortesa i Sureda.
(Olot, Garrotxa, segle XVIII – 1772)
Farmacèutic. Fou apotecari de cambra del rei Ferran IV de Nàpols.
(València, 22 abril 1772 – Madrid, 2 gener 1857)
Comerciant i polític. Junt amb el seu fill Manuel Bertran de Lis i Ribes, lluità a la Guerra del Francès i durant el Trienni Liberal encapçalaren una milícia popular per reprimir una revolta absolutista (1822).
Tots dos s’exiliaren el 1824, Vicent residí a Brussel·les i a París, on mantingué contactes amb grups de liberals i també amb els apostòlics. El 1843 fou vicepresident de la Junta de Salvació de la Província de València.
També fou el pare de Fèlix Bertran de Lis.
Andreu Bertran (País Valencià, segle XVIII – Madrid, 1772) Escultor. Residí a Madrid, on fou director de l’Academia de San Fernando.
Antoni i Agustí Bertran (Barcelona, segle XVI) Germans argenters. Són autors de projectes que figuren al Llibre de Passanties del gremi.
Jaume Bertran (Illes Balears ?, segle XV) Marí. En 1453, amb una galiota i una caravel·la, combaté i capturà davant l’illa sa Dragonera el temut corsari Perosa.
(Gurb, Osona, 1772 – Vic, Osona, 1855)
Militar. Es distingí lluitant contra els francesos, tant a l’anomenada Guerra Gran (1793) com a la resistència contra la invasió napoleònica.
Bartomeu Giralt (Barcelona, segle XVIII) Impressor. Té obres documentades del 1706 al 1727. El seu taller continuà treballant dirigit per la seva vídua i els seus successors.
Joan Giralt (Barcelona, 1772 – segle XIX) Pintor. Era gendre de Pere Pau Muntanya. Fou professor de l’Escola de Nobles Arts. S’inspirà sovint en temes històrics.
Dades dels Països Catalans 