(Cervera, Segarra, segle XVIII – 1770)
Impressora. Muller de Manuel Ibarra i Marín, a la mort del qual (1757) continuà la impremta que tenia a la universitat de Cervera, i que signava com a Maria Antonia Ibarra.
El 1768 imprimí les faules d’Isop, en versió grega i llatina; els caràcters grecs -cap altra universitat hispànica no en disposava- foren fets construir personalment per Josep Iglésies.
(Barcelona, 11 maig 1699 – Ferrara, Itàlia, 9 juliol 1770)
Filòsof i eclesiàstic jesuïta, fou professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona. Assolí gran anomenada com a predicador.
Per encàrrec de Ferran VI de Borbó recollí documentació per a la història civil i religiosa de la diòcesi de Girona. Després del decret d’expulsió dels jesuïtes promulgat el 1767, es traslladà a Ferrara.
Publicà diverses obres, entre les quals excel·leixen Índice de la Philosofia Moral Cristianopolítica (1746) i Vida del Ilmo. y Venerable Sr. D. Raimundo de Marimón y de Corbera, Obispo de Vich (1763).
(Cistella, Alt Empordà, 1770 – Madrid, 20 desembre 1811)
Metge. Serví a l’exèrcit napoleònic.
Fou metge de Josep I Bonaparte, el qual disposà que li fossin tributats honors de general de divisió.
Estudià la febre groga, diversos aspectes de física experimental i els fenòmens acústics. Resultat d’aquestes investigacions foren alguns escrits remarcables.
(Barcelona, 1770 – 1812)
Compositor. Fou mestre de capella a Santa Maria del Mar (1792-1812).
Compongué música sacra de remarcable interès, entre les quals destaca la misa Pastoril (1802), els oratoris San Julián (1790), San Miguel de los Santos (1791), Casta Susana (1799), Las dos sillas de San Eloy (1799) i Beato Oriol (1807), estrenat amb motiu de les festes de la beatificació de Josep Oriol.
Morí molt jove.
(Guissona, Segarra, 4 març 1770 – Madrid, 1 juliol 1850)
Metge. Estudià filosofia a Cervera i cirurgia a Barcelona. El 1796 ingressà al cos militar de sanitat, i el 1801 fou nomenat cirurgià de la família reial.
Durant la guerra del Francès es refugià a Mallorca, on romangué fins al 1814, any en què fou nomenat catedràtic d’obstetrícia del Colegio de San Carlos de Madrid; destituït el 1824 per les seves idees liberals, fou rehabilitat posteriorment. Rebé el títol de marquès de la Salut (1846).
Fou el principal autor del pla de reforma del 1827, que uní els ensenyaments de medicina i cirurgia. Entre els seus escrits cal fer esment de la Memoria sobre el arreglo de la ciencia de curar (1836), exposició de les seves idees pedagògiques.
Fou pare del també metge Joan Castelló i Roca.
(Vallcebre, Berguedà, 1770 – Olot, Garrotxa, 1828)
“Jep dels Estanys” Guerriller. Lluità en la guerra del Francès i, encara que fos empresonat per lladre, en acabar la guerra rebé el grau de capità.
Comandà una nombrosa partida de reialistes durant la guerra civil del 1822-23 i durant els alçaments dels malcontents (1827). Prengué Berga a la primeria de setembre i fou president de la Junta Superior de Govern del Principat, que havia estat constituïda a Manresa.
Iniciada la repressió pel govern, fou acorralat a les muntanyes del Berguedà i derrotat per Josep Manuel Carratalà a Berga i per Josep Manso a Castellar de n’Hug, per la qual cosa hagué de fugir a França.
Atret per uns confidents prop de la frontera espanyola, fou capturat i dut a Olot, on morí afusellat.
(Barcelona, 1 abril 1770 – 3 abril 1850)
Matemàtic. Fou professor de matemàtiques i cosmografia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1822-24), de matemàtiques a l’Acadèmia d’Artilleria (1828) i catedràtic de la mateixa assignatura als Estudis Generals de Barcelona (1836).
És autor de diverses memòries sobre els cossos elàstics (1820), sobre la importància dels sistemes de numeració (1838), una refutació sobre una suposada quadratura del cercle (1817) i un treball sobre la fórmula general de potenciació de polinomis.
Dades dels Països Catalans 