(Palma de Mallorca, 1741 – 1817)
Escriptor. És autor de diverses poesies líriques i del drama titulat Marc Antoni.
Sales i Cotoner, Joan de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1741
Caro-Maça de Liçana i Roca, Josep
(País Valencià, segle XVII – 1741)
Militar. Fill de Carles Caro-Maça de Liçana i Roís. Baró de Moixent i Novelda, clavari i comanador major de l’orde de Montesa, coronel del regiment de dragons de Cartagena, que ell havia format el 1719.
Filipista, intervingué en la guerra de Successió, al Principat i al País Valencià, i fou també coronel de regiment de Tarragona. El 1739 fou nomenat marquès de la Romana.
Ribot i Serra, Miquel
(Petra, Mallorca, 1741 – Palma de Mallorca, 1803)
Eclesiàstic, científic, filòsof i arquitecte. Ingressà a l’orde caputxí el 1755 i professà el 1757 amb el nom de Miquel de Petra, amb el qual és conegut. Estudià filosofia, matemàtiques i dibuix. S’ordenà el 1765. Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Mallorca.
Dissenyà el nou temple caputxí de Palma i fou un dels iniciadors del neoclassicisme a Mallorca amb el baptisteri per a la catedral (1794). Hom li atribueix també la capella dels Quatre Sants Coronats a la parròquia de Santa Eulàlia. Féu dibuixos per a l’acabament de l’església de la cartoixa de Valldemossa.
Home inquiet, viatjà força i formà un museu i una biblioteca notables, que continuà Lluís de Vilafranca. Deixà manuscrits sobre matemàtiques, filosofia lul·liana, arquitectura, rellotges de sol, etc. Féu també mapes de les Illes Balears (1771 i 1801).
Reynier, Josep Francesc
Franco i Tormo d’Olaris, Vicent Ignasi
(Castelló de la Ribera, Ribera Alta, 1741 – València, 1804)
Historiador i economista. Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, propugnà, oposant-se a Antoni Josep Cabanilles, l’extensió del conreu de l’arròs a les comarques valencianes.
Escriví, entre d’altres, les obres Noticia de los sumos pontifices, cardenales, patriarcas, arzobispos y obispos naturales de la ciudad y reino de Valencia… (1790), Contestación a las observaciones sobre la necesidad de la cría de arroces en las riberas de Xucar, reyno de Valencia (…) que publicó el abate D. J. Ant. Cavanillas (1797), El carácter del genio valenciano (1798) i Noticia a la actual población del Reyno de Valencia: la de sus despoblados, desde la conquista por el Rey Don Jaume primero (1804).
Esteve i Bonet, Josep
(València, 22 febrer 1741 – 17 agost 1802)
Escultor. Deixeble i col·laborador d’Ignasi Vergara i del seu pare Francesc Esteve. Fou acadèmic de Sant Carles (1772), hi fou director d’escultura i director general (1781). El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV de Borbó.
La seva evident facilitat tècnica el situaren en primer rengle dels artistes del seu temps. Féu escultura religiosa, abarrocada i elegant (pessebre d’unes cent trenta figures per a Carles IV, Puríssima Concepció de la seu de València). Una bona part de la seva obra fou destruïda el 1936.
Foren fills seus Rafael Esteve i Vilella, i:
- Agustí Esteve i Vilella (València, 1763 – 1812) Pintor. Format a València i Madrid, fou pintor de cambra i acadèmic de Sant Carles. Influït per Mengs i Goya, es distingí en el retrat i el detallisme: La duquesa d’Osuna, Manuel Godoy, Ferran VII.
- Josep Esteve i Vilella (València, 1766 – segle XIX) Escultor. Com el seu pare, produí especialment imatges religioses. Fill seu fou Anton Esteve i Romero (València, 1859 – País Valencià, segle XIX) Escultor. Dirigí l’Acadèmia de Sant Carles. També excel·lí en la producció d’imatges religioses.
Despuig i Martínez de Marcilla, Ramon
(Palma de Mallorca, 1670 – la Valeta, Malta, 15 gener 1741)
Fill de Ramon Despuig i de Rocabertí, i germà de Joan i de Llorenç. Gran mestre de Sant Joan a Malta des del 1736.
Havia estat batlliu de l‘orde de l’Hospital a Mallorca i senescal de l’orde a Malta.
Renovà, amb criteris del temps, la legislació de l’illa, i embellí l’església de Sant Joan.
Corachán, Joan Baptista
(Valencià, 1661 – 1741)
(o Coratjà) Filòsof, matemàtic i sacerdot. Com a filòsof tractà de difondre una línia basada en la lògica, adscrit als corrents filosòfics renovadors de l’època, impugnà els mètodes escolàstics.
És autor de l’obra Rudimentos filosóficos o idea de una filosofía muy fácil de aprender.
Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València, fou l’impulsor en el període 1687-1727 del canvi i de l’increment en l’ensenyament de les matemàtiques. Publicà Arthmetica demostrata (1699).
En el conreu de les matemàtiques i de l’astronomia, introduí conceptes de tipus pràctic i experimental.
Blanes i de Planque, Esteve de
(Perpinyà, 1679 – 1741)
Cavaller. Senyor de Millars, Pollestres, Fontcoberta, Vulfric, Nefiac, la Reglella, Barrià i Volpillera.
El 1719 Lluís XV de França el nomenà marquès del Millars.
Fou el pare de Joan Esteve de Blanes i d’Évrad.
Espinal i Travera, Isidre
(Sarral, Conca de Barberà, segle XVII – 1737)
Imaginer. Descendent d’Isidre Espinal. El 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc; del 1695 al 1719 féu diverses obres al monestir d’Escaladei. Fou el pare de:
Isidre Espinal (Sarral, Conca de Barberà, segle XVIII – 1741) Tallista. Fou el pare de:
Isidre Espinal (Sarral, Conca de Barberà, final segle XVIII – segle XIX) Tallista. Era autor d’un Sant Crist i d’un sagrari per a l’església de Sarral. Fou el darrer escultor de la seva família.
Dades dels Països Catalans 