Arxiu d'etiquetes: 1731

darderes

Deixa un comentari

(Barcelona, 1731)

Membres de la congregació religiosa de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora, que té per finalitat el servei de malalts.

Tingué el seu origen en la donació que féu el metge Francesc Darder de tots els seus béns a la Causa Pia Darder, per al manteniment d’una associació de dones seglars que havien d’atendre les malaltes pobres de l’Hospital de la Santa Creu.

El 1883 esdevingué congregació religiosa, afiliada al Tercer Orde Franciscà, de la qual fou fundadora i primera superiora Isabel Ventosa (1876-95). El bisbe Salvador Casañas en féu les primeres constitucions (1894), i el 1909 n’obtingué l’aprovació pontifícia.

Collado -varis bio-

5 Respostes

Joan Collado  (València, 1731 – 1767)  Pintor i poeta. Conreà la pintura religiosa. Publicà unes Poesies valencianes (1755). És remarcable el seu Col·loqui entre els gossos de la portada de Sant Domingo i lo rat penat de damunt del portal del Real.

Lluís Collado  (València, segle XVI)  Metge. Ensenyà anatomia. Publicà en llatí alguns tractats mèdics. Fou un dels qui estudiaren l’os de l’oïda dit stapeda.

Lluís Collado  (País Valencià, segle XVIII)  Poeta. Era molt afecte a usar jocs mètrics complicats i artificiosos. Versificà en llengua catalana.

Castrillo i Ribes, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1731 – 1810)

Religiós mínim. Residí molts anys a Roma, on ocupà càrrecs importants de l’orde.

Postulador de la causa de beatificació de Juan de Ribera, escriví, en italià, la Vita del beato Giovanni di Ribera (1797).

Capuç i Calbet, Lleonard Juli

7 Respostes

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 10 abril 1660 – València, 8 abril 1731)

Escultor d’imatgeria religiosa, com el seu pare Juli Capuç i els seus germans Francesc i Ramon.

Fou el més barroc de tots, esculpí les portades del Carme (València) i el retaule de la Santa Cova (Sogorb).

Subsisteixen també dues imatges de sant Vicent Ferrer a l’església del Salvador de València i un bust de Felip V de Borbó (Museu de Belles Arts de València).

Camaron i Bonanat, Josep

3 Respostes

(Sogorb, Alt Palància, 18 maig 1731 – València, 14 juliol 1803)

(o Boronat)  Pintor. Establert a València, fou cofundador de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, després anomenada de Sant Carles, de la qual fou director; membre de l’Academia de San Fernando de Madrid. Home culte i refinat, tingué una gran influència en la renovació de l’art valencià.

La seva pintura té una amanerada gràcia rococó, amable i irònica, i un colorit agradable. En la seva obra abunden els temes religiosos, les escenes galants i bucòliques, les figures femenines. Són notables també els seus dibuixos i les seves miniatures.

Se’n conserven obres en esglésies, museus i col·leccions privades del País Valencià, Madrid, Barcelona, etc.

Fou el pare de Josep Joan i de Manuel Camaron i Melià.

Coll i Llopis, Sebastià

Deixa un comentari

(Barcelona, 1731 – 1787)

Religiós mercedari i escriptor. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Assolí una gran fama com a orador sagrat.

Capdevila, Isidor

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1731 – Montserrat, Bages, 1802)

Frare benedictí. Pertanyia a la comunitat montserratina, on ocupà diversos càrrecs.

Hi excel·lí també com a organista, violinista i compositor de música sacra.

Llampilles, Francesc Xavier

(Mataró, Maresme, 1731 – Sestri, Itàlia, 1810)

(Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà)  Jesuïta i historiador de la cultura. Ingressà a la Companyia de Jesús i hi ensenyà humanitats.

Exiliat a Itàlia, escriví l’obra monumental Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola (1778-81), anàlisi de les diverses cultures de la península Ibèrica, des de la hispanoromana fins a la provençal.

Lacy i White, Francesc Antoni de

1 Resposta

(Barcelona, 4 octubre 1731 – 31 desembre 1792)

Militar i comte de Lacy. D’ascendència irlandesa, educat a Barcelona.

Li foren encomanades missions diplomàtiques a Suècia i a Rússia.

Fou president de la Reial Audiència de Barcelona (1789) i capità general del Principat, càrrec que exercí fins a la mort.

Gallissà i Costa, Llucià

1 Resposta

(Vic, Osona, 5 desembre 1731 – 10 novembre 1810)

Humanista, bibliotecari i erudit. Jesuïta des del 1746. Catedràtic de la Universitat de Cervera, on ensenyà retòrica, poesia i filosofia.

A conseqüència de l’expulsió dels jesuïtes, anà a Cesena, on es doctorà en dret civil i en dret canònic, i a Ferrara, on fou prefecte de la biblioteca pública, per a la reestructuració de la qual redacta un interessant memorial, encara inèdit.

Entès en estudis lingüístics -hebreu i llengües rabíniques-, publicà una obra en defensa de les Reflexiones morales del pare Lallemand (1788). Publicà una versió llatina, anotada, dels Principes du droit naturel, de J.-J. Burmalaqui (Venècia 1780).

De retorn a Vic (1798), publicà la seva obra cabdal De vita et scriptis Josephi Finestres et de Monsalvo… Commentariorum libri tres (Vic, 1802; traduïda al català per Llorenç Riber el 1932), interessant encara per a la història de la introducció de l’humanisme a la universitat de Barcelona del segle XVI i sobretot per a la història de la universitat de Cervera.