Arxiu d'etiquetes: 1731

Gallissà i Costa, Llucià

1 Resposta

(Vic, Osona, 5 desembre 1731 – 10 novembre 1810)

Humanista, bibliotecari i erudit. Jesuïta des del 1746. Catedràtic de la Universitat de Cervera, on ensenyà retòrica, poesia i filosofia.

A conseqüència de l’expulsió dels jesuïtes, anà a Cesena, on es doctorà en dret civil i en dret canònic, i a Ferrara, on fou prefecte de la biblioteca pública, per a la reestructuració de la qual redacta un interessant memorial, encara inèdit.

Entès en estudis lingüístics -hebreu i llengües rabíniques-, publicà una obra en defensa de les Reflexiones morales del pare Lallemand (1788). Publicà una versió llatina, anotada, dels Principes du droit naturel, de J.-J. Burmalaqui (Venècia 1780).

De retorn a Vic (1798), publicà la seva obra cabdal De vita et scriptis Josephi Finestres et de Monsalvo… Commentariorum libri tres (Vic, 1802; traduïda al català per Llorenç Riber el 1932), interessant encara per a la història de la introducció de l’humanisme a la universitat de Barcelona del segle XVI i sobretot per a la història de la universitat de Cervera.

Bournonville i de Perapertusa, Francesc de

1 Resposta

(Barcelona, 1660 – 1731)

Militar. Primer marquès de Rupit i tercer vescomte de Jóc. Nebot d’Alexandre de Bournonville, fou capità de les seves guàrdies cuirasseres, lloctinent de Catalunya i regidor degà del primer ajuntament borbònic de Barcelona (1718).

Com a president nat del braç militar, gosà proposar-ne la convocatòria, però no hi reeixí. Sota amenaça de dimissió, féu valer les seves prerrogatives com a regidor degà per al dret d’iniciativa i la direcció del municipi, malgrat l’oposició del corregidor.

Aparici i Fins, Josep

1 Resposta

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1 maig 1654 – Barcelona, 16 desembre 1731)

Home de negocis. Va ésser geògraf del rei i ajudant del tresorer de Catalunya (1688-1700). El 1699 exercí de conseller quart de Barcelona, i el 1701 ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats.

És l’autor d’un mapa de Catalunya, publicat el 1720, on hi ha les divisions administratives tradicionals i els corregiments just imposats i els nuclis de població. La memòria que havia d’acompanyar-lo (Descripció i planta del Principat de Catalunya) va romandre inèdita fins al 1960.

El 1720 havia publicat Nueva descripción geográfica del Principado de Cataluña.

Propugnà la creació d’un port franc a Barcelona; proposa diferents millores per a la irrigació i la industrialització del país, així com la conquesta de la ribera de l’Amazones pels catalans.