Arxiu d'etiquetes: 1723

Balaguer -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Balaguer (Algaida, Mallorca, 1723 ? – Palma de Mallorca, 1783) Franciscà observant. És autor de diverses obres, entre les quals destaquen Significat de les vuit parts de l’oració, Diccionari mallorquí, Compendi de la vida d’en Ramon Llull i Vides de sants, en imatges.

Joan Balaguer  (Illes Balears, 1859 – 1915)  Actor. Conreà amb èxit el teatre en castellà i obtingué bons triomfs a Madrid.

Joan Baltasar Balaguer  (València, segle XV – segle XVI)  Poeta i eclesiàstic. Religiós cistercenc. El 1489 ingressà al monestir de la Valldigna, i en fou prior l’any 1504. Escriví poesia original i traduccions al català d’altres obres de diverses llengües, sempre d’inspiració religiosa.

Marià Balaguer  (Catalunya, segle XIX – Cuba, segle XIX)  Independentista cubà. Defensà l’emancipació de l’illa, a despit de les persecucions de les autoritats.

Ramon Balaguer  (Catalunya, segle XV)  Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

Garcia i Julià, Dídac

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1655 – 1723)

Doctor en teologia i jesuïta (1673). Ensenyà humanitats a Lleida i filosofia i teologia a la universitat mallorquina. Fou rector del col·legi de Monte-sion.

Publicà una Doctrina cristiana (1715), dialogada, en català, de la qual es feren més de vint edicions.

Copons i de Grimau, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 1723)

Baró d’Eramprunyà, del Bullidor i d’Espitlles. Germà de Ramon, primer marquès de Moja. Perseguit pels austriacistes, hagué de fugir de Barcelona.

Amb el triomf filipista fou nomenat un dels setze administradors provincials de Barcelona (1714-18) i, en crear-se l’ajuntament, regidor, l’any 1718.

Foix, Andreu

Deixa un comentari

(Cambrils, Baix Camp, segle XVII – Barcelona, 29 juny 1723)

Eclesiàstic. El 1704 era ardiaca de la seu de Barcelona.

Considerat austròfil, fugí de la ciutat i tornà el 1705 amb les forces de Carles III de Catalunya, el qual el nomenà capellà d’honor del palau i membre de la junta de confiscació de béns eclesiàstics.

El 1713 assistí a la junta de braços, i decidida la resistència, formà part de les primeres juntes de govern.

El 1714 fou inclòs entre els eclesiàstics que havien d’exiliar-se de tot territori de sobirania espanyola. Després d’un temps d’exili, tornà tanmateix a Barcelona.

Companyia Nova de Gibraltar

4 Respostes

(Barcelona, 1 juliol 1709 – 1723)

Companyia comercial. Creada pels comerciants Salvador Feliu de la Penya, que en fou l’administrador, Joan Verivol, Josep Grasses i Gralla, Josep Boïgues i Josep Valls, aquest darrer resident a Gibraltar, amb la finalitat de substituir el monopoli de Cadis en el comerç oceànic.

Fou constituïda per una durada de tres anys i amb un capital d’11.200 lliures catalanes, repartides en setze participacions de 700 lliures. Els acords no eren presos per votació proporcional a les participacions, sinó pel consentiment de tots els companys.

La companyia nolejà vaixells per al comerç amb els ports atlàntics, recolzat en el de Gibraltar -ocupat de poc (1704) pels anglesos, aliats dels catalans en la guerra de Successió-; secundàriament, participà en expedicions comercials a la Mediterrània.

Exportà principalment vins i aiguardents i productes agrícoles; importà cuirs bruts africans, blat d’Itàlia i de Llevant, etc.

El llibre de comptes o Manual de la Companyia nova de Gibraltar és un testimoni de l’activa vida comercial catalana durant la guerra de Successió.

Perdurà fins al 1723, després de diversos processos interromputs per la caiguda de Barcelona (1714-16).

Carreres, Jaume de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Milà, Itàlia, 1743)

Militar. Fou ajudant del príncep Jordi de Darmstadt, virrei del Principat, fins que Felip V de Borbó ocupà el tron d’Espanya (1701).

La seva intervenció en la defensa del Principat fins al 1714 fou remarcable. El 1715 manava la cavalleria de la guarnició de Sicília, i l’arxiduc Carles el féu comte de Carreres.

Aviat passà a Sardenya com a governador de la plaça de Càller a les ordres del virrei català marquès de Rubí. En produir-se la invasió borbònica l’any 1717, participà en la defensa de l’Alguer i de Càller, on resistí un setge de sis setmanes abans de capitular (setembre 1717).

Nomenat governador de Tràpani (Sicília) el 1721, resistí els diversos setges borbònics, fins a la capitulació del 1735. D’allí passà a Trieste, on fou nomenat tinent general i governador de la plaça fins que l’emperador el féu lloctinent de Milà (1738), càrrec que exercí fins a la seva mort.

El 1723 li havia estat concedit per l’emperador el marquesat de Carreres.

Amat i de Planella, Francesc d’

3 Respostes

(Catalunya, segle XVII – 1723)

Noble. Fou capità de la Coronela de Barcelona en 1697, durant el setge de les forces franceses del mariscal Vendôme.

En 1704 conspirà ja a favor de la vinguda de Carles d’Àustria. Es passà aleshores als aliats que intentaren retre Barcelona, i anà a servir el rei Carles. Aquest li donà el càrrec de Correu Major del Principat. A les Corts de 1705-06 fou nomenat comte de Castellar.

El 1712 assessorà i acompanyà el comte d’Assumar per a l’evacuació de les tropes portugueses que es trobaven al país. Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14.

Els borbons li confiscaren els béns i cremaren el seu títol nobiliari.

Fou el pare de Feliu d’Amat i de Lentisclar.