Arxiu d'etiquetes: 1669

Vallterra de Blanes -varis bio-

4 Respostes

Joan Vallterra de Blanes  (País Valencià, segle XVI)  Noble. De nom real Joan de Blanes i de Vallterra. Nét i hereu d’Elisabet de Vallterra i Ferrándiz de los Arcos. Els seus cognoms, formant-ne un de sol, es perpetuaren en els seus descendents. Serví Ferran II el Catòlic en la defensa de Perpinyà contra els francesos. El seu besnét fou:

Vicent Vallterra de Blanes i de Centelles (País Valencià, segle XVI)  Noble. Fou el pare de:

Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Baró de Torres Torres i de Canet de Berenguer, creat el 1628 comte de la Vilanova (títol que portà la seva descendència). Fou el pare de:

Jeroni Vallterra de Blanes i de Vallterra (País Valencià, segle XVI)  Noble. Fou el pare de:

Vicent Vallterra de Blanes i Robles (País Valencià, segle XVII – 1669)  Fou lloctinent de portantveus de governador general de València. Fou pare de:

Josep Vallterra de Blanes i Martí (País Valencià, segle XVII – València, 1659)  Cavaller de Sant Jaume. Fou degollat a la plaça de València. Fou l’avi de:

Pere Vallterra de Blanes i de Borja (País Valencià, segle XVII – 1733)  Fou creat marquès de Vallterra (1716).

Rigau -pintors-

3 Respostes

Família de pintors. Iniciada per Honorat Rigau (Perpinyà, abans 1592 – 1621)  Pintor. Documentat des del 1592. Fou el continuador del taller d’Antoni Peitaví. Realitzà diferents obres per a les catedrals d’Elna (1596) i de Perpinyà (1596). Fou el pare de:

  • Honorat Rigau i Nofra  (Perpinyà, segle XVI – 1624)  Pintor. És autor del retaule de Sant Ferriol per al convent perpinyanès dels mínims, avui a l’església de Sant Jaume.
  • Jacint Rigau i Nofra  (Perpinyà, segle XVI – 1631)  Pintor. El seu fill i ajudant fou:

Macià Rigau i Roat (Perpinyà, segle XVII – 1669)  Pintor. Després de la mort del seu pare, abandonà la pintura i féu l’ofici de sastre. Era el pare del famós Jacint Rigau-Ros i Serra, i de:

Gaspar Rigau-Ros i Serra  (Perpinyà, 1661 – París, França, 1705)  Pintor. Fou retratista notable.

Figuera i Garcia, Antoni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1669 – 1747)

Eclesiàstic. Canonge de la seu de Mallorca. Fill del mercader Antoni Figuera i Dameto.

Heretà una important fortuna, que li permeté de subvencionar la sumptuosa capella i el retaule de Sant Antoni de Pàdua (1715-20), l’altar de Sant Martí i les reixes del portal des Mirador (1734) de la seu mallorquina.

Fou rector de la Universitat Lul·liana (1745).

Bacallar i Sanna, Vicenç

1 Resposta

(Càller, Itàlia, 6 febrer 1669 – l’Haia, Holanda, 11 juny 1726)

Diplomàtic i historiador. Fill de Pau Bacallar i Santucho, governador de Sàsser i del Logudor.

Fou governador de Càller i de la Gallura. Partidari actiu dels drets de Felip V de Borbó sobre Sardenya (1708-09) obtingué com a recompensa el títol de marquès de San Felipe (1709).

Com a escriptor, sobretot és conegut per les seves obres teòrica-polítiques i històriques, com Comentarios de la guerra de España desde el principio del reinado del rey Felipe V hasta la paz general del año 1725 (Gènova 1725?) en la qual ataca l’austrofília catalana.

Alarcón, Francisco Antonio de

Deixa un comentari

(Valladolid, Castella, 1589 – Còrdova, Andalusia, 1669)

Bisbe de Ciudad Real. El comte-duc d’Olivares l’envià el 1640 a Catalunya per supervisar les operacions de les tropes castellanes.

Figueró i Jolis, Rafael

2 Respostes

(Barcelona, 1669 – 1751)

Impressor. Fill de Rafael Figueró.

Féu un viatge a l’estranger per conèixer noves tècniques i fundà una foneria de tipus. Els anys 1680-1700, junt amb el seu pare, imprimien un gran nombre de llibres, molts dels quals amb boixos i gravats, alguns, veritables obres d’art. El 1700 feren les Nenias reales i L’Harmonia del Parnàs per a l’Acadèmia Desconfiada, i el 1709 els famosos Anales de Feliu de la Penya.

El 1706 reberen el títol d’impressors reials de Carles III, i tingueren l’exclusiva de l’edició de les gasetes oficials, amb el títol de “Noticias Generales de Europa” (1701-14) i “Mercurio Veloz y Verídico de Noticias” (1706).

El 1714, durant el setge de Barcelona, una bomba incendià el taller, on s’imprimia el diari de la defensa.

Des del 1717 els ajudà llur fill Rafael Figueró  (Barcelona, segle XVIII)  Impressor. Ajudà a l’impremta familiar, la qual continuà, a la segona meitat del segle XVIII, amb la publicació de nombroses obres, goigs i altres publicacions.

Borbó-Vendôme, Lluís de

Deixa un comentari

(París, França, octubre 1612 – Ais de Provença, França, 6 agost 1669)

Duc de Vendôme i de Penthièvre. Lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya (1649-50).

No entrà a Barcelona fins al febrer de 1650 per la dificultat d’obtenir tropa i diners, i hagué d’afrontar la tensa situació creada per la repressió de Pèire de Marca el 1649, augmentada per l’empitjorament de la situació militar dels francesos al Principat.

La població de la ribera de l’Ebre es revoltà: Flix, Miravet i Tortosa es rendiren a Felip IV malgrat que el lloctinent intentà personalment la defensa d’aquesta última plaça.

Pel desembre de 1650 renuncià al càrrec i retornà a França.