(Palma de Mallorca, 15 novembre 1665 – 5 abril 1749)
Filipista. Fill de Francesc Cotoner i d’Olesa.
Obtingué el títol de primer marquès d’Ariany (1717) i fou regidor degà del primer ajuntament borbònic de Palma de Mallorca.
Fou l’avi de Maria Teresa Cotoner i Despuig (Palma de Mallorca, segle XVIII) Dama. Es casà amb Joan Antoni de Boixadors i de Pinós.
(Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)
(o Capuz) Família d’escultors establerts al País Valencià a la segona meitat del segle XVII. En conjunt, l’obra de la família, segueix l’estil barroc genovès.
Fou iniciada per Juli Capuç (Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVII) “el Vell” Escultor d’imatgeria religiosa, com el seu fill:
Juli Capuç (Ontinyent ?, Vall d’Albaida, 1630 – País Valencià, segle XVII) Escultor d’imatgeria religiosa. Fou el pare de Lleonard Juli Capuç i Calbet i de:
(Gandia, Safor, 29 abril 1663 – La Granja, Castella, 8 agost 1733)
Cardenal (1720), membre del consell suprem d’Itàlia. Fill de Francesc de Borja-Centelles i Dòria, duc de Gandia.
El 1701 acompanyà Felip V de Borbó a Barcelona i a Itàlia. Fou nomenat arquebisbe de Trebisonda (1705), patriarca de les Índies (1708) i almoiner major de palau.
Fou germà seu Lluís de Borja-Centelles i Ponce de León (Gandia, Safor, 1665 – Anvers, Flandes, França, 1718) Governador d’Anvers. Per matrimoni esdevingué príncep de Squillace (1701). Austriacista, li foren segrestats els béns a la península ibèrica.
(Lisboa, Portugal, 1583 – Madrid, 28 novembre 1665)
Lloctinent d’Aragó i de València (1635-40). Fill de Joan de Borja i de Castro.
Durant la lloctinència a València contribuí a evitar-hi l’extensió de la revolta del Principat (1640).
(Palma de Mallorca, 1591 – 1665)
Religiós agustí i teòleg. Primer lector del seu orde a Mallorca, qualificador del Sant Ofici i consultor del bisbe i jurats de Mallorca.
Escriví una Suma de los preceptos del decálogo de la Iglesia, de la qual foren fetes tres edicions (Mallorca 1661, 1689; Madrid 1668).
(Catalunya, segle XVII – 1665)
Organista i compositor. Dit el Cec de Daroca. Molt apreciat pels seus contemporanis i per Felip IV.
Hom en conserva, a la Biblioteca de Catalunya, algunes obres d’orgue i una nadala a quatre veus. És autor d’un Tiento sobre la lletania de la Verge.
(Perpinyà, segle XVII – Nils, Rosselló, 25 juny 1665)
Militar. Comandà les forces rosselloneses durant la guerra dels Segadors i participà decisivament en la batalla de Montjuïc (1641). Aquell mateix any expulsà les tropes espanyoles del Rosselló, obtingué el grau de mariscal de camp i l’any següent el títol de cavaller.
El 1655, al servei de França, prengué Solsona, però més tard l’hagué d’evacuar, així com també Olot (1657). El 1660 fou nomenat cònsol de Perpinyà.
(França, vers 1665 – 1743)
(Claude-François Bidal) Mariscal francès. En la guerra de Successió, participà en l’ocupació de València i en la de Barcelona.
Dirigí (1715) les operacions que permeteren eliminar el darrer reducte de resistència a Mallorca.
(Londres, Anglaterra, 1665 – 1714)
Reina de la Gran Bretanya i d’Irlanda (1702-14). Filla de Jaume II d’Anglaterra i d’Anna Hyde.
Durant el seu regnat els exèrcits anglesos lluitaren junt amb l’arxiduc Carles d’Àustria contra Lluís XIV de França i Felip V de Borbó en la guerra de Successió.
Per la pau d’Utrecht (1713), que posà fi a la lluita i deixà els catalans a la seva sort (Cas dels Catalans), Anglaterra obtingué, a més dels privilegis comercials, extensos territoris a Amèrica i Europa.
(Agramunt, Urgell, 1665 – San Pedro Sula, Hondures, 7 octubre 1716)
Eclesiàstic. Canonge premonstratès, des del 1685, al monestir de Bellpuig de les Avellanes.
L’any 1690, a causa de pressions externes, i amb patent desplaença de la comunitat, fou imposat com a abat. Reimposat en el càrrec els anys 1696 i 1700. Els seus canonges li incoaren un procés (1703).
Aleshores se n’anà a Madrid, on fou nomenat predicador reial i, el 1708, fou designat bisbe de Nicaragua.
Dades dels Països Catalans 