Arxiu d'etiquetes: 1532

Rodríguez, Alfons

1 Resposta

(Segòvia, Castella, 25 juliol 1532 – Palma de Mallorca, 31 octubre 1617)

(o Alonso)  Escriptor místic jesuïta i sant. Morts la muller i els fills, tancà el seu comerç de teixits de llana i reprengué, a la Universitat de València, els estudis d’humanitats (1568-70). Allà entrà a la Companyia de Jesús com a germà coadjutor el 1571 i fou enviat tot d’una al col·legi de Monti-sion de Palma de Mallorca, on fou porter fins a la mort.

Entre els qui cercaren la seva direcció espiritual cal esmentar Pere Claver i el lloctinent Carles de Coloma i de Melo. Cregué que Déu li havia revelat que el seu rector pare Joan Rico (1592-95) havia desmerescut davant seu perquè, essent valencià, havia predicat en castellà a l’església de la Misericòrdia.

En publicà les principals Obras el seu biògraf Jaume Nonell (en tres volums; Barcelona 1885-87).

Fou beatificat el 1825 i canonitzat el 1888.

Ribera, Juan de

15 Respostes

(Sevilla, Andalusia, 27 desembre 1532 – València, 6 gener 1611)

Eclesiàstic, alt funcionari reial i sant. Fou elegit bisbe de Badajoz el 1562 malgrat no tenir encara l’edat canònica. El 1568 el papa Pius V li atorgà el títol de patriarca d’Antioquia i l’ascendí a arquebisbe de València (1568), on entrà oficialment el 1569. Celebrà set sínodes i complí personalment la visita pastoral a la diòcesi (deixà 91 volums d’actes).

Per a la formació de sacerdots fundà el Col·legi del Corpus Christi (dit també del Patriarca), del qual redactà personalment les constitucions a partir del 1600 i que dotà amb obres d’art i una biblioteca de gran valor. Reformà la Universitat de València, de la qual fou canceller, i es preocupà de la formació dels fills dels nobles, alguns dels quals educà al seu propi palau arquebisbal i obligà a cursar estudis universitaris -molts d’ells es destacaren després en alts càrrecs eclesiàstics i diplomàtics-.

Nomenat lloctinent general de València per Felip III el 1602, l’oposició de part de l’aristocràcia l’obligà a renunciar el 1604.

Respecte al problema morisc dugué a terme durant trenta anys frustrats intents d’atracció i conversió: envià predicadors a les moreries, dugué a terme una reestructuració parroquial, féu publicar el 1599 un Catecismo para instrucción de los nuevos convertidos de moros, però des del 1602 es convertí en un dels més ferms advocats de llur expulsió i dirigí al rei diversos memorials justificatius de llur dràstica liquidació en un esperit intransigentment contrareformista i una actitud ètica discutible.

La seva figura fou objecte de diverses biografies escrites ja en vida d’ell. Beatificat el 1796, aquest fet donà origen a una abundosa producció literària popular en català. Iconogràficament és representat sempre amb emblemes eucarístics. Fou canonitzat el 1960.

Costilla, Jordi

1 Resposta

(Sòria, Castella, segle XV – València ?, després 1532)

Impressor. Aprengué l’ofici a Barcelona amb l’impressor Diego de Gumiel i, quan aquest se n’anà a Valladolid (1502), s’establi a València fins al 1532.

El 1510 imprimí la versió de Narcís Vinyoles Suma de todas las crónicas, una de les primeres edicions en llengua castellana a València. Seguiren, entre altres, les impressions dels actes de les corts de Montsó del 1510 (1511), Lo quart del Cartoixà (1514), versió de Roís de Corella, el Flos Sanctorum (1514), profusament il·lustrat, la Vira Christi, d’Isabel de Villena (1514), la segona edició del Cancionero general (1514) i el Libro del juego de las suertes (1515), també molt il·lustrat.

El 1518 es traslladà a Múrcia, i tornà a València el 1520. Entre les seves darreres produccions figuren versions castellanes de llibres d’Erasme i de Lluís Vives.

Cerdà de Tallada, Tomàs

1 Resposta

(Xàtiva, Costera, 1532 – Mislata, Horta, 28 setembre 1614)

Jurisconsult. Es doctorà en dret a la universitat de València. S’establí en aquesta ciutat. Es relacionà amb el rei Felip II. Fou advocat de pobres i més tard oïdor fiscal de l’Audiència. Es jubilà devers el 1592. Es retirà aleshores a les seves possessions de Cerdanet, prop de Mislata, on morí.

Entre les seves obres de caràcter jurídic, algunes d’elles en llatí, destaquen les titulades Visita de la cárcel y de los presos (1574), Verdadero gobierno de la monarquía de España, tomando por su propio sujeto la conservación de la paz (1581), Viriloquium en reglas de estado (1604), Repartimiento sumario de la jurisdicción de SM en el reino de Valencia (1609) i Discurso en razón de abreviar pleitos y que sean muchos menos, así en lo civil como en lo criminal, y que no se cometan tantos delitos (1613); als preliminars d’algunes d’elles hi ha poesies dels seus fills Maximilià i Tomàs Cerdà de Tallada i Sancho.

Castellolí, Lluís

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XV – Nantes, França, 1532)

Catedràtic de teologia a la Universitat de València (1510-11). Ingressà en l’orde dominicà (1512), on professà el 1513, i fou elegit prior del convent de Xàtiva. Fundà a la mateixa ciutat un convent de monges dominicanes. Catedràtic de filosofia moral (1516-20).

Predicà a València el 1519 contra la sodomia, com a causa dels mals de la ciutat, prèdica que inflamà l’ànim de la gent i originà incidents, que desembocaren en la revolta de les Germanies.

Acabada aquesta (1523), hagué d’abandonar València i passà al convent de Barcelona, on fou regent de l’estudi general de Barcelona. El 1532, nomenat definidor i elector de l’orde, passà a Roma.

Boïl, Guillem Ramon

Deixa un comentari

(València, segle XV – Girona, 1532)

Religiós jerònim. Fou prior a Gandia i, més tard, a Barcelona.

El 1508 fou nomenat bisbe de Girona i exercí aquesta dignitat fins a la seva mort.

Cardona i Enríquez, Lluís de

2 Respostes

(Arbeca, Garrigues, 1488 – Tarragona, 1532)

Bisbe de Barcelona (1530-31) i arquebisbe de Tarragona (1531-32). Fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona, fou, amb el seu oncle Pere de Cardona -el qual succeí com a abat i administrador a l’abadia de Cardona– un dels promotors del moviment cultural barceloní. Rebé elogis de Lucio Marineo Siculo.

El 1514 obtingué l’abadiat de Santa Maria de Solsona. Fou president de la generalitat de Catalunya (1521-27).

A la mort del bisbe de Barcelona Guillem Ramon de Vic (1525), Carles V el nomenà per a succeir-lo, mentre que Climent VII designà el cardenal italià Silvio Passarino. No fou fins a la mort d’aquest (1529) que el seu nomenat fou ratificat pel papa i, doncs, consagrat a la catedral de Barcelona.

A la mort del seu oncle, el succeí a l’arquebisbat de Tarragona, per al qual obtingué la butlla de secularització de la seu de Tarragona, fins aleshores de canonges regulars de Sant Agustí.