Arxiu d'etiquetes: Mislata

Llançol -varis bio-

Deixa un comentari

Arnau Llançol  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1339, amb Mateu Llançol, anà a protegir la frontera meridional, amenaçada per una invasió sarraïna.

Berenguer Llançol  (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. El 1309 participà a l’expedició de croada a Almeria que dirigí el rei Jaume II el Just.

Berenguer Llançol  (País Valencià, segle XIV – Mislata, Horta, 1348)  Cavaller. El 1347 abraçà la causa de la Unió. L’any següent es trobà a Mislata, on els unionistes foren batuts decisivament. Hi fou mort, i precisament a mans del seu cosí Ramon de Riu-sec, que era un dels principals reialistes de València.

Joan Llançol (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1323 anà a l’expedició per sotmetre Sardenya a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Mateu Llançol  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. El 1339 fou un dels mobilitzats principals al regne de València, davant els temors d’una invasió sarraïna, amb el seu parent Arnau Llançol. El 1347 fou un dels més destacats a la formació de la Unió Valenciana, alçada contra l’autoritat de Pere III el Cerimoniós.

Gea i Miquel, Gregori

Deixa un comentari

(Mislata, Horta, 18 abril 1831 – València, 4 febrer 1886)

Propagandista cristià. Fuster d’ofici.

Introduí a Mislata les Conferències de Sant Vicenç de Paül, a València (1861) la Germandat del Santíssim Sagrament, una casa de vocacions eclesiàstiques i, el 1884, el Patronat de la Joventut Obrera, encara en activitat.

Cerdà de Tallada, Tomàs

1 Resposta

(Xàtiva, Costera, 1532 – Mislata, Horta, 28 setembre 1614)

Jurisconsult. Es doctorà en dret a la universitat de València. S’establí en aquesta ciutat. Es relacionà amb el rei Felip II. Fou advocat de pobres i més tard oïdor fiscal de l’Audiència. Es jubilà devers el 1592. Es retirà aleshores a les seves possessions de Cerdanet, prop de Mislata, on morí.

Entre les seves obres de caràcter jurídic, algunes d’elles en llatí, destaquen les titulades Visita de la cárcel y de los presos (1574), Verdadero gobierno de la monarquía de España, tomando por su propio sujeto la conservación de la paz (1581), Viriloquium en reglas de estado (1604), Repartimiento sumario de la jurisdicción de SM en el reino de Valencia (1609) i Discurso en razón de abreviar pleitos y que sean muchos menos, así en lo civil como en lo criminal, y que no se cometan tantos delitos (1613); als preliminars d’algunes d’elles hi ha poesies dels seus fills Maximilià i Tomàs Cerdà de Tallada i Sancho.