Arxiu d'etiquetes: 1500

Vilaspinosa, Pere

Deixa un comentari

(València, segle XV – vers 1500)

Poeta. Notari de València des del 1458. Fou diverses vegades conseller de la ciutat (1480, 1481, 1489 i 1495) i majoral dels notaris. Del 1454 al 1458, encara escrivent, intercanvià tençons amb el notari barceloní Joan Fogassot. Participà, el 1486, en el certamen poètic valencià organitzat per Ferran Dies, amb unes cobles.

Dedicà al mestre de Montesa i lloctinent de València Lluís Despuig una Salve regina en estrofes de vuit heptasíl·labs catalans, impresa a València i reimpresa el 1482.

Valero, Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1430 – després 1500)

Escriptor. En la seva joventut fou secretari d’Alfons IV el Magnànim.

És autor de les obres Commentaria super artem Raymundi Lullii i Summa veritatis Rosarium.

Falcó -pintors-

2 Respostes

(València, segle XV – segle XVI)

Dinastia de pintors. Oscil·laren estilísticament entre el goticisme derivat dels epígons de Jacomart i de Roderic d’Osona i el primer Renaixement, introduït per Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano.

El pare de la dinastia sembla que fou Onofre (I) Falcó  (València, segle XVI – 1556)  Pintor. Nomenat pintor de la Generalitat de València el 1503, com en fou posteriorment el seu fill o germà Nicolau (I) Falcó. Un altre possible fill seu fou:

Nicolau (II) Falcó  (València, vers 1500 – 1560)  Pintor. Succeí al seu pare en el càrrec de pintor de la generalitat valenciana, que exercí fins a la mort. Fou el pare de:

  • Onofre (II) Falcó  (València ?, 1520/23 – segle XVI)  Pintor. Succeí al seu pare com a pintor de la generalitat valenciana (1560).
  • Nicolau (III) Falcó  (País Valencià, segle XVI)  Pintor. Treballà cap al 1565. Fou fill seu:

Onofre Dionís Falcó  (País Valencià, segle XVI)  Pintor. Probablement fou el darrer pintor de la dinastia.

Escrivà, Arnau Guillem -varis-

2 Respostes

Arnau Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV – 1417)  Fill de Andreu Guillem Escrivà (mort 1397). Degué heretar la baronia de Ràfol, que trobem a les mans del seu successor, el seu fill Arnau Guillem Escrivà i Oller (País Valencià, segle XIV – 1420)  Baró de Ràfol. Fou el pare de:

Arnau Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XV – 1486)  Baró de Ràfol. Fill d’Arnau Guillem Escrivà i Oller. Perdé Ràfol en pública subhasta l’any 1437 i veié premorir-li el seu fill, Guillem Ramon Escrivà i Civera, germà de:

  • Peirona Escrivà i Civera  (País Valencià, segle XV – després 1500)  Morí sense haver deixat fills dels seus dos matrimonis, amb Miquel Mir i amb Galeàs Joan, per això fou la darrera representant de la línia dels senyors d’Agres.

Eixarc, Joan Antoni

Deixa un comentari

(València ?, 1500 – Portaceli, Camp de Túria, 1565)

Historiador cartoixà. D’una família de mercaders rics, era oncle de Lluís Bertran. Ingressà a Portaceli el 1516, d’on fou elegit prior el 1530.

És autor, entre altres obres, d’un catàleg dels priors, frares i donats de Portaceli, perdut, d’un Liber benefactorum cartusiae Portae Coeli (editat el 1897) i De rebus monasterii Portae Coeli, utilitzat per Roc Chabàs (1899) i avui perdut.

Caldentey, Bartomeu

3 Respostes

(Felanitx, Mallorca, 1447 – Palma de Mallorca, 28 novembre 1500)

Lul·lista i humanista. Catedràtic de l’Estudi General de Mallorca, fou, amb Francesc Prats, un dels principals mestres del lul·lisme, amb el qual obrí (1480) una escola d’humanistes i lul·lians, que el 1485 fou traslladada a Miramar (Valldemossa).

Estudià a París, on rebé el grau de mestre en teologia. El 1477 fou ordenat prevere. Fou enviat tres vegades al rei pels jurats de Mallorca per a resoldre afers importants.

Juntament amb Nicolau Calafat, introduí la primera impremta de Mallorca (1485), que durà fins al 1490 i finançà l’edició del Tractatus de regulis mandatorum (1485), de Jean Gerson.

Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, Joan de

2 Respostes

(València, 1470 – Fossombrone, Itàlia, 17 gener 1500)

Cardenal (1496). Fill de Jofré de Borja-Llançol de Romaní i germà del cardenal Pere Lluís. Es considerat el Borja de la cort d’Alexandre VI amb més qualitats polítiques. Protonotari apostòlic, fou bisbe electe de Melfi (1494-98) i arquebisbe de Càpua (1496-98) i de València (1498-1500).

A Perusa, de primer com a governador i després com a legat pontifici, donà proves de les seves altes condicions de governant. El 1497 acompanyà el papa a Òstia per tractar amb el futu Juli II, addicte a Carles VIII de França.

Nomenat legat de Bolonya el 1499, morí quan es dirigia a Forli a felicitar Cèsar de Borja per la conquesta d’aquella ciutat.

Espés, Gaspar d’

5 Respostes

(Ribagorça, vers 1430 – vers 1500)

Cavaller i senyor d’Albalat de Cinca. Fill de Guerau d’Espés. Participà en la guerra civil catalana (1462-72) a favor del rei Joan II el Sense Fe, i fou un dels defensors de la força de Girona el 1462. Gràcies a aquesta relació, juntament amb els seus germans Lluís i Ramon obtingué una gran fortuna.

Després d’acompanyar l’infant Ferran, de qui era conseller, a Castella (1469), fou nomenat virrei de Sicília (1479). Participà a les guerres de Nàpols i li fou donat el comtat de Sclafani (Sicília).

Destituït el 1490, acusat d’abusos, fou pres a Còrdova, però els seus influents familiars n’aconseguiren l’alliberament (1492).

Espés, Lluís d’

3 Respostes

(Catalunya, vers 1435 – vers 1500)

Cavaller. Fill de Guerau, pertanyia a l’orde de l’Hospital. Fou comanador de Calanda i més tard d’Alcanyís.

Servent servidor de Joan II el Sense Fe i de l’infant Ferran, igual com el seu pare i els seus germans Ramon i Gaspar, lluità a la guerra civil catalana (1462-72) i a la castellana (1475) al costat de Ferran II de Catalunya, del qual fou ambaixador a Nàpols, a on el 1477 acompanyà la princesa Joana d’Aragó per a casar-se amb el rei Ferran II de Nàpols.

Després de participar a la guerra de Granada, morí a la fi del segle.

Díez de Liatzasolo, Martí

1 Resposta

(Alkiza, Guipúscoa, País Basc, vers 1500 – Barcelona, 8 agost 1583)

Escultor i tallista. Documentat des del 1521, li fou atorgada la consideració de ciutadà de Barcelona el 1531.

Autor del grup de marbre del Sant Enterrament de Sant Pere de Terrassa (1539-40) i de la Mare de Déu de la Victòria de la capella del Palau de Barcelona (1556).

Li ha estat atribuït, bé que sense certesa, el grup de la Dormició conservat (molt restaurat) al Museu Nacional d’Art de Catalunya, procedent de l’església de la Mercè.