(Ribagorça, segle XV – 1493)
Noble de la branca d’Évol, casat amb Violant Carròs i de Centelles, comtessa de Quirra.
Castre-Pinós i Carròs, Felip de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1493
Castelló, Bernat -segle XV-
(Perpinyà, segle XV – després 1493)
Burgès. Diputat de la generalitat (1461-63), per l’estament reial, lloc des del qual intervingué en nombroses ocasions en la lluita contra la monarquia durant la guerra civil del 1462 al 1472.
El 1463, en desacord amb la política del Consell del Principat, fugí de Barcelona i es dirigí a Perpinyà, on posseïa els seus béns patrimonials.
Fou cònsol d’aquesta última ciutat (1473-74) i animador de la resistència perpinyanesa durant el setge de les tropes franceses (1474-75). Lluís XI li confiscà els béns.
Castre-Pinós i de So, Ivany de
(Ribagorça, 1430 – després 1493)
Cavaller. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, i germà de Guillem Ramon i de Joan. Es casà vers el 1455 amb una pubilla, Beatriu de Salt.
Home bel·licós, resolgué en un combat les seves diferències amb Pere de Rocabertí el 1458. Durant la guerra contra Joan II figurà al bàndol reialista i es distingí en la defensa de Palau-saverdera (1464-66), que pertanyia a la seva germana Elionor, muller de Bernat de Vilamarí, malgrat trobar-se la seva dona, la seva filla i el seu sogre en poder dels enemics.
El 1466 caigué presoner de Pere IV de Catalunya, bé que el 1468 tornava a ésser en llibertat. Joan II el premià amb rendes confiscades.
Castelló -varis bio-
Guillem de Castelló (Eivissa, segle XIII – Illes Balears, segle XIII) Corsari. El 1282 anà a Alcoll amb l’expedició de Pere II de Catalunya. Tres anys després, envaïda Catalunya pels croats de França, atacava eficaçment el tràfic naval francès, embarcat al lleny armat del famós corsari Albesa.
Joan Castelló (Catalunya, segle XV – segle XVI) Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona; tingué molt de renom. Sembla que fou mestre de Mateu Fletxa el Vell. És conegut també amb el nom de Castells.
Joan Castelló (Pollença, Mallorca, 1673 – Palma de Mallorca, 1754) Religiós observant. És autor d’escrits de caràcter religiós.
Pere Castelló (Gandia, Safor, segle XVII – Castella ?, segle XVII) Frare jerònim. Excel·lí pels seus coneixements teològics, lingüístics i musicals. Fou visitador general de l’orde a Castella. És autor d’una Apología en defensa de la doctrina de San Jerónimo, doctor de la Iglesia.
Brandenburg-Ansbach, Joan de
(Plassenburg, Alemanya, 1493 – València, 1525)
Noble al servei de la casa d’Àustria. Formava part del seguici de Carles I de Catalunya i es casà a Barcelona l’any 1519 amb Germana de Foix, vídua del rei Ferran II de Catalunya (1519), per l’interès que Carles I tenia d’aconseguir la influència de Germana de Foix en la seva elecció com a emperador d’Alemanya.
Després d’assistir a la coronació imperial de Carles V a Aquisgrà, el 1523 fou nomenat capità general del regne de València i lloctinent de la seva muller, que n’era lloctinent general.
Constitucions i altres drets de Catalunya
(Barcelona, 14 febrer 1493)
Compilació del dret general de Catalunya, aplegada i reelaborada successivament cap al final del segle XVI i a la primeria del segle XVIII.
La primera redacció fou acordada per les Corts de Barcelona del 1413 i encarregada a una comissió de juristes, els quals agruparen sistemàticament els capítols dels antics Usatges de Barcelona i les constitucions i altres fets de Corts, i els traduïren al català. L’obra, però, amb l’addició d’un nou volum que incloïa les Pragmàtiques, no fou publicada fins al regnat de Ferran II el Catòlic (1493).
La segona edició, fruit de les Corts presidides per Felip II, fou publicada en 1588-89 i comprenia un tercer volum on eren aplegades les disposicions que havien perdut vigència.
La tercera edició, acordada per les Corts de Barcelona del 1702, presidides per Felip V de Borbó, aparegué el 1704, poc abans de la guerra de Successió. Aquesta darrera edició ha continuat vigent en algunes matèries (dret privat, processal, etc) fins a la compilació del 1960.
Barcelona, tractat de -1493-
(Barcelona, 19 gener 1493)
Tractat d’aliança entre Ferran II de Catalunya, Isabel I de Castella i Carles VIII de França (que el signà a Tours el 18 gener 1493).
Segons el qual el rei francès tornà a Ferran el Catòlic el Rosselló i la Cerdanya, sense que li pagués les 200.000 dobles que li devia la corona d’Aragó des de temps de Joan II el Sense Fe.
A canvi d’això s’assegurava la seva neutralitat davant les operacions que preparava a Itàlia, llevat del cas que el papa fos atacat.
Aquesta darrera clàusula permeté posteriorment la intervenció espanyola.
Dades dels Països Catalans 