Arxiu d'etiquetes: 1434

Gaucelm, Jaubert

2 Respostes

(Perpinyà, 1375 – després 1434)

Pintor. Identificat per alguns amb l’anomenat mestre del Rosselló. L’any 1398 realitzà un tabernacle per a l’església de Sant Mateu de Perpinyà.

És autor de diversos retaules per a les esglésies de Ribesaltes (1400), de Ceret (1422), de Bula d’Amunt (1426), així com del de Sant Joan Baptista (vers 1428) a Évol, executat dins l’estil internacional sota influència de Lluís Borrassà, és una obra d’una gran qualitat i de colorisme refinat i forma un conjunt de tretze taules relacionades amb el sant, el Crist i la Verge.

Bardaixí, Antoni de -conseller, s. XIV/1434-

1 Resposta

(Ribagorça, segle XIV – Catalunya, després 1434)

Algutzir i conseller reial. Iniciador de la línia dels senyors d’Albesa (Noguera).

Defensà la frontera dels Pirineus contra les tropes gascones del comte d’Urgell; fou recompensat amb la vall de Solana (Sobrarb) i amb Albesa, llocs confiscats al comte d’Urgell.

La seva successió passà als Torquemada.

Astruc de Cortielles, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Vic, Osona, vers 1434)

Teòleg i canonge de Vic des del 1410.

Escriví el tractat De conceptione Virginis Mariae, del qual foren fetes diverses edicions: a Sevilla (1491), a València (1518) i a Brussel·les amb text bilingüe llatí i castellà (1665).

Despujol i Martí, Bernat

Deixa un comentari

(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, segle XIV – Vic, Osona, 1434)

Eclesiàstic. Canonge d’Elna i de Vic des del 1383.

Contractà (1420) amb l’escultor Pere Oller l’obra del retaule d’alabastre per a l’altar major de la seu de Vic (acabat el 1427).

Instituí el benifet del Tabernacle a la capella de Sant Hipòlit, que féu construir a la seu i per al qual treballà el mateix Oller, que li esculpí el sepulcre.

Claramunt, Asbert de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Lleó, Castella, 6 agost 1434)

Cavaller errant. Fou un dels catalans que anaren a lluitar al famós pas d’armes del pont de l’Ërbigo (Lleó), conegut pel “Paso Honroso”, que fou segurament el pas de combats cavallerescs més famós de terres hispàniques. Hi lluità contra el mantenidor Àlvar Gómez de Quiñones.

Per una malaurada casualitat, la llança del seu contrari li entrà per la vista de l’elm i el matà. Fou l’únic accident mortal que es produí als encontres del “Paso Honroso“.

El bisbe d’Astorga es negà a permetre el seu enterrament en sagrat.

Carbonell i de Soler, Pere Miquel

12 Respostes

(Barcelona, 8 febrer 1434 – 2 abril 1517)

Historiador i humanista. Fou notari públic, arxiver reial i escrivà de Joan II de Catalunya.

Reuní una notable biblioteca clàssica (una de les més importants de l’època) i copià i transcriví nombrosos còdexs. Es relacionà amb els humanistes del seu temps i més tard es decantà per la història.

És autor d’una abundant historiografia en català i llatí: De viris illustribus catalanis suae tempestatis (1492-97), Cròniques d’Espanya (1495-1513), la seva obra més llarga i ambiciosa, Genealogia dels comtes-reis (1496), un Episcopologi de Barcelona i De la conservació e duració de la ciutat de Barcelona.

Així mateix, aplegà i elaborà un recull dels processos de la Inquisició a Barcelona: Liber descriptionis reconciliationisque purgationis et condemnationis haereticorum (1487-1507) i un d’inscripcions llatines de Roma, Barcelona i Tarragona. Escriví cobles en català i una Dansa de la mort.

Políticament, fou partidari del grup de la Busca en les lluites que ensagnaren Catalunya a la meitat del segle XV.

Fou el pare de Francesc Carbonell.

Callís, Jaume

8 Respostes

(Vic, Osona, 1364/70 – Barcelona, 12 febrer 1434)

Jurista i advocat. Juntament amb Bonanat de Pere i Narcís de Santdionis fou encarregat de traduir al català els Usatges (1413).

Si bé era de família burgesa, fou nomenat pel rei Ferran I d’Antequera fiscal del reial consell i fou elegit diputat pel braç noble per a les Corts de Sant Cugat del Vallès (1419).

Fou un convençut teòric de l’autoritat monàrquica i del seu poder absolut, en la qual cosa es manifesta una marcada influència romanista. Tanmateix, hi oposà una sèrie d’objeccions derivades dels pretesos interessos generals del poble, que eren, en realitat, els de la burgesia urbana.

Entre les seves obres: Directorium pacis et treguae (1400), el comentari Super usaticos Cathaloniae (1401), Elucidarium Soni emissi (1406), que tracta del sometent, Viridarium militae (1407), De prerrogativa militari (1415), el petit tractat sobre dret constitucional i parlamentari Extravagatorium curiarum (1423) i el De moneta tractatus (1429).

Borrassà, Lluc

Deixa un comentari

(Rússia, segle XIV – Sóller, Mallorca, 1434)

Pintor. Era un esclau d’origen tàrtar, comprat pel famós Lluís Borrassà el 1392. Aquest li ensenyà el seu art i tingué la seva col·laboració, per bé que l’esclau tractà de fugir de la casa diverses vegades.

En data posterior al 1419 fou emancipat i prengué el cognom del que havia estat el seu amo.

Passà a Mallorca amb un fill seu.

Fiveller, Joan

7 Respostes

(Barcelona, segle XIV – 1434)

Polític. Ciutadà de Barcelona, membre destacat del partit de la Biga. Fou conseller de Barcelona en 1406-07 i en 1411-12. En 1407-08 patronejà una de les galeres trameses per la ciutat al papa Benet XIII per a traslladar-lo a Cotlliure. Fou un dels parlamentaris que demanaren al rei Martí I l’Humà que designés successor. Sota Ferran I de Catalunya fou cridat a consell del rei en la seva decisió de sotmetre per les armes la revolta de Jaume II d’Urgell (1413).

Durant el bienni 1414-16 fou conseller segon de Barcelona. En l’exercici d’aquest càrrec s’enfrontà amb el rei (1416) per la qüestió del vectigal (impost sobre el transport de mercaderies), que el rei es negava a pagar. Fiveller fou qui li va transmetre la decisió del Consell de Cent, que considerava enemic de la ciutat tot aquell que no respectés els impostos i costums. La tradició suposa (cosa que sembla certa) que l’enfrontament fou molt violent.

Uns quants anys més tard (1418), essent conseller en cap, formà part d’una comissió que exigí d’Alfons IV el Magnànim la retirada dels estrangers dels càrrecs públics. El 1423 era a Càller (Sardenya), on féu testament i s’anomenà senyor de Guirdo (o Girdo) i marquès d’Oristany. De nou al continent, fou novament conseller en cap el 1427 i durant el seu mandat féu portar a la ciutat l’aigua de la font de Sant Just. Féu el darrer testament el 1434.

La seva actitud va fer de Fiveller una figura mítica de les llibertats i la fermesa dels catalans davant el poder reial; el 1844 hom col·locà la seva estàtua a la façana de la casa de la ciutat de Barcelona, i el 1881 el seu retrat a la galeria de catalans il·lustres. A l’època de la Renaixença fou exaltat com un dels herois del país.