Arxiu d'etiquetes: 1430

Cardona-Anglesola i de Centelles, Hug de

(Catalunya, vers 1430 – 1463)

(dit també Hug III d’AnglesolaSenyor de la baronia de Bellpuig. Fill de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós. Succeí el seu pare vers el 1460.

En esclatar la guerra civil del 1462, seguí el partit contrari a Joan II el Sense Fe, al costat del qual lluitaven els seus parents de la branca comtal. Fou capturat, amb el seu germà Guillem, a la desfeta de Rubinat (1462). Tots dos foren executats, per ordre de Joan II i sense procés, uns quants mesos després (1463).

La baronia de Bellpuig, confiscada pel sobirà, fou donada al germà més jove, Antoni. Després de la guerra, la vídua, Elfa de Perellós, pladejà, sense resultat positiu, pels drets dels seus fills Hug i Acard.

Cardona i de Navarra, Joan de

(País Valencià, vers 1430 – Ondara, Marina Alta, 6 febrer 1502)

Magnat. Únic fill d’Hug de Cardona i de Gandia, i de Blanca de Navarra. Majordom de Carles de Viana, en morir aquest (1461), passà al servei d’Enric IV de Castella i lluità contra Joan II de Catalunya. Prengué part en les converses de Baiona (1463) i l’any següent oferí els seus serveis al conestable de Portugal.

Casat amb Maria Fajardo, filla de l’adelantado castellà de Múrcia, s’establí a València.

Reconciliat amb Joan II el 1467, participà en la incorporació del marquesat de Villena (1474) i, el 1477, en les lluites nobiliàries de València, al costat dels Corella i contra el comte d’Oliva.

Cançoner Vega-Aguiló

(Catalunya, 1420 – 1430)

Recull poètic, avui fraccionat en dos còdexs, ambdós existents a la Biblioteca de Catalunya (manuscrits 7 i 8).

Conté unes 200 peces i en certa manera constitueix una antologia que s’estén des dels trobadors clàssics als poetes catalans del final del segle XIV i primers anys del regnat d’Alfons IV el Magnànim.

Hi foren copiades obres de Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona, el Capellà de Bolquera, Gilabert de Pròixida, Andreu Febrer, Gabriel Ferrús, Joan Basset, Lluís Icard, Arnau Marc, Francesc de la Via i d’altres.

Basset, Pere

(Barcelona, segle XIV – Tortosa, Baix Ebre, 1430)

Jurista i humanista. Germà de Francesc. Destacat partidari de Ferran I d’Antequera en el compromís de Casp (1412). Figurà en el procés contra Jaume II d’Urgell.

Fou advocat reial, batlle general de Catalunya a partir de 1416 i home de confiança dels reis Ferran I i Alfons IV el Magnànim. La seva intervenció a les corts fou constant des del primer parlament de Barcelona d’Alfons IV (1418) fins al 1430, obrant com a tractador dels reis. Aplegà una immensa fortuna.

Era, a més, un bon escriptor (les seves lletres són de considerable vàlua literària). De cultura humanista, reuní una notable biblioteca sobre temes jurídics.

Alagno, Lucrèzia d’

(Nàpols, Itàlia, 1430 – Roma, Itàlia, 19 febrer 1479)

Amant d’Alfons IV el Magnànim.

Cortejada per diverses personalitats del cercle d’humanistes de la cort de Nàpols, li dedicaren poesies Perot Joan, Pere de Torroella i el castellà Juan de Tapia. La seva figura apareix a l’arc del Castell Nou, a Nàpols.

Mort Alfons IV, Lucrèzia s’adherí als nobles contraris al rei Ferran I de Nàpols, fill d’aquell.

Abraham Salom

(Barcelona, 1430 – 1492)

Filòsof, jurista i cabalista hebreu. Exercí la medicina a Tàrrega.

És autor d’una obra dogmàtica intitulada Newé Salom (Estances de pau).

El seu interès per la filosofia el mogué a traduir a l’hebreu la Philosophia pauperum atribuïda a Albert el Magne, i un comentari sobre l’Organon d’Aristòtil.