Arxiu d'etiquetes: 1415

Ferrís, Pere

Deixa un comentari

(Cocentaina, Comtat, 14 abril 1415 – Roma, Itàlia, 25 setembre 1478)

Eclesiàstic i cardenal. Estudià a València i a Lleida, es doctorà en ambdós drets a Bolonya i s’establí a Roma.

Familiar del cardenal Pietro Barbo (futur Pau II), fou auditor de la Rota, comissari pontifici a Magúncia i referendari. Des del 1464 fou bisbe (no residencial) de Tarassona. Acumulà el deganat de Tudela (1471) i les abadies de Veruela i de San Juan de Corias.

Cardenal in pector de Pau II (1468), el 1476 en fou creat per Sixt IV.

Protector de l’orde dominicà, fou sebollit a Santa Maria sopra Minerva en un esplèndid sepulcre renaixentista obra de Mino de Fiesole.

Comes, Francesc

3 Respostes

(Illes Balears, segle XIV – després 1415)

Pintor de l’escola mallorquina. Post l’anomenà Mestre d’Inca. Actiu a Xàtiva el 1382.

Entre les seves obres sobresurt Salvator Mundi (1395) -signat i datat- (església de Santa Eulària de Palma de Mallorca), el retaule de la Mare de Déu de Gràcia i Sant Vicent, procedent de Sant Domènec (museu de la Llotja de Palma), el Sant Jordi d’Inca (Societat Arqueològica Lul·liana), Sant Cristòfor (Santa Creu, Mallorca), La Mare de Déu i àngels músics (ermita del Puig, Pollença) i d’altres.

El 1395 li foren pagats dos retrats -no localitzats- del rei Ricard II d’Anglaterra i d’un cert duc d’Anglaterra.

Dins l’estil gòtic internacional representa, a més tosquedat, a Mallorca, el paper d’un Lluís Borrassà al Principat de Catalunya.

Centelles i de Ventimiglia, Antoni de

5 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1415 ? – Calàbria, Itàlia, 1470 ?)

Marquès de Crotone, comte de Catanzaro, comte de Collesano i primer príncep de Santa Severina (1464). Fill i hereu de Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cabrera i de Constanza de Ventimiglia.

Acompanyà Alfons IV el Magnànim en les campanyes d’Itàlia, i caigué presoner, amb ell, a la batalla naval de Ponça (1435). Un cop alliberat, participà en la campanya de Calàbria. El 1444 es casà amb la dama calabresa Enrichetta Ruffo e Pitiers.

Negà l’obediència al rei, que l’assetjà al castell de Catanzaro i el féu presoner i fou desposseït dels seus béns (1445). De temperament rebel i bel·licós, un cop perdonat lluità contra els pobles veïns, i fou processat i empresonat al castell de Nàpols (1455-59).

En ésser alliberat, prengué part en la rebel·lió contra Ferran I d’Antequera, fill i successor d’Alfons IV el Magnànim, reuní els seus addictes, promogué una important revolta de camperols a Calàbria i recuperà els seus dominis. La intervenció conciliadora de Joan II de Catalunya aconseguí la pau entre ell i el rei de Nàpols, així com el reconeixement reial dels seus títols.

Novament es revoltà, d’acord amb els partidaris dels Anjou, però fou fet presoner el 1465. Els seus béns foren confiscats i atorgats a Pere de Cardona i de Villena.

Antoni de Centelles és conegut també amb el nom italianitzant d’Antonio Centeglia i amb el d’Antoni de Ventimiglia.

Fou el pare de:

Antoni de Centelles i Ruffo  (Sicília, Itàlia, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XV)  Fou marquès de Cotrone. Serví el rei Lluís III de Nàpols. Morí esclau a Constantinoble.

Enric de Centelles i Ruffo  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Estigué al servei del rei Lluís III de Nàpols. Morí emmetzinat i fou el darrer membre de la línia secundària dels Centelles de Sicília.

Destorrent i Casa-saja, Pere

3 Respostes

(Barcelona, vers 1415 – 19 maig 1462)

Noble i polític. Fill de Pere Destorrent i germà de Jaume. Fou un dels dirigents moderats de la Busca.

Fou batlle de Barcelona (1442) i membre del Consell de Cent. Durant les lluites amb la Biga (a mitjan segle XV), fou designat conseller tercer (1453) per Galceran de Requesens, governador lloctinent de Catalunya.

L’any 1458 esdevingué conseller en cap, però fou jutjat i executat a causa d’haver participat en un complot organitzat per la Busca per al retorn de Joan II el Sense Fe.

Fou el pare de Pere Destorrent i Sirvent  (Barcelona, segle XV – segle XVI)  Protegit pel seu oncle Jaume Destorrent i Casa-saja, ocupà la conselleria (1486 i 1495) i fou veguer de Barcelona (1500-03).

Descatllar, Ramon

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – València, 1415)

Eclesiàstic. Abat de Ripoll (1383-1408), no prengué possessió de l’abadia fins al 1387, any en que morí Pere III el Cerimoniós, el qual l’havia cedida a Pere Batet el 1386.

Durant el seu abadiat, acabà de construir el monestir.

Passat al partit de Benet XIII, aquest el nomenà conseller seu, administrador perpetu de Montserrat (1396) i bisbe d’Elna (1408) i de Girona (1408).

Bell-lloc, Pere de

2 Respostes

(Catalunya, vers 1415 – vers 1483)

Militar i senyor de Bell-lloc. Fill de Bernat, senyor del castell de Bell-lloc (Vallès Oriental). Succeí el seu pare el 1442.

Serví el rei Alfons IV el Magnànim com a governador de Menorca (1450). Fou un dels membres elegits pel Consell del Principat per resoldre les disputes entre Carles de Viana i Joan II el Sense Fe (1461).

Durant la guerra civil catalana lluità contra Joan II com a lloctinent de l’avantguarda catalana (1462), en què acredità la seva habilitat en la presa incruenta d’Hostalric, i participà en el setge de Girona, on fou fet presoner (1462).

Alliberat ben aviat, fou elegit diputat militar (1463) i enviat a l’Empordà (1464) amb plens poders per a endegar la guerra. D’ací passà a dirigir la defensa de Tortosa (1464-65).

Serví posteriorment Pere de Portugal com a conseller reial, i també serví Renat d’Anjou.

Acabada la guerra, intervingué a les Corts de Barcelona en 1477-78.

Averçó, Lluís d’

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, vers 1415)

Escriptor i home de lleis. Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya. Joan I el Caçador el designà, el 1393, amb Jaume Marc, mantenidor dels primers jocs florals de Barcelona.

És autor del Torsimany, tractat retòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes. Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs Marc.